La ILP d’habitatge, totalment recuperada: “els desnonaments són cosa del pasat a Catalunya”

Els ja mítics crits de ‘Sí se puede’ avui han pres una tonalitat diferent. Davant una seu del banc BBVA una vintena de persones han corejat diverses consignes de victòria mentre enganxaven cartells amb el text: “Article 7: Els grans tenidors han de cedir els seus habitatges buits obligatòriament als ajuntaments”. Es tracta d’un dels articles de la llei 24/2015, més coneguda com a la ILP d’habitatge o la llei catalana contra els desnonaments.

Aquesta llei, que va sorgir d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) i que va obtenir 150,000 signatures, vetlla pel dret a l’habitatge i als subministraments energètics bàsics. Va estar en funcionament ple durant sis mesos, fins que el govern del PP, “instat per directors de bancs com el BBVA”, va decretar un recurs d’inconstitucionalitat que va deixar sense vigència alguns articles de la llei que feien referència a la crisi habitacional. Fins el 31 de gener de 2019, moment en el que tant el govern de la Generalitat com el de l’estat espanyol van confirmar el desistiment del recurs, la llei torna a estar en plena vigència.

Així, a l’espera que l’acord es publiqui al BOE, l’article 7 de la llei 24/2015 entra en vigor i obliga a que els grans tenidors d’habitatge hagin de cedir obligatòriament els pisos buits a les administracions i a que s’ofereixi un lloguer social a les persones que no puguin fer front als pagaments hipotecaris. D’aquesta manera, “els desnonaments ja són cosa del passat a Catalunya”, ha afirmat Lucía Delgado, portaveu de la PAH, una de les entitats membre del Grup Promotor de la ILP d’Habitatge.

Aquesta llei “ja ha demostrat que funciona”, ha dit Delgado en referència als sis mesos que la ILP va funcionar totalment abans del recurs d’inconstitucionalitat. “I, és més, ara és més necessària que mai, perquè les dades del 2015 que ens van impulsar a treballar-la, continuen vigents”, ha afegit en referència als 55 desnonaments que cada dia es donen a Catalunya i als 30,000 talls de subministraments. “Amb l’anul·lació d’aquests articles el lobby financer ens va donar una bofetada, però avui els la tornem”, han apuntat des de la PAH.

Sancions de fins a 90.000 euros

El grup promotor de la llei -format per la PAH, l’APE i l’Observatori DESC- ha penjat als diferents webs una documentació útil per a poder garantir l’aplicació de la llei i que “cap persona a Catalunya es quedi sense conèixer la llei”, ha apuntat Irene Escorihuela, de l’Observatori DESC, qui també ha exigit a les administracions que “es posin les piles i destinin tots els recursos necessaris per al compliment de la llei”. I és que les entitats que hi ha darrera de la ILP denuncien que “fa anys que, sense recursos, fem la feina que no fan les administracions”, ha apuntat Maria Campuzano, de l’APE.

Per tal de garantir la visibilitat de la llei i fer pressió a les administracions, s’ha organitzat una setmana de mobilitzacions començant el 20 de febrer, quan s’anirà als jutjats a exigir la fi dels desnonaments. “I és que ja tenim una llei vàlida que converteix els desnonaments per impagaments en il·legals”, ha apuntat Delgado.

En aquesta línia, es contemplen sancions de fins a 90,000 euros per als grans tenidors que no cedeixin pisos buits i no ofereixin un lloguer social davant l’amenaça d’impagament. I és aquí on el paper de l’administració és primordial; el grup promotor està exigint una reunió aquesta mateixa setmana amb la Generalitat per a que garanteixin el compliment de la llei.

Tres anys i encara amb el deute sense eixugar

El recurs del Tribunal Constitucional va deixar sense vigència els articles 2.2,5 i 7 de la llei 24/2015 – tots dos referents a l’habitatge- però va deixar intactes els articles que tractaven la pobresa energètica. “Ha aturat milers de talls de subministrament”, ha declarat Campuzano, qui ha recordat que van dissenyar la llei per a garantir el dret de l’habitatge, “que inclou els subministraments”.

Però, tot i la vigència continuada d’aquests articles referents a la pobresa energètica, l’APE ha denunciat que “després de tres anys encara no s’han signat els convenis pels quals les subministradores han d’assumir el deute de les famílies”. Així, Campuzano ha sentenciat que, “fins que no se solucioni els pagaments dels deutes, no acabarem amb la pobresa energètica”. Segons l’APE, es tracta d’un deute “il·legítim” i ha assegurat que lluitaran per assegurar el compliment de la llei i “serem el pitjor malson de les subministradores i els grans tenidors”.