Avui us explicaré la breu i èpica història d’una petita localitat oprimida catalana, Bellaterra, que lluita heroicament des de fa uns anys per aconseguir la llibertat i independència dels seus repressors veïns de la població de Cerdanyola del Vallès.
Bellaterra és una localitat creada el 1929, quan un ric farmacèutic, anomenat Bartomeu, parcel·là uns terrenys del seu sogre i aconseguí que l’empresa privada dels Ferrocarrils de Catalunya S.A. hi fes una parada en la mateixa línia que unia els barris alts de Barcelona (Sarrià), amb Sant Cugat i Sabadell.
A partir dels anys 30, aquesta zona va esdevenir una urbanització de luxe, ideal per les segones residències de la burgesia catalana i que comptava amb jardins noucentistes. Altrament, el municipi del qual en forma part, Cerdanyola del Vallès, esdevenia un nucli industrial i obrer amb l’establiment de fàbriques, com Uralita o la de sifons Sarroca, i rebia fluxos migratoris de la resta de la península en els anys 60 i 70, quan va passar de 3.000 a 50.000 habitants.
Actualment Bellaterra té una renta anual per persona de 25.799 euros, molt més del doble que un barri del centre de Cerdanyola (10.464 euros). Si Bellaterra fos un municipi independent, seria la població més adinerada de Catalunya, superant els 22.463 de Matadepera i esdevindria també la segona població més rica de tota Espanya, a molt poca distància de Pozuelo de Alarcón (25.957 euros anuals per cap).
Bellaterra també té el rècord català en la mitjana de metres quadrats de les seves cases, 699m2, cinc vegades més que la mitjana espanyola. Entre els seus 2.724 oprimits veïns hi han viscut destacades figures de l’esport, la música o el periodisme com Shakira i Piqué, David Civera o Mònica Terribas. Òbviament, aquestes circumstàncies han forjat una identitat local diferenciada dels seus veïns que viuen en blocs de pisos de 10 plantes, amb els que molt possiblement no coincideixen mai enlloc.
Quan va començar el Procés d’aquest llogaret envers la seva independència local? Doncs bé, l’any 1992 els veïns d’aquest barri van demanar, per la via administrativa, esdevenir un municipi independent, doncs estaven farts que l’Ajuntament socialista de Cerdanyola del Vallès els robés. Dels 4 milions d’euros que recaptava l’administració local en aquest veïnat, només mig milió era invertit en els seus xalets adossats, la resta dels milions robats anava a parar a carrers plens d’obrers, proletaris i treballadors. L’expedient, però, va ser denegat per la Generalitat, ja que no complia amb la formalitat de tenir 3 kilòmetres de terreny no urbanitzable.
Però la revolucionària lluita per l’alliberament fiscal i local de Bellaterra només havia fet que començar. L’any 2008, després de moltes mobilitzacions veïnals, van aconseguir que la Generalitat i Cerdanyola els concedís una certa autonomia, mitjançant d’una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Aquesta entitat seria depenent, però, de l’Ajuntament de Cerdanyola, que en aquell moment estava governat per ICV i CIU, amb l’alcalde eco-socialista Toni Morral, actualment Secretari General de Crida Nacional, el partit de Puigdemont.
Aquesta EMD està governada per un partit independentista local, Gent de Bellaterra, tot i que a la resta d’eleccions voten massivament a Convergència i a les seves noves marques (Junts per Catalunya, PDeCAT, etc.). Aquest ens municipal, però, segueix patint un elevat dèficit fiscal respecte als barris proletaris de Cerdanyola, dels 4 milions d’euros recaptats, només gestiona 750.000 euros, dels quals en destina 160.000 a sous de quatre regidors i una quantitat similar en litigar judicialment contra l’Ajuntament per aconseguir el seu alliberament local.
Tan sols un 60% del pressupost recau, finalment, en els ciutadans. I en què s’ha gastat? Doncs en la creació de patrulles ciutadanes, una policia pròpia sense armament, que vigila els seus immensos xalets adossats i les seves piscines, doncs Bellaterra no es refia de la policia local de l’Ajuntament opressor, que els tracta com una colònia.
Però els incansables lluitadors de Bellaterra no es van agenollar davant aquesta autonomia de fireta, que no retornava la plena sobirania fiscal i no posava fi a l’espoli fiscal per part dels lladregots barris obrers. Ells volien el seu pastís sencer. Així doncs, van decidir donar la veu al poble, posant les urnes i convocant un referèndum per convertir-se en un municipi lliure i sobirà el mes de setembre de 2015.
L’Ajuntament de Cerdanyola, governat llavors per Carles Escolà de Compromís per Cerdanyola, una marca blanca de la CUP, va permetre la celebració d’aquesta consulta, que només va topar amb el vot contrari de Ciutadans. Hi va participar el 53,57% del cens i el “Sí” a la independència va arribar al 94% dels participants.
La Generalitat, governada llavors per Artur Mas de CIU amb el suport d’ERC, va decidir que aquell referèndum no tenia cap validesa i no en van respectar el resultat. L’únic partit polític del Parlament que va defensar aplicar el mandat de les urnes va ser el Partit Popular (PP).
Fent gala de la seva heroica resistència i astúcia, els dirigents de Bellaterra han proposat recentment una nova jugada mestra: recollir signatures per demanar que Bellaterra passi a formar part del municipi de Sant Cugat del Vallès, una població amb qui comparteixen un nivell de riquesa similar (18.326 euros, quasi el doble que Cerdanyola sense Bellaterra) i, per tant, una identitat local més propera que no amb els proletaris que van a la piscina municipal.
Com a apunt final, simplement us convidaria a reflexionar sobre si resulta més progressista respectar el dret a decidir dels habitants de Bellaterra a no compartir els seus impostos o si, al contrari, és més d’esquerres una sobirania fiscal més àmplia, com la de l’Ajuntament de Cerdanyola, que redistribueix fiscalment els ingressos dels rics entre aquells carrers menys afavorits i que, per tant, necessiten més serveis públics.
18 comentaris
Excel·lent. D’això van moltes demandes independentistes
Molt bo, Roger.
Realment impressionant! Un clar exemple de la gran deferència entre esquerra i dreta burgesa nacionalista, més modernament dita demòcrates patriotes. Gràcies per la clarividència en expressar-ho!
Buenísimo! ??
Dret a decidir per tothom!
Visca Bellatera Lliure
Només un apunt històric per a l’arqueòleg. No li esguerra gaire la història però mostra que la realitat de vegades és una mica més complicada (i interessant) que els estereotips.
Quan es va fundar la urbanització de Bellaterra, Cerdanyola encara era una de les poblacions d’estiueig més importants de Barcelona. Les famílies de la burgesia catalana hi tenien torres d’un nivell molt superior al de Bellaterra, que llavors només s’acabava d’inaugurar. A la ‘colònia d’estiuejants’ hi figuraven ambaixadors i artistes de renom (e.g. Josep de Togores). De fet, Joan Oliver (Pere Quart) en la seva traducció del Pigmalió de Bernard Shaw la prova que havia de superar la florista de la Rambla era anar a una festa a una torre de Cerdanyola sense que ningú se n’adonés de qui era…
És a dir, la Cup permet un referèndum perquè els rics visquin més bé encara i paguin menys impostos encara; Convergència passa del referèndum, però donen suport al l’1-0, i, per contra el PP recolza aquest referèndum a favor dels rica però rebutja el de l’1-0. D’això se’n diu coherència. “Craneos previlegiados”, que en diria Valle-Inclán.
Ara,per a ser justos, podríem qüestionar doncs fer-ho a la inversa, i revertir el fet que Matadepera, per exemple, vulgui mantenir-se com a poble i no col.labori a fer més solidaritat i a millorar el benestar de Terrassa, que disposa també d’un creixement industrial i d’una arribada massiva de treballadors que són l’origen de barris amb moltes més necessitats que els del seu centre històric. I per quina raó democràtica i constitucional han de tenir més i millors drets els uns que els altres? Doncs segurament perquè la recaptació i el repartiment dels impostos són les decisions polítiques on cal que es vegi la fiferència entre dreta i esquerra, i que no sigui aquesta l’excusa per negar el dret a decidir dels ciutadans. Perquè l’independentisme no es mou per un anhel de ser més rics, i en canvi l’antindependentisme de fora de Catalunya sí que tem sortir-ne empobrit. Fan gràcia aquells que volen posar la llufa a tots els independentistes de burgesos i rics insolidaris, i als unionistes d’obrers progressistes. Quan VOX, el PP i l’IBEX recolzen el que recolzen, i més aviat viurien a Bellaterra que no pas als barris obrers de Cerdanyola…
Gràcies !!
A veure quan l’ajuntament de Cerdanyola envia el Mossos i la GU per apallissar a aquesta gent que ha tingut l’insolència de fer un referèndum il·legal. A veure quan un jutjat admet a tràmit les denúncies dels patriotes de Cerdanyola i els hi cauen dures penes per anar contra l’estat/govern local.
Segur que s’emprenyen tant que cremaran contenidors i tallaran carreteres. El caos!!!!!
Advierto una derivada adicional. Estas luchas frente a las dictaduras e imposiciones de otros -en las que no aparece ni la silueta de quienes sean esos otros- al poner énfasis en sus presuntas balanzas fiscales van restando legitimidad a todo sistema tributario, apoyando de facto al neoliberalismo más brutal. Sea Convergencia, la CUP o el PP quienes utilicen ese artefacto intelectual.
On acaba el dret a decidir? Trobo genial l’article i em fa pensar en altares qüestions? Per qué no han consultat mai la Genialitat sobre el módem d’educació? Per qué tenim una escola pública inmersiva només en catala quan els de Bellaterra envíen el seus fills a escoles angleses, franceses, alamanyes i a univrrsitats de l’estranger?
Tot i no ser partidari de la segregacio, i essent l’autor del llibre “Bellaterra 1930 – 2095. Crònica de 75 anys”, he de dir que en l’article hi ha greus errors referencials i que, a més, el seu tot és pamfletari i carregat de tòpics. L’anàlisi es superficial i tendenciós. No cal dir, però que el desequilibri entre Cerdanyola i Bellaterra és real. Per fer una bona mesura del per què de la “desafecció” caldria analitzar els motius a que l’han dut.
Molt d’acord Ignasi. Havent estat des del principi contrari a la independencia o annexió a Sant Cugat, trobo l’escrit demagògic, planfetari i amb molts errors històrics com de valoracions gratuïtes de l’autor
Sempre ha estat sobre la taula la proposta de la divisió municipal de Cerdanyola en Districtes, que només el PSC va defensar inicialment. Tema, per cert, que com un Pla Estratègic de Ciutat, resta pendent.
Crec que una cosa és els problemes de Cerdanyola i altra és l’autodeterminació del poble català, no crec que aquesta sigui determida pel fet de tenir una societat més rica o no que l’espanyola, no són equiparables, és de poc rigor fer la comparació i és un dels arguments preferits dels neoliberals de la esquera i dreta espanyola.
Por más que haya datos inexactos, generalización y banalización, no hay duda de que en base es el mismo planteamiento. Aunque moleste. Buenísimo. Gracias 🙂
De verdad. Lo has clavado con este artículo. Enhorabuena