La transformació de Barcelona cap a una model d’excel·lència científica avui dia ja és una història d’èxit: som la primera ciutat a nivell estatal en producció científica i la quarta a nivell europeu. Barcelona és un referent global en recerca en molts camps científics, sobretot en biomedicina, tecnologia i estudis urbans.

Projectes ambiciosos com la creació de la Ciutadella del coneixement, nou parc de ciència per a Barcelona, ​​amb projectes tan innovadors com els nous edificis de recerca en biomedicina, biodiversitat i benestar a l’antic Mercat del Peix reflecteixen l’aposta de consolidar Barcelona com a ciutat de ciència. Els centres de recerca són conscients que l’excel·lència en recerca depèn en gran part de la capacitat per atraure i retenir els millors científics i científiques a la nostra ciutat. Per aconseguir-ho, cal que siguin llocs de treball igualitaris i inclusius per a tots, des d’estudiants de màsters fins a doctorands, investigadors postdoctorals i investigadors principals.

El terme “leaky pipeline” (fuites a la canonada) fa referència a la reducció progressiva de la participació de les dones en les diferents etapes de les carreres, especialment al camp STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtica): el nombre de dones tendeixen a disminuir a mesura que s’avança cap a rols de més responsabilitat. Trencar dinàmiques com la “leaky pipeline” requereix canvis profunds de cultura als centres de recerca i un empoderament de perfils diversos, només així garantim ciència al més alt nivell possible.

L’estudi “Dones i ciència a Barcelona” identifica factors que poden dificultar la progressió acadèmica de les dones científiques. La trajectòria de recerca requereix un compromís constant i incondicional amb dedicació a temps complet i el fet que les dones assumeixin més les responsabilitats de cura pot incidir en diferents aspectes com el volum de producció de publicacions, la possibilitat d’assistir a congressos científics i espais de socialització o realització d’estades a l’estranger.

A l’anàlisi de les entrevistes realitzades per a l’estudi va sorgir el que podria anomenar-se “cultura acadèmica masculinitzada”, entesa en el sentit tradicional o hegemònic, que fa referència a certes maneres de fer i que s’expressen en un estil comunicatiu, relacional i de lideratge competitiu. Malauradament, encara que en les darreres dècades s’ha anat incrementant progressivament, encara no s’ha aconseguit una presència prou àmplia d’investigadores referents, cosa que afecta especialment les investigadores joves a l’inici de la seva carrera. L’estudi conclou que no només hi ha una manca de visibilitat de dones en l’àmbit de la investigació, sinó sobretot de nous estils de lideratge assertius, però alhora allunyats del model masculinitzat més agressiu i competitiu.

Des dels centres de recerca, s’estan desenvolupant mesures de canvi a través dels plans d’igualtat i diversitat, redactats i implementats en un procés cada cop més col·lectiu que inclou tots els investigadors, fins i tot els joves a investigadors principals.

En paral·lel, i amb l’objectiu d’impulsar una Barcelona de ciència que superi les desigualtats entre homes i dones s’han iniciat iniciatives com “Som investigadors” del Barcelona Supercomputing, que potencia les vocacions científiques de dones o la iniciativa “To the mothers of Science ” del BIST (Barcelona Institute for Science and Education) que reconeix i recolza científiques que són mares en el seu desenvolupament professional cap a posicions de lideratge. Iniciat aquest any, el projecte “Dones líders en ciència i tecnologia” pretén reduir la bretxa de gènere a la comunitat científica, incrementant l’oferta de mentoring per a joves científiques i promovent projectes d’educació científica entre d’altres.

En la mateixa línia a partir del 2 de febrer se celebra la cinquena edició de la trobada #100tífiques amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència. El projecte inclou dos grans esdeveniments: xerrades simultànies de les científiques participants a centres escolars de tot Catalunya i la trobada anual de networking de les #100tífiques del sistema públic i privat. Com cada any, serà un moment de connexió i empoderament col·lectiu per a les científiques que hi participin.
És motiu d’orgull que avui la ciutat disposa d’unes polítiques de ciència que treballin per consolidar Barcelona com a capital de ciència per crear un model econòmic més diversificat i sostenible que generi llocs de treball de més qualitat i més igualitaris. Construïm junts, també des de la Barcelona científica, una ciutat més feminista i inclusiva per continuar produint ciència de prestigi global.

Share.
Leave A Reply