sanitat

Les dones que ens dediquem a l’àmbit de la salut patim directament el masclisme, la violència i les desigualtats d’un sistema patriarcal. Això afecta la salut de la població en general, ja que perpetua els valors i models heteropatriarcals amb què abordem i tractem la salut dels, i sobretot, les pacients

Si és cert que quan ens atrevim a posar de manifest el maltracte se’ns culpabilitza o psicologitza – fet que perpetua i accentua l’espiral de violència -, també és ben cert que callant ens amotllem al que ens mal-tracta. És del que més m’he sorprès en la meva experiència com a resident a les consultes de ginecologia: Per què les dones no pregunten més? Pe rquè callen?

Les escoles que opten per oferir educació sexual no acostumen a fer-ho fins 2n o 3r d’ESO, edat a la que molts adolescents ja han practicat sexe i ja n’han estat exposats a través d’Internet o la pornografia. Experts del CJAS i SidaStudi afirmen que “s’hauria de tractar el tema molt abans i posant èmfasis, no en aspectes sanitaris, sinó en els afectivosexuals”

No millorarem realment les llistes si no hi ha una ferma voluntat política i ambició per fer-ho, posem suficients recursos a tot el sistema públic i exigim bona planificació, gestió clínica eficient, transparència i implicació de la ciutadania