Aquesta sèrie no és de les més conegudes de la plataforma, i és una cosa que em sorprèn i no em sorprèn alhora. Em sorprèn perquè ha aconseguit nominacions i premis de prestigi (Té un Emmy per millor escriptura i un altre per supervisió musical) i a més ha rebut el suport de molts “Popes” de la tele. Me’n recordo que jo hi vaig arribar perquè el creador de Mr. Robot, Sam Esmail, va respondre en un tuit que “I May Destroy You” era el millor que havia vist el 2020. Així que, per què dic que alhora no em sorprèn?
Doncs pel tema. No em sorprèn que la gent no vulgui recomanar aquesta sèrie. No em sorprèn que a la xerrada del cafè a ningú li vingui de gust parlar de la sèrie escrita, dirigida i protagonitzada per Micaela Coel. No em semblaria sorprenent que, quan estan uns amics prenent unes birres, cap tingui la meravellosa idea de treure el tema de què tracta aquesta sèrie. I és que I May Destroy You és un estudi brutal sobre l’agressió sexual. Un retaule ple d’històries sobre l’abús que van des de la violació més evident d’aquelles que cap de nosaltres tenim cap dubte que és dolent i que en cap cas faríem, fins a algunes de les actituds en què potser ens fan sentir incòmodes.
Potser, i dic potser, no sempre hem tingut la millor de les actituds i potser alguna de les múltiples experiències que s’expliquen a “I May Destroy You” ens fan reflexionar. Com dic no és una sèrie fàcil, i tampoc no és de discurs fàcil. És complicat comentar sense comentar, sense explicar cas per cas el que passa a la sèrie i iniciar un debat llarguíssim sobre l’abús i fins a quin punt és una actuació que s’acosta o traspassa la línia de cadascú. La sèrie no fuig dels temes relacionats amb l’abús.
Així que només em queda insistir una mica en el perquè de la meva recomanació i és que crec que és molt necessari que puguem reflexionar sobre un tema tant tabú i del que estic gairebé al 100% segur que a qualsevol espectador ampliarà els seus coneixements sobre això. Com un noi blanc cis hetero la probabilitat de patir abusos del qual és baixa considero important educar-me prou per no cometre’ls i per aportar el nostre granet de sorra a una societat que sigui molt més conscient d’aquestes situacions. El mateix per a les dones que se senten afortunades per mai haver estat agredides. Perquè si sempre les comentem des de la tribuna de superioritat de mai haver causat ni haver patit un abús, potser ens estem equivocant. Tant a la premissa com a l’enfocament.
I a més de tot el punt temàtic i rellevant, i educatiu, i social, i reivindicatiu, i igualitari, etc., la sèrie té una qualitat impecable tant en direcció com en les actuacions, uns guions que ja he dit que van merèixer un premi; i si li poso alguna pega és en algunes decisions de direcció que admeto que són més una mania personal en el tractament de certes escenes que realment un problema greu.
Gràcies per llegir-me aquí, si és que això ha arribat a publicar-se us prometo que si em tornen a convidar buscaré alguna sèrie que sigui interessant però amb un tema menys dur, perquè “I May Destroy You” compleix amb allò que promet.
Catalunya Plural, 2024 
