Aquest reportatge forma part d’una sèrie d’articles que publiquem sobre la situació de les persones refugiades palestines al Líban i la manca de drets en aspectes com l’habitatge, la salut, l’educació, el treball o la infància.
“Les dones palestines refugiades que viuen al Líban acostumen a tenir un paper de cuidadores a la família i a la societat, i sovint no se les té en compte a l’hora de prendre decisions o de participar en la vida política”, denuncia l’Amal Ghozlan, coordinadora de drets de les dones i les nenes de l’ONG Najdeh. “El gran problema, però, recau en la violència basada en el gènere (VBG). La violència augmenta any rere any, sobretot en els últims tres anys, potser perquè les dones denuncien més casos o potser perquè la violència està creixent”.
Aquesta associació feminista va posar en marxa l’any 1997 un programa per lluitar contra la VBG i, segons la seva experiència, la crisi econòmica juga en contra seva. “Des de fa temps, la dona pateix violència i discriminació. La situació econòmica actual fa que la dona estigui més a casa, i ara hi ha més violència entre homes i dones. Les famílies no poden sostenir-se com abans, ella demana diners per comprar menjar, però aquests diners no són suficients, i a vegades no poden comprar medecines perquè no hi són al mercat, o no hi ha llet infantil. Encara que tinguin diners, hi ha aquest gran problema, que la gent ha d’anar a moltes farmàcies per buscar el que necessita o fins al mercat negre. Molta gent no s’ho pot permetre perquè no treballa, a vegades els preus es dupliquen i moltes dones grans estan patint molt. Aquesta és una situació generalitzada al Líban”.
La mateixa condició de refugiada suposa un patiment afegit perquè no es garanteixen els seus drets. “Les dones palestines estan afectades pels estatuts personals al Líban. Són lleis molt antiquades, molt antigues, especialment les lleis dels assumptes familiars. Quan hi ha esmenes per canviar aquestes lleis, poden fer referència a un o dos articles, però no a tota la llei. No és suficient perquè, en conjunt, els drets de les dones palestines no estan garantits i no tenen lleis per lluitar contra la violència domèstica”.
Si bé les dones palestines que pateixen violència poden obtenir una varietat d’ordres de protecció emeses pels tribunals libanesos, a la pràctica, les autoritats libaneses tenen un control limitat dins dels camps i això fa que sigui impossible assegurar que aquestes ordres es compleixin: “Les dones tenen dret a tenir protecció, però, com que són refugiades, no poden gaudir d’aquest dret perquè haurien de cridar les autoritats libaneses, que no poden operar al camp: per norma, si una dona truca perquè té un problema de violència, les forces de seguretat libaneses no poden entrar al camp; de manera que elles no es beneficien del seu dret”.
Quan l’associació Najdeh té constància d’un cas de VBG, en primer lloc, mesura el nivell de risc. “Si el risc és molt alt, la noia pot ser derivada a un altre lloc. Si no hi ha un risc molt alt, es fa més una feina de comunicació entre les dues persones, l’home i la dona. Al final, és una decisió de la dona”. Treballadores socials i psiquiatres treballen en xarxa entre elles, així com amb entitats especialitzades i amb institucions del sector. A vegades, les dones que s’acosten a Najdeh demanen consell personal o assessorament legal. S’avalua cada cas i, en funció de les necessitats, s’ofereixen respostes personalitzades. En una ocasió, una dona que era maltractada pel marit i també pels pares, que volien que continués casada, va demanar protecció. Ella tenia por de ser assassinada i es va activar un protocol per allunyar-la de casa seva perquè es tractava d’un nivell de risc molt alt.
Si una dona truca perquè té un problema de violència, les forces de seguretat libaneses no poden entrar al camp
Segons un estudi de Najdeh realitzat durant la Covid, el 40% de les VBG es comptabilitzaven fora dels camps i el 60% a l’interior dels campaments. S’estan reforçant campanyes d’informació i de prevenció sobre assetjament sexual que estan topant amb l’oposició d’algunes persones molt religioses, i es fan sessions de conscienciació per a dones perquè coneguin quins són els seus drets i que hi ha alguns programes d’emergència als quals poden demanar ajuda.
“Tractem diferents temes, com els drets de les dones, la personalitat, la violència i la discriminació per part de veïnat, pares o grups del camp. Un dels reptes és que la dona prengui consciència dels seus drets perquè, sovint, quan treballem en un cas, la dona no té la motivació o el comportament per canviar. A vegades, la dona és la seva pròpia enemiga, i això no resol res. Per això necessitem ajuda psicològica, perquè a vegades la violència augmenta i no hi ha el suport de les famílies. No tenen esperances”.
En un terreny més econòmic, l’entitat se centra en la formació professional de les dones en projectes com tallers tèxtils, tot i les limitacions de les palestines per accedir al mercat de treball al Líban. Durant la pandèmia de Covid-19, va haver-hi dèficit al personal d’infermeria i sí que ocasionalment van contractar palestines, encara que no tenien els mateixos drets ni els mateixos sous que les companyes libaneses. L’estratègia és no només treballar en projectes productius sinó en el concepte de lideratge i distribució de la feina.
La Nadine Alkhateeb, cap de relacions exteriors de Najdeh, destaca que “fins al 2020, teníem un projecte de microcrèdits per ajudar en la posada en marxa d’incipients negocis, però aquest projecte es va haver d’aturar a causa de la crisi perquè les beneficiàries no podien tornar els préstecs. La crisi ha fet revisar les estratègies per adaptar els nostres cursos i enfortir el lideratge de les noies, per exemple, a través de comitès de dones als camps”.
La crisi ha fet revisar les estratègies per adaptar els nostres cursos i enfortir el lideratge de les noies
Així, el programa d’empoderament econòmic i social té com a objectiu millorar les oportunitats de dones i nenes per tal que siguin autosuficients, per a la qual cosa proporcionen formació, orientació professional i cerca de feina. “La prioritat és pal·liar les difícils condicions econòmiques i socials a les quals s’enfronten les refugiades palestines al Líban”, argumenta la Nadine Alkhateeb.“La crisi econòmica i la Covid-19 han fet augmentar els preus de forma desorbitada, mentre que els salaris no han crescut. Això afecta els ingressos de les famílies a tot el Líban. Hi ha empreses que no ho han pogut suportar i han acomiadat moltes persones, engrossint les xifres d’atur. Això, als camps palestins ha fet augmentar la pobresa i hi ha famílies que subsisteixen amb un àpat al dia, cosa que afecta psicològicament els pares, les mares, els nens i les nenes, que també tenen dificultats per traslladar-se per l’encariment del transport”.
Els tallers d’orientació professional es dissenyen en funció de les necessitats del mercat laboral i de les habilitats de les beneficiàries i les seves famílies, per tal que, com a mínim, un 40% trobin feina cada any. “Entre els projectes que fem n’hi ha un de fotografia que ha tingut força èxit pel que fa a assistència i, posteriorment, a trobar feina com a freelance. També en fem de perruqueria, administració, comptabilitat i disseny gràfic. Els últims mesos s’han graduat 85 persones, de les quals 52 van trobar algun tipus de feina”.
Adaptar l’oferta i la demanda és també una de les directrius dels programes econòmics, ja que l’entrada al món laboral és difícil, en general, i molt complicat per a les refugiades palestines, en particular. “En acabar el curs, se senten tristes i frustrades perquè volen continuar amb la seva educació i anar a la universitat, però no s’ho poden permetre. I segurament tampoc no treballarien d’allò que els agrada”.
En paral·lel, Najdeh participa amb altres associacions en una campanya sobre el dret al treball per millorar la coordinació entre entitats i mobilitzar més veus en defensa dels drets laborals de les refugiades palestines al Líban, amb la finalitat d’acabar amb les restriccions discriminatòries de totes les persones palestines. La campanya vol acabar amb la discriminació institucional i, entre altres coses, organitza tallers, activitats de sensibilització i sessions d’informació.
Text extret de l’informe “Sobreviure als camps de refugiades. La població palestina al Líban pateix una manca crònica de drets” editat per l’Associació Catalana per la Pau, l’Associació Catalunya-Líban i la Fundació ACSAR.
Catalunya Plural, 2024 
