Segons dades recents d’Oxfam Internacional, l’1% més ric del món ha acumulat gairebé dues tercera part de la riquesa que s’ha generat des de l’any 2000. En abstracte, aquests números potser són massa crus i difícils d’encarnar, però s’albira un desequilibri enorme i, sobretot, una tendència a la desigualtat que va in crescendo. No obstant això, en aquest context sembla néixer una nova esperança: els rics (alguns d’ells) volen pagar més impostos. Des de mitjans del segle XX fins a l’actualitat, la tendència mundial en matèria fiscal ha estat la de la baixada d’impostos, així com la creació i sofisticació de noves…
Autor: amesa
De totes les històries, epopeies i narracions que recorren la presència de l’ésser humà al planeta Terra, l’origen i l’esdevenir dels gossos és, de ben segur, una de les més sorprenents. La domesticació d’altres espècies, amb un èmfasi especial en plantes i animals, és una constant humana, especialment a partir de la revolució neolítica. L’agricultura i la ramaderia signifiquen no només la sedentarització d’un ésser humà que, a partir d’ara, tindrà una quantitat regular i més o menys constant d’aliments i, per primera vegada, un cert excedent en alguns moments puntuals, sinó la intervenció en el medi d’una manera encara…
De todas las historias, epopeyas y narraciones que recorren la presencia del ser humano en el planeta Tierra, el origen y el devenir de los perros es con toda seguridad una de las más asombrosas. La domesticación de otras especies, con especial énfasis en plantas y animales, es una constante humana, especialmente a partir de la revolución neolítica. La agricultura y la ganadería significan no solo la sedentarización de un ser humano, que a partir de ahora tendrá una cantidad regular, y más o menos constante, de alimentos y, por primera vez, cierto excedente en algunos momentos puntuales, sino la…
Amb el record encara fresc dels àpats nadalencs, em disposo a introduir un concepte que no sé si serà molt fructífer, però que sens dubte ressonarà molt i moltíssim en bona part dels qui llegeixen aquestes línies: parlem de l’anarcocunyadisme. Sí, en els darrers anys i, especialment, en les dates més recents, qui més, qui menys ha sentit a parlar de ‘llibertarisme’, de ‘liberalisme llibertari’ o ‘d’anarcocapitalisme’. Tot i que aquests són conceptes diferents que, per tant, es refereixen a coses diferents, s’han emprat de manera simplificada en el llenguatge polític traslladat als (i pels) mitjans com a pràcticament sinònims.…
Con el recuerdo aún fresco de los ágapes navideños, me dispongo a introducir un concepto que no sé si será muy fructífero, pero que sin duda resonará muy mucho en buena parte de quiénes leen estas líneas: hablemos de anarcocuñadismo. Sí, en los últimos años y, especialmente, en las fechas más recientes, quien más, quien menos ha oído hablar de libertarismo, de liberalismo libertario o de anarcocapitalismo. A pesar de que estos son conceptos diferentes que refieren, por lo tanto, a cosas distintas, se han empleado de forma simplificada en el lenguaje político trasladado a los (y por los) medios…
El Grinch es un personaje de ficción creado en 1957 por el escritor y caricaturista Dr. Seuss. Especialmente popular a través de la adaptación cinematográfica del año 2000, en la que Jim Carrey encarnaba al célebre icono verde, el Grinch está enfadado con la Navidad. Este personaje no deja de ser un icono que sigue una larga tradición de personajes desencantados con la Navidad: pensemos en Scrooge, protagonista del celebérrimo Cuento de Navidad de Dickens, por ejemplo. Sin embargo, lo que suelen tener en común estos personajes es que, en realidad, lo que les lleva a su boicot navideño es…
El Grinch és un personatge de ficció creat el 1957 per l’escriptor i caricaturista Dr. Seuss. Especialment popular a través de l’adaptació cinematogràfica de l’any 2000, en què Jim Carrey encarnava la cèlebre icona verda, el Grinch està enfadat amb el Nadal. Aquest personatge no deixa de ser una icona que segueix una llarga tradició de personatges desencantats amb el Nadal: pensem en Scrooge, protagonista del celebèrrim Conte de Nadal de Dickens, per exemple. Tot i això, el que acostumen a tenir en comú aquests personatges és que, en realitat, allò que els porta a boicotejar el Nadal és la…
De entre todas las frases célebres y repetidas hasta la saciedad que nos legó Karl Marx, hay una que siempre me resonó mucho, que parecía poder deshojarse en mil capas y mutar en otros tantos campos: “La historia ocurre primero como tragedia y después como farsa”. En El 18 de brumario de Luis Bonaparte, el filósofo alemán escribía esto a propósito de cómo Luis Napoléon Bonaparte emuló a su tío (Napoleón Bonaparte) casi 50 años después, al disolver la Segunda República Francesa atribuyéndose plenos poderes y proclamándose como Napoleón III (inicio del Segundo Imperio francés). En este sentido, Marx consideró…
D’entre totes les frases cèlebres i repetides fins a la sacietat que ens va llegar Karl Marx, n’hi ha una que sempre m’ha ressonat molt, que semblava poder-se desfullar en mil capes i mutar en molts altres camps: “La història passa primer com a tragèdia i després com a farsa”. En El 18 de brumari de Louis Bonaparte, el filòsof alemany escrivia això a propòsit de com Louis Napoléo Bonaparte va emular el seu oncle (Napoleó Bonaparte) gairebé 50 anys després, en dissoldre la Segona República Francesa atribuint-se plens poders i proclamant-se com a Napoleó III (inici del Segon Imperi…
Des de que les Corts de Cadis van aprovar la primera Constitució espanyola el 1812, ja són vuit les Cartes Magnes promulgades a Espanya (si s’és de màniga ampla i es compta també l’Estatut Reial de 1834). Tot i això, cap de les anteriors va tenir una vigència tan extensa i ininterrompuda com l’actual, la Constitució del 1978. Amb la mort de Franco, el novembre del 1975, Espanya va començar l’arxiconeguda Transició amb el projecte d’aprovació d’una Constitució. No entrarem aquí a valorar les tensions, dificultats i desafiaments que aquest repte va plantejar, ni tampoc els evidents condicionants que el…