Ens apropem a l’estiu i les temperatures d’aquests dies superen les mitjanes històriques dels registres. Fa només uns dies que Salvador Illa, el president, compareixia en roda de premsa per explicar que podem donar per acabat el període excepcional de sequera. Però cada any que passa, la situació empitjora una mica més, i tots sabem que si bé aquest podrem fer servir les dutxes de la platja, l’any vinent no sabem què passarà.
El sentit comú d’època demana a crits posar el fre de mà a dècades i dècades de consumisme exacerbat, de destrossar el planeta, i d’hipotecar el futur dels que vindran —fills i filles d’una terra cada vegada més seca i desigual —. Tot i que insuficients, algunes coses es van fent. Els cotxes, encara amb massa parsimònia, abandonen els nuclis urbans. El consum d’energies renovables incrementa. S’incentiva amb certificats energètics la reforma interiors d’edificis, i les campanyes governamentals ens recorden, dia sí dia també, la importància de separar el cartó del plàstic, i els envasos de l’orgànic. Molt important, tot sigui dit, tenint en compte que la majoria d’allò que es recicla acaba o bé cremant-se en algun cementiri de mala mort d’algun racó perdut de l’Àfrica, o simplement flotant en bell mig de l’oceà Pacífic.
Però l’Aeroport… l’aeroport juga a una altra cosa. Gran part del país, però sobretot la majoria popular, hauria aplaudit amb les orelles la compareixença de Salvador Illa si hagués proposat un pla estratègic per a la millora integral del servei de Rodalies. El país sencer celebraria un acord de millers de milions d’euros amb el govern general. Les prioritats del govern, però, són unes altres. Les mateixes que Foment de Treball i la Cambra de Comerç.
Segons dades de l’Agència Europea de Seguretat Aèria, entre els anys 2005 i 2019 les emissions de C02 van incrementar-se un 34%. Els de llarg radi — aquells que Salvador Illa necessita “perquè Barcelona sigui com Frankfurt o Madrid” van significar la meitat del total de les emissions tot i només representar el 6% del total dels vols. Barcelona serà pobra, bruta, desigual i mal comunicada internament. Però en l’àmbit internacional tindrem una pista ben bonica per a la gent pugui arribar, una mica més ràpid, al proper Mobile World Congres.
I tot això seria un disbarat per un partit d’esquerres, si no fos perquè, electoralment, fa sentit. A la banda esquerra, Catalunya en Comú està en hores baixes. No tenen un lideratge ni una línia política clara, i difícilment s’atreviran a fer caure el govern. ERC està immersa en una crisi existencial que, fa l’efecte, trigarà temps a resoldre. I la CUP, ja de per acostumada a ignorar el joc parlamentari, també ha de resoldre el full de ruta sobre què voldran ser en un futur on la qüestió nacional no sembla que hagi d’entrar a l’agenda i en la qüestió social els hi ha sortit competència en l’espai amb l’Organització Socialista de Catalunya.
I per la banda dreta? Si l’estratègia d’ampliar l’aeroport s’aprofita del moment d’una esquerra que bada, encara treu més petroli a la banda dreta, que gairebé l’hegemonitza. Tant el PP com VOX estan a favor de l’ampliació de l’aeroport. Però també hi està Junts per Catalunya, així com la majoria dels seus votants.
Amb el Procés mort i enterrat, les motivacions electorals del sector dretà-independentista de l’espectre polític té cada vegada més motius per fer-li el salt al partit que el va trair per no dur-li la independència. Mònica Sales, portaveu del grup de Junts per Catalunya, ha criticat la decisió d’Illa en roda de premsa… però no ho ha fet per estar en contra de l’ampliació de l’Aeroport, sinó per fer-ho de manera “unilateral”. Ironies de la vida. Si no hi ha una mobilització ciutadana forta que s’hi oposi, ni girs inesperats parlamentaris d’última hora, l’ampliació de l’aeroport pot ser una jugada mestra de Salvador Illa en benefici electoral del PSC. Catalunya ja, si de cas, per a més endavant.
Catalunya Plural, 2024 
