Un país addicte al turisme

Tot i que encara no ha arribat oficialment l’estiu, a mitja tarda, el termòmetre supera els 30 graus a Palma de Mallorca. En Pere Joan, graduat en Història de l’Art i activista a Fridays for Future, demana un granissat d’ametlles, un dels fruits secs que es conreen a l’illa. Fa uns dies, va ser un dels participants a l’acció convocada per la plataforma Mallorca Platja Tour per ocupar el Caló des Moro.

La població local ja dona per “perduts” determinats llocs emblemàtics de l’illa. Tot i això, el 16 de juny passat (diumenge), entre 250 i 300 persones van acudir a aquesta petita cala paradisíaca d’aigües turqueses que, els mesos d’estiu, sol estar plena de turistes. «Per fi, un dia, aquesta platja la vam poder gaudir els residents a Mallorca», celebra en Joan. Com a part de l’acció, van decidir explicar als turistes l’objectiu de l’ocupació de la cala i, segons afirma l’activista, «la majoria ho va entendre i va decidir marxar a una platja propera».

En acabar l’acció, però, tot va tornar a la normalitat turística: «Així que vam anar marxant, la cala es va començar a omplir. Alguns ens vam quedar i ens feia molta gràcia veure influencers, o alguna cosa així, fent-se fotos en unes postures estranyíssimes. Com que ja no anem a aquests llocs, ens sorprenen aquestes escenes», ironitza l’activista.

Les protestes contra la massificació turística s’han succeït les darreres setmanes i ho continuaran fent els mesos d’estiu. Poblacions fartes de veure condicionada la seva vida diària per la voracitat del model turístic fa mesos que surten al carrer per dir que estan esgotades. El 20 d’abril passat, milers de persones es van manifestar a les Canàries per recordar que «les illes no viuen del turisme; és el turisme, que viu de les illes». Una convocatòria a la qual també s’hi van sumar concentracions de canàries i canaris des d’altres ciutats espanyoles. En aquesta mateixa línia, milers de persones van marxar pels carrers de Mallorca, tot just un mes després, per denunciar la saturació turística que viuen les Balears.

Unes reivindicacions similars a les que s’han convocat a Granada, Cadis o Barcelona, ​​entre d’altres municipis, on els residents denuncien que el turisme fa impossible la vida de les poblacions locals, provocant pujades en els preus de l’habitatge inassumibles per a la classe treballadora.

L’actual model turístic ha col·lapsat ciutats i comunitats autònomes senceres. El 2023, els turistes estrangers van batre un nou rècord a Espanya i el 2024 va pel mateix camí. Després de l’aturada provocada per la pandèmia, l’any passat van arribar més de 85 milions de visitants, superant així les xifres del 2019, que ja havien estat històriques. D’aquests, més d’un 33% va anar a parar a algun dels dos arxipèlags, per la qual cosa pràcticament un de cada tres turistes internacionals va acabar a les Balears (16,9%) o les Canàries (16,3%), tot i que són, respectivament, la primera i la cinquena comunitat autònoma amb una extensió menor de tot l’Estat.

L’any passat, Catalunya es va situar al capdavant en arribades de turistes. Hi van recalar més de 18 milions de turistes estrangers (21%), mentre que per Andalusia van passar 12,2 milions de visitants internacionals (14,3%). En total, aquestes quatre comunitats van suportar gairebé un 70% de la pressió turística del país.

A això cal sumar-hi els més de 40 milions d’”excursionistes”, la denominació que utilitza l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per a aquells viatgers que van ser al país però no hi van pernoctar. Entre aquests hi ha, per exemple, els turistes procedents dels creuers, una modalitat molt assenyalada per les organitzacions crítiques amb el model turístic. Aquests enormes hotels flotants deixen anar milers de persones en determinades ciutats costaneres, provocant una pressió desmesurada durant unes hores, però sense obtenir un rèdit econòmic real: en nombroses ocasions, els creueristes ni tan sols consumeixen a terra, en tenir-ho tot inclòs a bord.

Per a Joan Buades, escriptor i investigador sobre el model turístic actual, es tracta de l’inici d’«una nova onada de mobilitzacions» amb motiu del «creixement sense límit» plantejat pel sector: «S’està parlant d’arribar als 100 milions de turistes anuals i això és una barbaritat. La gent veu com s’omple la seva terra, com s’omplen les platges, les muntanyes… i, lluny d’obtenir beneficis, veuen que són expulsats dels seus barris perquè no poden pagar el lloguer o que els seus sous o els dels seus fills no creixen», explica Buades, que va ser diputat dels Verds per Eivissa al Parlament balear entre el 1999 i el 2003.

Davant d’aquesta situació, la plataforma Menys Turisme, Més Vida ha convocat mobilitzacions a les quatre illes de l’arxipèlag balear durant l’estiu. La primera, va tenir lloc a Mallorca el passat diumenge 21 de juliol: «El lema general és que cal canviar el rumb i posar límits. No és una crítica al turisme de borratxera, sinó al procés de turistificació de totes les illes. I la solució no és un turisme d’elit», explica Jaume Pujol, que als 15 anys ja exerceix com a portaveu d’un moviment que ha aconseguit unir col·lectius com Fridays for Future, GOB Mallorca, Arran Palma, Attac o SOS Residents, a més moviments feministes, per l’habitatge, altres grups ecologistes, plataformes veïnals…

La saturació quotidiana de les poblacions locals és el substrat de les crítiques a l’actual model turístic. I l’esgotament. «El territori té uns límits físics que són difícils d’amagar i que es deixen veure quan comencen a surar, literalment, els residus de les aigües fecals, o quan les carreteres estan col·lapsades, o quan la sequera impedeix abastir les poblacions, o quan es declara l’emergència energètica i anem camí d’una emergència alimentària… Quan s’ajunta tot això, la gent diu que ja n’hi ha prou, que la solució no és fer més carreteres ni construir més dessaladores, que el problema és el model i la falta de planificació», sosté Alfonso Boullón, portaveu de la plataforma Canarias se agota.

Un país addicte

Lluny d’apostar per un canvi de model, el país continua enganxat al turisme i la seva dependència cada vegada és més forta. «Espanya us espera a partir del juliol que ve», va dir Pedro Sánchez, el maig del 2020, en plena pandèmia de COVID-19. El president del Govern central va centrar llavors part dels seus esforços a salvar la temporada d’estiu i aquest també ha estat un dels mantres de l’Executiu les darreres setmanes, conscient de l’enorme importància que el sector té per a l’economia espanyola.

El país és addicte al turisme. Aquí, més d’un 13,6% dels treballadors i treballadores estan ocupats en activitats del sector. Les dades de desocupació del mes de maig passat van tornar a demostrar l’extraordinària supeditació que el mercat de treball té dels visitants estrangers. De fet, l’hostaleria es va situar com l’àmbit que va requerir més demanda de treballadors. Malgrat que totes les comunitats autònomes van reduir la taxa d’atur, van ser Andalusia, Catalunya i Madrid, tres de les regions més turístiques, les que van liderar la baixada. El cas andalús és especialment cridaner, ja que va aconseguir rebaixar la taxa d’atur en més de 15.000 persones, més del doble que Catalunya i el triple que Madrid.

Tot i la caiguda de visitants durant el 2020 i el 2021, el sector turístic ha trigat poc temps a recuperar-se ia establir nous rècords. Exceltur, l’associació patronal formada «per 30 de les empreses més rellevants de tota la cadena de valor turística», assegura, en el seu informe Valoració turística empresarial de l’any 2023, que el sector va generar aquell any 186.596 milions d’euros d’activitat, fet que implica una contribució del 12,8% al PIB espanyol, el valor més gran de la sèrie històrica, accentuant així la dependència que l’economia nacional té del turisme. Lluny de contreure’s, el 2024, Exceltur espera «un nou avenç del PIB turístic a Espanya, que superarà per primera vegada els 200.000 milions d’euros» i elevarà la seva participació al PIB total fins al 13,4%. D’aquesta manera, el 2024, el turisme aportarà el 41,4% del creixement real esperat de l’economia espanyola, segons les estimacions de la patronal, que agrupa aerolínies com Air Nostrum, Iberia o Binter, navilieres com Balearia i cadenes d’hotels com Iberostar, Meliá, NH o Riu, a més de companyies com Viajes El Corte Inglés o Meta, la matriu de Facebook.

Aposta pels aeroports

Tot i les pressions exercides pels seus socis de Govern (abans Unides Podem i ara Sumar), l’Executiu que presideix Pedro Sánchez no sembla estar repensant el model turístic. De fet, el seu home de confiança a Catalunya, Salvador Illa, fa anys que aposta per dos polèmics projectes: la construcció del macrocomplex del Hard Rock Cafè, a la província de Tarragona, i l’ampliació de l’aeroport del Prat, a Barcelona. A més, segons denuncien algunes organitzacions de les Illes Balears, des de Madrid es va camuflar com a “obres de millora” el que en realitat era una ampliació de l’aeroport de Palma, que ara permetrà l’arribada de més viatgers. Finalment, Aena invertirà 2.400 milions a Barajas per augmentar la capacitat d’arribada de viatgers a la capital i al país en general. El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible no ha respost les preguntes de La Marea.

Tot i això, el Govern ha fet alguns gestos les darreres setmanes. A finals de juny, el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana va anunciar que treballa en una possible modificació de la Llei de Propietat Horitzontal «perquè els veïns tinguin poder sobre l’establiment de pisos turístics a les finques». La proliferació desmesurada d’aquest tipus d’habitatges en algunes ciutats ha esdevingut el centre de les crítiques dels veïns i les veïnes, de les administracions públiques i també del sector turístic empresarial.

En només 70 metres, a la vorera oposada a l’entrada principal del Parlament balear, cinc immobiliàries ofereixen vil·les i xalets de luxe a l’illa de Mallorca. Alguns estan a la venda i d’altres són per llogar. En un dels aparadors, el preu per setmana no baixa dels 1.300 euros per a una casa amb dues habitacions, a l’interior de l’illa. La més cara, una finca rústica amb capacitat per a 12 persones, es pot llogar des de 9.500 euros per setmana.

El lloguer turístic ha colonitzat l’illa, com ho ha fet en tantes altres regions i ciutats, provocant l’expulsió dels veïns dels barris més cèntrics o encarint el preu del lloguer regular. «És impossible fer distinció entre el problema de l’habitatge i el del turisme, perquè caminen junts. A Palma hi ha un procés constant de gentrificació dels barris», explica Climent Tortella, portaveu del Sindicat d’Habitatge de Palma. A tot l’arxipèlag, el problema d’accés a l’habitatge obliga els treballadors i les treballadores a viure en caravanes, albergs o, en molts casos, a anar-se’n de les illes.

La situació s’ha agreujat els darrers anys. El preu de l’habitatge va pujar, de mitjana, gairebé un 10% el 2023 a les comunitats més turístiques (Andalusia, Balears, Canàries, Catalunya, Comunitat Valenciana i Comunitat de Madrid), mentre que a la resta ho ha fet un 6,3%, segons les dades de l’INE.

Exceltur, la patronal de les grans empreses turístiques, assenyala el lloguer de vacances com el gran responsable del descontentament veïnal, en accentuar els problemes d’«accés a l’habitatge», «la massificació» o «la banalització dels barris més emblemàtics, amb el consegüent efecte negatiu sobre la percepció social del turisme». L’advocada i activista per l’habitatge Alejandra Jacinto, no obstant, recorda que «són moltes les cadenes hoteleres que han vist una línia de negoci en el lloguer d’habitatges turístics» i han entrat a participar-hi, agreujant encara més la situació. Així, grans grups internacionals com Marriott, IHG o Accor fan negoci amb l’habitatge turístic, igual que companyies espanyoles com Room Mate o el Grupo Piñero, segons informava el diari econòmic Cinco Días, ja el 2018.

Per a Climent Tortella, molt crític amb els “petits rendistes”, el discurs de la patronal Exceltur s’emmarca dins la necessitat de desviar el focus de les grans empreses: «Han vist que la massificació turística és tan evident i afecta tant el ritme de vida que no poden tenir discursos negacionistes del problema. Però intenten buscar un altre culpable, en aquest cas els petits rendistes, per evitar veure’s assenyalats. La veritat és que són les grans cadenes hoteleres les que inicien tot el problema, les que segueixen fent publicitat perquè vingui més gent i les que demanen que s’ampliï l’aeroport perquè vinguin més turistes… que en algun lloc s’han de ficar», explica l’activista.

Segons les dades ofertes per l’Ajuntament de Palma i recollides per elDiario.es, la ciutat té 639 habitatges turístics legals. Tot i això, l’INE estima que, almenys, hi hauria 1.023 apartaments a la ciutat. D’aquesta diferència se’n desprèn que almenys un de cada tres seria il·legal, és a dir, hauria estat posat en lloguer de vacances a partir del 2018, quan el consistori mallorquí va decidir deixar de donar noves llicències.

L’Ajuntament de Barcelona, ​​encapçalat per Jaume Collboni (PSC), ha anunciat que es proposa tancar aquest tipus de pisos per al 2028: tant els 10.000 que ara tenen llicència com els 6.000 que s’estima que operen de forma il·legal. Per contra, l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, del PP, aposta per “regular” en comptes de “prohibir”, tot i admetre que aquests habitatges suposen un “problema greu”. A Madrid, el maig del 2024, s’anunciaven a Airbnb 16.337 pisos turístics, 3.000 més que l’any anterior. Segons càlculs del diari El Mundo, un 98% d’aquests habitatges estarien operant de manera il·legal, és a dir, sense llicència.

La Federació Catalana d’Apartaments Turístics (Federatur) resta importància a la incidència que té aquest sector en la pujada dels preus del lloguer: «Culpar el turisme de la manca d’habitatge és populista i absolutament fals», van assegurar, a finals d’abril, durant una taula rodona organitzada al costat del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Per a Alejandra Jacinto, «és urgentíssim» regular el lloguer de temporada, també el d’habitacions: «El primer és fer complir la legalitat existent i, a més, establir moratòries turístiques i tancar tots els habitatges que es lloguen de manera il·legal». Així mateix, considera que el Govern ha d’aprofitar la sentència recent del Tribunal Constitucional, que avala la major part de la Llei d’Habitatge, per reformular-la i fer-la més ambiciosa: «Cal donar als municipis la possibilitat d’establir zones de mercat tensionat i poder regular preus, independentment de la voluntat especulativa del govern autonòmic de torn».

La temporada turística ja ha començat. Aquest any, les ciutats costaneres s’ompliran de banyistes i de poblacions locals fastiguejades per un model voraç que, cansades de promeses, s’han llançat als carrers. Alfonso Boullón, portaveu de Canarias se agota, ho té clar: «Si algú creu que pararem, estan molt equivocats. Aquesta lluita tot just ha començat, perquè els problemes cada cop seran més greus. Seguirem organitzant activitats de protesta i de lluita. És el lloc on vivim i no renunciarem a viure a casa nostra».

Les dretes reforcen la indústria turística a les illes

Tret d’excepcions, la major part de les administracions autonòmiques de les regions més turístiques no sembla que tinguin intenció de reduir la dependència del turisme ni de limitar-ne els aspectes més problemàtics. De fet, els canvis de govern a les Canàries i les Balears han tingut l’efecte contrari. En el cas balear, el Partit Popular i Vox van arribar a un acord per investir presidenta la popular Marga Prohens, mentre que el Govern de les Canàries està en mans de PP i Coalició Canària. En tots dos casos, els Executius aposten de manera clara per un foment del turisme.

Al programa signat per la dreta i la ultradreta a les Balears, PP i Vox prometen impulsar el sector turístic «com a principal indústria» de la regió i lluitar «contra la turismofòbia, plantejant un full de ruta clar no sotmès a anades i vingudes conjunturals ni partidistes, que aposti pel mitjà i llarg termini, sobre la base de la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental». Per a l’investigador Joan Buades, el programa del nou Govern conté «plantejaments psicopàtics» pel que fa al model turístic: «Són els deliris d’una persona que té una addicció i que cada dia en vol més perquè pensa que no li passa res. En lloc d’escoltar la gent, que ha sortit al carrer a dir que no es pot viure així, que no podem menjar turistes, el Govern es dedica a jugar a la ruleta russa amb els nostres béns naturals i amb el benestar de la població».

El nou Govern balear també promet derogar «les moratòries i els apartats lesius, pel seu caràcter intervencionista i prohibicionista» de la normativa turística que regeix les illes, és a dir, la Llei 3/2022, del 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, i la Llei 3/2023, del 17 de febrer, de Menorca Reserva de Biosfera. «És la rendició davant dels poders econòmics perquè facin el que vulguin. Uns empresaris que avui són aquí perquè és rendible, però als qui els és igual si en una dècada no queda res. És el contrari a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia, que diuen que s’ha de promoure el benestar general de la població», denuncia Buades.

En el cas de les Canàries, el PP i Coalició Canària consideren el turisme com la seva «principal font de riquesa i de generar llocs de treball directes i indirectes». Des de la plataforma Canarias se agota, el portaveu, Alfonso Boullón, creu que hi ha una modulació constant del discurs del nou Govern, que ha de donar una aparença d’interès davant les noves reivindicacions socials però sense perjudicar el negoci de les grans empreses turístiques de l’arxipèlag: «Al seu programa no diran res sobre facilitar que les companyies constructores i promotores se saltin la llei, però a la pràctica ho permeten. Cada dia canvien el discurs però és clar que donen suport al lobby turístic, a qui tracten de rentar la cara amb paraules buides perquè la població no s’inquieti. Però, al final, faran allò de sempre: facilitar l’especulació urbanística i vendre i trossejar el territori sense preocupar-se de les conseqüències», sosté Boullón.

Ni el Govern de les Balears ni el de les Canàries han respost les preguntes enviades per La Marea.