Per segon any consecutiu, l’alcaldessa Ada Colau ha aprovat els pressupostos municipals per la via de la qüestió de confiança. La mateixa fragmentació que ha obligat a Colau a forjar costosos acords amb l’oposició –el cas paradigmàtic, el dels números de la ciutat– ha dinamitat una alternativa a Barcelona. De nou, sobre la taula, la mala salut de ferro del Govern d’Ada Colau, que finalment ha fet prosperar uns números que redueixen el superàvit del consistori a 1,3 milions d’euros i mantenen un deute –estable des 2015– de 835 milions.
Sense ni tan sols indici de pacte, malgrat un últim ple en què tots els grups van carregar amb duresa contra el Govern de BComú brandant la bandera de l’habitatge, l’oposició ha esgotat els 30 dies que fixa la qüestió de confiança per trobar un executiu alternatiu, de manera que els pressupostos municipals han tirat endavant de forma automàtica. Es tracta de l’última vegada que l’alcaldessa podrà activar el mecanisme aquesta legislatura, ja que la fórmula està vetada en any electoral (2019).
Els 30 dies des de l’anunci de la qüestió de confiança vencien aquest divendres. El 2 de març, per tant, era la data límit en què l’oposició havia de presentar candidat alternatiu. Mai abans una oposició havia tingut tants partits ni tants regidors per buscar alternativa. Sis partits (PDeCAT, ERC, CUP, PSC, Ciutadans i PP) i fins a 30 regidors.
Tot i això, els acords no han arribat, o ni tan sols s’han buscat, i els números de Colau s’han aprovat automàticament aquest dissabte. Aquest mateix dilluns, primer dia laboral després de vèncer el termini per buscar candidat alternatiu, el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona formalitzarà aquesta aprovació.
Si bé el Govern es va fixar el novembre de l’any passat com a objectiu prioritari tirar endavant els pressupostos municipals, la màxima política econòmica de la ciutat, per la “via del diàleg”, aquesta va quedar estancada a poc a poc per l’oposició fèrria del PSC un cop fora del Govern de Barcelona. Tant va ser així que al ple de gener l’alcaldessa es va veure abocada de nou a activar la qüestió de confiança.
L’alcaldessa havia arribat a una entesa amb PDeCAT i ERC perquè els grups independentistes avalessin els números i s’abstinguessin en la votació (sempre que els socialistes sortissin de l’Executiu municipal, com van certificar les bases de BComú en una votació interna al novembre), però el ‘no’ del grup de Collboni a uns pressupostos en els havien participat activament des de dins del Govern de la ciutat va dur a Colau a la seva segona qüestió de confiança.
Superàvit de 98 a 1,3 milions d’euros
Tot i el lleig del PSC, el Govern de BComú ha tirat endavant els números de 2018. Y ho ha fet destacant que el de 2017 ha estat un bon any per a l’economia de la ciutat. Entre altres coses, la liquidació dels pressupostos de l’any passat ha deixat un superàvit de 1,3 milions d’euros, quan l’any anterior van ser 98; el deute de la ciutat s’ha estabilitzat un any més a prop dels 835 milions, una xifra semblant des de 2015; i la despesa corrent ha arribat als 2.210,4 milions, 62 milions més que el 2017, i 269 milions més des del primer any de Colau al capdavant del consistori.
Des 2015, a més, la despesa en polítiques socials ha augmentat un 27%, tot i que de l’any passat a aquest la xifra ha crescut poc més que un 4,3%. Si bé les partides per educació o cultura han quedat congelades respecte a 2017, transport públic ha augmentat un 14% i ha arribat als 174.7 milions.
Per aquest motiu, el primer tinent d’alcaldia d’Economia, Gerardo Pisarello, ha criticat que el Govern espanyol, en concret el ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, vulgui “ofegar el municipalisme”, malgrat que consistoris com el que Ada Colau lidera “gestionin millor” despesa social i endeutament.
El Govern de Barcelona en Comú operarà ara amb pressupostos propis i amb l’objectiu de solucionar la resta de polítiques basant-se en acords puntuals amb tot el plenari. Ada Colau haurà de superar any i mig de mandat amb moltes incògnites, encara que només una de veritable pes: què farà per repetir l’aprovació de comptes el pròxim exercici amb la via de la qüestió de confiança impossibilitada pel reglament. I amb una oposició que ja ara ha entrat en una llarga cursa electoral fins les eleccions de maig del 2019.
