Després del fulgurant debut amb Beverly (2016), publicat en castellà per l’editorial Fulgencio Pimentel, i, sobretot, per la consolidació amb la seva segona obra, Sabrina (2018), publicada en castellà pel segell Salamandra Graphics del Grup Editorial Penguin Random House, hi havia molta expectació amb el següent treball d’un dels autors més sorprenents i originals dels darrers anys: NicK Drnaso. La novel·la gràfica Beverly va ser guardonada el 2017 amb el premi a la millor novel·la gràfica concedit per Los Angeles Times i el premi a l’autor revelació al Festival Internacional del Còmic d’Angulema de 2018, un dels més reconeguts a nivell internacional.
La seva obra següent, Sabrina, va tenir un èxit contundent que li va valer el reconeixement unànime de públic i crítica, amb un estil característic, propi i distintiu ja consolidat. Sabrina té el mèrit de ser la primera novel·la gràfica nominada com a finalista al prestigiós Premi Booker 2018, un dels premis literaris més prestigiosos de parla anglesa. No ho va guanyar, però ja havia fet història aconseguint una veritable fita al còmic: mai abans ni després una novel·la gràfica havia estat nominada en aquest premi, reconeixent intrínsecament el valor narratiu de l’obra, on tractava aspectes de gran actualitat com les conseqüències d’un trauma, els tirotejos massius, les teories de la conspiració i la deriva dels mitjans de comunicació actualment i la manipulació a les seves audiències potenciant el sensacionalisme, la paranoia i la violència anecdòtica. Kwame Anthony Appiah, president del jurat d’aquesta edició del Premi Booker, va assenyalar que els llibres elegits aquell any semblen «capturar alguna cosa sobre un món a ran de l’abisme. Entre les moltes qualitats notables hi ha la voluntat d’assumir riscos amb forma. I ens va cridar l’atenció, en general, el seu poder disruptiu: aquestes novel·les van alterar la manera com vam pensar sobre coses que sabíem i ens van fer pensar en coses que no sabíem».
I una d’aquelles «novel·les» era Sabrina, que li va servir a l’autor per deixar la feina com a conserge al Museu Field d’Història Natural de Chicago, conegut per exhibir les restes de Sue, l’esquelet de Tyrannosaurus Rex més complet del món. El mateix autor reconeix que la feina de neteja i ordre diari va ser un bon estimulant creatiu i, sobretot, un gran laboratori d’observació del comportament humà. Aquest treball «alimentari» el feia paral·lelament a desenvolupar la seva pròpia obra, des que va acabar els estudis el 2011 a l’escola d’art d’Ivan Brunetti, un autor l’estil del qual ha influenciat notablement el de Drnaso.
Aquest estil minimalista, sobri i incisiu característic es consolida a la seva tercera novel·la gràfica, l’esperada Acting Class, publicada en castellà pel segell Salamandra Graphics del Grup Editorial Penguin Random House, Clase de actuación (2022), amb traducció de Carlos Mayor, i en català per l’Editorial Finestres, Taller d’interpretació (2022), amb traducció de Montse Meneses.
Taller d’interpretació no només no defrauda, sinó que augmenta encara més el mite d’un autor classificat com a relator de la societat perifèrica, d’aquells ciutadans expulsats del somni americà, dels supervivents d’un model de país, Estats Units, que aliena a l’individu pels factors socials, econòmics i culturals subjacents. El resultat d’aquests condicionants potencia els trastorns de salut mental, la frustració, la tristesa i la monomania.
I el càsting escollit per Drnaso per protagonitzar l’obra no podia ser més divers i representatiu: deu personas que acudeixen a un taller d’interpretació que ofereix les quatre primeres sessions de manera gratuïta. Els perfils: un matrimoni (sense fills) entrat a la monotonia i que s’avorreixen fins i tot dels seus propis jocs de rol estimulants; una àvia i la seva neta que busquen un possible estímul positiu als problemes mentals de la noia; un exreclús en tasques d’ajuda a la comunitat, amb un passat descoratjador; una dona amb un comportament estrany fins que descobrim que té pèrdues de memòria, aparentment; un pencaire asocial obsessionat amb l’exercici al gimnàs; una fisioterapeuta fastiguejada del seu treball; un jove que treballa com a model nu de l’assignatura de figura humana en una escola d’art; i una jove mare soltera, aclaparada per tots els fronts que ha de bregar, inclòs l’enyorança per tornar al camp i abandonar la ciutat.
A aquesta llista cal afegir-hi els personatges secundaris, on destaca l’inquiet fill de tres anys que s’arriba a convertir en un alumne més de la classe, i, per descomptat, el protagonista principal, el professor John Smith, que, a poc a poc, a través de les sessions i exercicis, va modelant i canviant la identitat dels alumnes, en part amb la voluntat de convèncer-los perquè segueixin amb el curs, pagant, un cop acabin les primeres quatre sessions gratuïtes en quatre setmanes consecutives.
Cada sessió es converteix en un revulsiu per a cada participant, estimulant-lo a reflexionar sobre la seva pròpia identitat, durant l’exercici i entre els dies de la setmana que transcorre entre una classe i la següent. Tots són desconeguts a priori (o gairebé, amb l’excepció de l’àvia i la neta i de la parella, aquests alhora assisteixen per la recomanació d’una de les dones del grup), però això no deixa que actuïn amb total franquesa, exposant per complet la seva vulnerabilitat personal, cosa que agraeix el mateix professor a cada exercici d’improvisació proposat. Aquesta demanda de creativitat es converteix en el detonant dels anhels de cadascun, de les seves frustracions i debilitats, exposat amb amargor per Drnaso.
I aquí és on l’estil minimalista de l’autor ajuda en el discurs. La construcció de la pàgina no és estrident, la dissenya a partir de cinc files de vinyetes poques vegades alterada (com a recurs per començar un nou dia, per exemple), jugant amb la seva disposició, amb una, dues, tres o quatre vinyetes per fila, dotant d’una sensació cinematogràfica a la lectura, especialment en els llargs diàlegs entre personatges, un repte extremadament complex de superar en un còmic i que en aquestes fulles flueix amb gran naturalitat (recordeu la merescuda nominació a un premi literari del seu anterior novel·la gràfica).
«Suposo que tots us heu apuntat a les classes perquè us considereu inadaptats socials, no?… La gent que busca fullets i s’apunta a classes gratuïtes sol ser gent que busca alguna cosa… Heu vingut perquè a la vostra vida hi ha alguna cosa que no funciona, oi? Si no, estaríeu feliços i contents asseguts davant de la tele», exclama el professor a la seva primera sessió, interpel·lant també el lector, que no pot deixar de llegir per l’interès de la història, però també per la incomoditat que transmet el discurs , funcionant a mode de mirall.
Els mètodes poc convencionals del professor inciten en els seus alumnes un esforç de construir una nova identitat, cosa que provoca, a poc a poc, una confusió contínua entre la realitat i la ficció en tots els sentits, i els lectors som observadors d’aquest canvi. A més, l’autor contribueix a situar-nos dibuixant els escenaris ficticis imaginats, com si fos realitat augmentada. És a dir, quan us convida a que es comportin com si estiguessin en una festa a casa d’un d’ells, veiem dibuixada la casa amb el seu mobiliari i no la sala diàfana on s’imparteix el taller, dotant d’una pàtina de versemblança al relat mostrat.
Els detalls dibuixats, els matisos mostrats, els diàlegs entre els personatges, l’ambientació, els colors escollits, la dissociació entre realitat i ficció… són tots ells en conjunt exquisits. Us recomano moltíssim la que podem considerar una de les millores obres publicades aquest any. Quan la llegiu, després podeu seguir veient la tele… si podeu, us asseguro que no us deixarà indiferents.
