Al llarg de la història, les societats humanes han utilitzat les tecnologies disponibles per resoldre els conflictes oberts. L’aparició de noves tecnologies de la informació, en cada moment històric ha suposat un element disruptiu en aquests processos, ja que faciliten noves formes i possibilitats de difusió d’idees, organització i mobilització. Les regles del joc canvien i el bàndol que sàpiga aprofitar millor el canvi té un avantatge tàctica i estratègica.
Lògicament aquells que ostenten el poder i tenen com a objectiu preservar l’status quo també utilitzen totes les tecnologies disponibles, a més dels recursos que els són propis, de forma efectiva. D’això no hi ha dubte. Però, quan apareixen innovacions tecnològiques, les que encara no són completament compreses, és quan aquells que volen exercir un canvi en el sistema tenen un instrument estratègic i /o tàctic per aconseguir els seus fins.
Aquells que ostenten el poder i tenen com a objectiu preservar l’status quo també utilitzen totes les tecnologies disponibles de forma efectiva. Però, quan apareixen innovacions tecnològiques que encara no són completament compreses, és quan els que volen exercir un canvi en el sistema tenen un instrument estratègic per aconseguir els seus fins.
L’11 de març de 2004 una cèl·lula gihadista va realitzar un atac terrorista contra quatre trens de la xarxa de rodalies de Madrid causant la mort 193 persones i ferint prop de 2.000 persones. Això va succeir 3 dies abans de les eleccions generals al Regne d’Espanya i els fets ocorreguts a continuació van tenir un impacte decisiu en el resultat de les eleccions.
D’una banda, un govern intentant controlar el relat o manipular l’opinió pública utilitzant les tecnologies a la seva disposició. I, d’altra banda, el públic sent capaç d’accedir a un relat diferent a través d’un canal obert com Internet
Aquest any 2019 hem vist fortes protestes i resistència davant les càrregues policials a Hong Kong. Els activistes de la, fins fa poc, colònia britànica, protesten contra un projecte de llei que autoritzaria les sol·licituds d’extradició de la Xina, Taiwan i Macau.
Els activistes s’han organitzat utilitzant xarxes socials igual que fa uns anys ho van fer al nord d’Àfrica durant la primavera àrab. A Hong Kong una de les novetats ha estat l’ús d’aplicacions (apps) mòbils específiques. Una d’aquestes apps permetia veure en un mapa de la ciutat on havia concentracions, on hi havia presència policial, càrregues i fins i tot si es feia servir gas o altres tècniques de dispersió. De la mateixa manera que l’app Waze ens diu si hi ha un embús en la nostra ruta cap a la feina, els habitants de Hong Kong disposaven d’aquesta eina que podia ser utilitzada per organitzar demostracions o per evitar-les i no ficar-se en embolics.
Les autoritats de la Xina van forçar Apple a eliminar aquesta app de l’AppStore, l’única forma d’instal·lar apps en iPhones. En dispositius Android l’usuari pot instal·lar directament una aplicació, si confia en l’origen d’aquesta.
Pel que fa a Catalunya, si tornem als dies previs a la celebració de l’referèndum d’l’1 d’octubre de 2017, les forces de seguretat de l’estat espanyol i els organitzadors de l’referèndum van estar jugant a el gat i el ratolí. Diverses empreses de telecomunicacions i la fundació .cat van ser registrades i es van produir algunes detencions de personal tècnic informàtic. Es van bloquejar dominis que apuntaven a webs amb informació sobre el referèndum, mentre clons del web apareixien per tot Internet com bolets, a més d’una app per a mòbils que no es pot esborrar a temps.
El dia de l’referèndum els organitzadors van burlar de nou a les forces de l’estat subministrant les urnes i les paperetes per votar en una ostentació d’organització i enginy. A Internet l’organització havia disposat servidors per implementar el cens únic i permetia votar en qualsevol col·legi obert, ja que diversos centres van ser tancats de manera infame per la policia. Aquests servidors van rebre atacs informàtics durant tota la jornada, però havien estat distribuïts i organitzats de manera que resistissin aquest tipus d’atacs.
La votació es va realitzar. Cada un ha de jutjar des del seu propi biaix personal el significat i transcendència d’això. Però no es pot negar la proesa organitzativa i el mestratge tecnològic que hi va haver al darrere i que ho va fer possible tot i els esforços de l’Estat per impedir-ho.
Dos anys després, en anticipació a la sentència del judici als líders polítics i socials que van organitzar el referèndum de 2017, el moviment independentista ha adaptat la seva estratègia d’acció a les circumstàncies. Diuen que si la vida et dóna llimones, has de fer llimonada. Aquesta llimonada s’anomena Tsunami Democràtic.
Atès que els líders del Procés es troben a la presó o a l’exili (o fugats), l’estratègia del moviment independentista ha passat a funcionar de forma distribuïda, sense líders.
El 2 de setembre de 2019 un compte de Twitter inactiu fins llavors (@tsunami_dem) comença a piular. El dia que es dóna a conèixer la sentència, Pep Guardiola en un vídeo posa veu en un vídeo a les demandes de Tsunami Democràtic. Això confereix al compte @Tsunami_dem el que Peter Diamandis diu súper-credibilitat. Un personatge amb tant estatus i reputació en la societat catalana, cedeix la seva súper-credibilitat a aquest compte, de manera que els participants del moviment independentista puguin saber que a) no es tracta d’un esquer ib) la cosa va de debò.
Tsunami Democràtic obre diversos canals addicionals de comunicació:
1) Una app per Android que s’ha d’instal·lar directament sense passar per cap App-store.
2) Un web amb informació, pamflets per descarregar i l’enllaç a una app per Android que es pot instal·lar.
3) Un canal en Telegram
Analitzem aquests elements en ordre invers.
Telegram és un servei de missatgeria instantània llançat pels germans Nikolai i Pavel Durov, establert a Rússia. Els germans Durov fa anys que mantenen un compromís amb les organitzacions activistes, i només tanquen comptes o canals en casos provats de vinculació amb delinqüència o activitat terrorista. Els servidors es troben a Rússia i fins ara les autoritats espanyoles no han aconseguit desactivar el canal de Tsunami Democràtic. Això sí, hi ha un parell de canals “clons” que segurament són esquers, però que tenen pocs seguidors.
El canal de Tsunami Democràtic té a data d’avui més de 390.000 seguidors. Aquesta xifra es correspon gairebé a el 4% de la població a Catalunya. L’app de Tsunami Democràtic no es pot bloquejar en cap AppStore, doncs es descarrega i instal·la directament en dispositius Android. Per això no es pot instal·lar en iPhones. Inicialment es descarregava des del web de Tsunami Democràtic. Aviat va ser tancat per la Guàrdia Civil, sol·licitant a més als principals ISP (proveïdors d’accés a Internet) espanyols que per a qualsevol petició al domini tsunamidemocratic.cat, aquests apuntessin a una pàgina web de la Guàrdia Civil. No obstant això, ràpidament van aparèixer clons d’aquesta web a dominis amb connotacions humorístiques com el nom de el president de govern, i sobretot un clon al popular web on s’allotgen projectes de programari lliure: GitHub.
GitHub és una de les plataformes principals on els projectes de programari lliure no només publiquen el seu codi sinó que s’organitzen, controlen les versions i publiquen documentació. GitHub fa públiques al seu web les peticions dels governs d’eliminar o bloquejar projectes. En aquesta pàgina Espanya es troba en companyia de Rússia i la Xina. Amb data de 23 d’octubre de 2018 la Guàrdia Civil envia una carta sol·licitud del bloqueig dels projectes de Tsunami Democràtic, adduint: “L’Audiència Nacional està duent a terme una investigació en la qual el moviment Tsunami Democratic ha estat confirmat com una organització criminal que impulsa la comissió d’atacs terroristes”.
Cal destacar que fins a la data ningú presumptament vinculat a Tsunami Democràtic o al moviment independentista català ha comès cap atemptat ni s’han causat morts. Que cadascú apliqui el seu propi biaix, però sembla que l’Estat espanyol està utilitzant el terme terrorisme de forma capritxosa i en conseqüència es veuen infringits els drets civils de tots els espanyols.
Quan es va tancar el compte de Github, Tsunami Democràtic va moure les descàrregues de l’app a un canal específic de Telegram, que no ha estat tancat fins a la data. Proporcionant millor experiència d’usuari, ja que la instal·lació es fa amb un sol clic.
L’app bàsicament és una eina per organitzar flash-mobs, una acció organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneix de sobte en un lloc públic, realitza alguna cosa inusual i després es dispersa ràpidament. L’app rep informació vaga de localització, disponibilitat i mitjans (transport, allotjament, etc.) que té cada membre per poder planificar i organitzar les mobilitzacions.
Es tracta d’una app descentralitzada que crea una xarxa privada entre tots els dispositius que estan a proximitat sense necessitar accés a la xarxa 4G. Les comunicacions evidentment es realitzen xifrades i l’app s’actualitza freqüentment per incorporar millores i augmentar el grau de seguretat enfront de ciber-atacs.
Hi ha qui ha xifrat en centenars de milers d’euros el cost de l’app. No obstant això, en realitat l’app es basa en un projecte programari lliure anomenat RetroShare que implementa les funcionalitats core de l’aplicació, i per a la interfície d’usuari utilitza un conjunt d’eines anomenat Flutter, que és desenvolupat per Google amb l’objectiu de poder crear aplicacions mòbils i web en molt poc temps, de manera que el cost en hores o euros ha de ser molt menor.
L’app és una eina per organitzar flash-mobs, una acció organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneix de sobte en un lloc públic, realitza alguna cosa inusual i després es dispersa ràpidament. Un símil podria ser com passar d’una gran guerra oberta a una guerra de guerrilles.
Amb Tsunami Democràtic el moviment independentista català ha deixat enrere les mobilitzacions massives anunciades amb mesos d’antelació, com l’11 de setembre, per adoptar una estratègia descentralitzada, de mobilitzacions ràpides i imprevistes. Un símil podria ser com passar d’una gran guerra oberta a una guerra de guerrilles.
És evident que Tsunami Democràtic ha agafat amb el pas canviat el govern espanyol. Dilluns 4 de novembre el govern en funcions va aprovar amb urgència el Reial decret llei 14/2019 “pel qual s’adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’administració digital, contractació de el sector públic i telecomunicacions”. Aquest Reial decret ha estat criticat dins i fora de Catalunya pel seu contingut, forma i implicacions potser al marge de la constitució espanyola de 1978.
El joc del gat i el ratolí contínua en el món digital. Tancament de webs, intervenció de comunicacions, qualificació de terrorisme a actes que clarament escapen a aquesta definició i actuacions policials són alguns moviments. Criptografia, xarxes P2P i Mesh, ús avançat de la tecnologia… són uns altres.
* * *
Les investigadores Erica Chenoweth i Maria J. Stephan en el seu llibre “The strategic logic of Nonviolent conflict” (Columbia University Press, 2011) presenten un estudi molt rigorós de moviments de resistència civil no violents en tot el món des del principi de segle XX i mostra que quan una proporció igual o superior al 3,5% de la població es mobilitza de forma no violenta i suficientment motivada i organitzada, les probabilitats d’obtenir un èxit total o parcial augmenten molt.
L’estudi de Chenoweth i Stephan indiquen que quan hi ha una mobilització social tan massiva, és inevitable que se li uneixin elements externs amb altres motivacions i que es produeixin episodis apartats d’enfrontament. Sense que per això el moviment deixi de ser considerat com no violent per les investigadores.
Les persones darrere de Tsunami Democràtic mostren haver donat amb un ús nou de tecnologies ja disponibles, i li estan donant un ús estratègic, tàctic i operatiu per perseguir un objectiu comú que comparteix una gran part de la població catalana, aconseguint mobilitzar i organitzar a més del 3,5% de la població requerit per Chenoweth i Stephan.
El tema ha rebut l’atenció dels mitjans en tot el món. Fins i tot la premsa especialitzada en innovació tecnològica s’ha fet ressò: Les prestigioses revistes de temàtica tecnològica Wired i Techcrunch han publicat articles destacant la novetat de l’ús de les tecnologies per part de Tsunami Democràtic.
Aquesta clar que, com deia a l’inici d’aquest article, al llarg de la història les societats humanes utilitzen i han utilitzat les tecnologies disponibles per resoldre els conflictes oberts. Esperem que es faci amb saviesa, de forma no violenta i democràtica.
