Transport i mobilitat

El pèssim servei de Rodalies obliga a fixar prioritats clares per als pròxims anys. En proposo tres.

Primera: blindar la infraestructura davant del canvi climàtic i fer una inversió massiva en la seguretat de la superestructura, la senyalització i el subministrament elèctric per garantir la fiabilitat del servei.

Segona: concentrar les competències i els centres de control de Renfe i Adif en la nova Rodalies de Catalunya i doblar la plantilla actual fins a assolir el mateix ràtio de personal per quilòmetre-tren que té FGC.

Tercera: aturar els soterraments, executar el quart túnel de Barcelona, construir el del Turó de Montcada i implantar xarxes de tren-tram en punts estratègics de Catalunya.

Al final, el patró es repeteix. Les classes populars paguen el preu d’una ciutat dissenyada per a altres. Rodalies no és només un sistema ferroviari col·lapsat: és el reflex quotidià d’una desigualtat estructural que s’expressa en horaris impossibles, andanes plenes i trens que mai arriben a l’hora. Una desigualtat que, com tantes altres, es viu cada matí sense necessitat de llegir les notícies.