La complexa i convulsa situació política del darrer any, sobretot la catalana, ha calat de ple en la societat. I també en l’escola; ja sigui com a part activa i escenari, com va passar l’1 d’Octubre, o com un espectador i actor social més. Les aules i l’alumnat per extensió, no estan exempts de rebre imputs sobre el que passa als carrers i les institucions. I això desperta un dilema que ha estat d’actualitat els darrers mesos: s’ha de tractar l’actualitat a les aules? I si es fa, com s’ha de fer per no caure en l’adoctrinament que tantes famílies i docents temen?
Els casos de Sant Andreu de la Barca i la Seu d’Urgell, que van acabar amb docents en el punt de mira dels mitjans i la justícia, acusats precisament d’adoctrinament i incitació a l’odi, han suposat un fre per a molts mestres que s’han plantejat tractar l’actualitat a l’aula. Concretament, un 29,3% asseguren que, tot i que els agradaria treballar educativament l’actualitat a l’aula, s’autocensuren per por a no saber com s’interpretarà.
Així ho destaca el segon Edubaròmetre -Per l’Educació Responc- realitzat per la Fundació Jaume Bofill, a través d’enquestes a 9.794 pares i mares d’infants d’1 a 18 anys i docents d’alumnes de la mateixa franja d’edat, realitzades entre el març i el juliol de 2018. “M’ha sorprès que el 30% dels docents tingui por. És molt trist que hi hagi gent que vulgui fer una cosa a l’aula i no pugui. Ens hem de plantejar com podem cuidar aquests docents; en l’actual context polític es fa especialment difícil, però és que a Catalunya i Espanya no tenim una tradició clara de deliberar i discutir críticament a l’aula”, opina Cécile Barbeito, de l’Escola de Pau, especialitzada en tractament de temes controvertits a l’aula i participant de l’estudi.
Però Barbeito destaca una altra dada per sobre de la dels docents que s’autocensuren. I és que el 40% dels docents enquestats asseguren parlar de l’actualitat política amb normalitat. Concretament, el 28,7% diu aprofitar educativament els esdeveniments recents per a desenvolupar el criteri propi dels alumnes i el 12,4% assegura parlar a classe amb normalitat, “igual que feia abans”. “Aquesta és una dada molt possitiva que reforça el missatge que tractar temes controvertits a l’aula és una manera de comprendre l’altre. És normal que la gent tingui por dels temes poc conciliadors, però hem de verbalitzar també aquesta por”, apunta Barbeito.
Les famílies, a favor de fomentar l’esperit crític
Poc més del 12% dels docents enquestats consideren que l’actualitat política no és un tema que s’hagi de tractar a l’aula, ja sigui perquè genera divisió o perquè són temes que “no toquen a l’escola”. Però, què en pensen les famílies? Si bé la por a com ho rebran els pares, mares i tutors dels infants és el motiu de l’autocensura del 30% dels mestres, hi ha una dada que Barbeito considera “sorprenent i esperançadora”. El 70% de famílies estan d’acord amb abordar les controvèrsies socials i polítiques a l’escola.
“És una dada que no correspon amb el que ens podríem imaginar”, apunta Barbeito, en referència a les acusacions per adoctrinament per part de famílies i partits polítics. Si bé la resta de famílies, que consideren que no s’ha d’aprofundir en divisions (10%), els qui creuen que aquests temes s’han de tractar a l’àmbit familiar (3,7%) o els que temen l’adoctrinament (13%), són minoria, “mediàticament fan més soroll del que realment representen”, apunta l’experta.
“Aquesta revelació és tremendament possitiva i ha de servir per desacomplexar aquest 30% de mestres i fer que es llancin a la piscina”, ressalta Barbeito, qui considera que l’actual situació política, encara que difícil, és u molt bon context per a poder exercitar el pensament crític i criteri propi dels infants, a través de l’aula.
