Fa uns dies, una popular influencer llançava, mitjançant un vídeo en una coneguda xarxa social, suposats consells útils per lluitar contra l’expansió del coronavirus. Entre altres admonicions als seus milions de seguidors, la youtuber recomanava “beure aigua calenta, perquè a una temperatura de 27 graus o superior, se suposa que no ja viu aquest virus”. La proposta no va trigar a ser refutada per nombrosos usuaris amb coneixements mèdics i farmacèutics, no sense abans convertir-la en un de tants memes virals que aquests dies circulen en relació amb la pandèmia. El vídeo va ser ràpidament retirat i la mateixa noia va acabar reconeixent que el més important en aquests casos era seguir els consells de les autoritats sanitàries i que això de “beure aigua calenta” ho havia recollit d’un “bulo que va per Whatsapp”.
El context en el qual ens estem movent és inèdit. Assistim perplexos a la difusió global d’una malaltia de la qual fins fa poc no n’havíem sentit parlar, així com a la reacció d’uns representants polítics superats per les circumstàncies; el caldo de cultiu ideal perquè rumors i xafarderies s’escampin. Per l’antropologia, els rumors són, fonamentalment, elements de control social. Sota la por a l’estigmatització i la significació, els diferents membres de les comunitats es comportaran de manera virtuosa, seguint, en tot moment, les regles establertes.
Els rumors no són més que un tipus concret d’informació informal i privada sobre persones absents o esdeveniments, com l’expansió d’una malaltia, on l’element diferencial i característic està en el fet que els fets són incerts, insegurs i parcialment desconeguts. Es tracta, a més, d’una informació que, quan és compartida per certs grups de la comunitat, com aquells que compten amb un relatiu estatus i capital simbòlic, poden arribar a constituir judicis morals sobre aquests mateixos esdeveniments i persones.
Els rumors són una informació que, quan és compartida per certes persones amb un relatiu estatus, poden arribar a constituir judicis morals
D’altra banda, els rumors també contribueixen al manteniment de la unitat, l’harmonia i l’estabilitat social, posant sota control aquells grups díscols amb el poder i reduint la polarització al voltant dels lideratges. Altres aproximacions al paper social del rumor posen l’accent, no tant en qüestions estructurals, sinó en l’ús que en fan determinats actors amb accés privilegiat a la informació i als canals de comunicació, els quals s’aprofiten de les circumstàncies per divulgar allò que els sembla i resulta convenient, mantenint la resta oculta i assenyalant possibles culpables.
En el cas del coronavirus, un exemple del primer seria el paper exercit per la mateixa youtuber o les remissions contínues per part, també, d’actors altament significatius a la informació subministrada per les autoritats sanitàries o determinats perfils d’alt nivell tècnic que, en circumstàncies com les presents, adquireixen cert to demiúrgic.
Mentre que en el segon dels casos, ens enfrontaríem a possibles manipulacions polítiques al voltant de la presència real de la malaltia en la nostra societat o als seus efectes i impactes; una mostra en serien les demandes patronals de baixada d’impostos o facilitació d’acomiadaments, o els intents de determinats polítics, com Pablo Casado de presentar-se com autèntics homes d’Estat mentre desprestigia els rivals polítics del Gobierno.
Els ‘bulos’ contribueixen a mantenir la unitat, l’harmonia i l’estabilitat social, posant sota control els crítics amb el poder
Per a que un rumor proliferi cal que ens trobem davant comunitats en les que es donin relacions socials denses, com les urbanes, però també, i fonamentalment, davant societats altament interconnectades a través de mitjans de comunicació d’abast global, dispositius electrònics o mecanismes com les xarxes socials. De fet, el ‘bulo’ de “l’aigua calenta”, com va assenyalar la mateixa influencer, provenia d’una de les més conegudes i usades, WhatsApp, encara que no hem d’oblidar el paper de la més tradicional televisió o, fins i tot, de la mateixa premsa escrita.
En ple segle XXI, el nostre sistema social és pràcticament global, amb valors morals certament homogenis; un món interdependent, social i econòmicament, hiperconnectat, que facilita l’expansió dels rumors més enllà de les nostres fronteres més immediates. Aquestes circumstàncies ens haurien de portar a extremar la nostra alerta sobre els impactes i conseqüències d’aquests, però sobretot, a ser conscients de com operen aquests mecanismes, és a dir, a conèixer el paper dels rumors en l’expansió del coronavirus i no empassar-nos qualsevol cosa, sigui o no, aigua calenta.
Catalunya Plural, 2024 
