Els epidemiòlegs solen dir que les projeccions per predir el curs d’una epidèmia tenen moltes incerteses, doncs hi ha molts factors que hi influeixen. Aquesta visió indica que cal una gran prudència a l’hora de comunicar les estimacions del futur, i més en el cas d’una pandèmia nova com la SARS-2 més coneguda com a Covid-19.
Les autoritats sanitàries deleguen en equips d’experts el tractament de les dades i d’aquest treball col·lectiu surten unes conclusions que un portaveu sol comunicar. L’important és el treball en equip seguint criteris científics. Així es treballa a l’Imperial College o al Instituto Carlos III. Això vol dir que les previsions (hipòtesis) siguin exactes? No, les hipòtesis científiques, per ser-ho, han de ser rebutjables experimentalment i, en el cas de l’epidemiologia, això es veu amb el transcurs del temps, quan les noves dades mostren si les previsions s’han complert o no.
Aquest principi de prudència s’observa en molts epidemiòlegs, com ara els que ens comuniquen gairebé diàriament les noves dades o els que expliquen en llenguatge planer quines mesures hem d’adoptar i ens les raonen. En aquest sentit destaca com a molt adequat el to que acostumen a mostrar els Drs. Fernando Simón, Antoni Trilla o Benito Almirante, entre d’altres, i que cito pel seu paper mediàtic. Tots ells juguen un paper professional molt prudent, d’incalculable valor en temps tan difícils com els estem vivint.
Sobta, en canvi, el paper del Dr. Oriol Mitjà, que al meu entendre no troba el to adequat. En els mitjans públics catalans i com assessor de la Conselleria de Salut, el Dr.Mitjà ha adquirit un paper molt destacat que, malauradament, no es correspon amb el d’un assessor. Malgrat que a l’inici de la pandèmia SARS-2, el Dr. Oriol Mitjà va declarar al febrer que l’epidèmia podria no arribar aquí i que era més o menys com una grip, un mes més tard declarava la incompetència dels responsables del comitè d’emergència espanyol per fer front la crisi i en reclamava la dimissió dos dies després de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma.
El Sr. Mitjà va obviar que les competències en matèria de salut a Catalunya eren totalment de la Generalitat fins el decret d’alarma i que ara encara té tota la capacitat per comprar el material que fa falta a molts hospitals. La manca de material adequat ha estat una via de contagi dels sanitaris catalans en una proporció més elevada que a qualsevol altre lloc. El Sr. Mitjà, no va dir res quan es va obligar a 160.000 famílies amb dret a ajuts de menjador a trencar l’aïllament domiciliari per anar als ajuntaments a recollir les acreditacions quan a altres llocs de l’estat això es va fer via telèfon mòbil.
El Sr. Mitjà té tot el dret a fer plantejaments polítics, però llavors queda exposat a la crítica política sobre els seus plantejaments i la seva opinió com a assessor científic queda devaluada per manca d’objectivitat. No es pot repicar i anar a la processó
El Sr. Mitjà no ha dit res sobre el canvi dràstic de posició de la Generalitat sobre l’estatus de la conca d’Òdena, que ha passat en una setmana d’exigir mesures més dràstiques (per tota Catalunya) a demanar-ne el desconfinament, una mesura totalment en contra dels postulats dels Sr. Mitjà. Reclama, amb tota la raó, que cal fer tests per identificar contagiats asimptomàtics i trencar la via de contagi, però no ha proposat en públic que tots els aparells per fer RT-PCR d’Universitats i centres de recerca es posin a disposició de la Conselleria de Salut. La incompetència en organitzar aquesta tasca ha estat de les autoritats sanitàries catalanes. El Sr. Mitjà té tot el dret a fer plantejaments polítics, però llavors queda exposat a la crítica política sobre els seus plantejaments i la seva opinió com a assessor científic queda devaluada per manca d’objectivitat. No es pot repicar i anar a la processó.
En relació a dos dels documents presentats pel Sr. Mitjà, caldria fer algunes apreciacions. La Generalitat, per exigir mesures més dràstiques al Gobierno, va presentar un document de Salut el dia 24 de març fent servir unes estimacions fetes pel Dr. Mitjà, amb el model SIR, segons el que, en el supòsit més favorable, el pic de nous casos es donarà el 12 d’abril i el nombre final de casos i morts seria molt elevat. Segons les dades que hi ha ara, podria ser que el pic s’hagi donat o el 31 de març o el 2 d’abril, ho sabrem més endavant.Com he comentat, no sembla adequat utilitzar una única modelització i cal contrastar amb altres modelitzacions, de la mateixa manera que, des del punt de vista estrictament sanitari, no és massa útil utilitzar la opinió d’un únic epidemiòleg doncs sol ser més consistent contrastar diferents opinions.
Des del punt de vista estrictament sanitari, no és massa útil utilitzar la opinió d’un únic epidemiòleg doncs sol ser més consistent contrastar diferents opinions.
El segon document que volia comentar és el presentat el dia 3 d’abril, anomenat Salida Coordinada del Confinamiento. Aquest és un document de treball, adaptat d’un pla andorrà, en què s’esmenten les mesures a adoptar i les tècniques a utilitzar per controlar tant possibles rebrots com per saber la immunització de la població. Sobten dues coses del document, la primera és que en el document es diu Revisiones por panel de epidemiólogos expertos en enfermedades transmisibles però sols el signen dos autors. De nou es troba a faltar una visió col·legiada de les mesures a prendre. L’altra cosa sobta del document és que no hi ha referències bibliogràfiques, essencials en un document de treball que han de revisar experts.
Fins i tot en el document s’afirma que hi ha una baixa proporció de la població immunitzada (15%). Aquesta dada és una mitjana extreta d’un informe de l’Imperial College del dilluns 30 de març, i equivaldria a uns 7 milions d’immunitzats, amb una forquilla que va del milió i mig fins els 15 milions. Aquest informe ni es menciona en el document del Dr. Mitjà, així com tampoc l’àmplia forquilla.
Una pandèmia com aquesta acaba posant tothom al seu lloc i caldrà, quan la superem, fer una anàlisi exhaustiva dels errors comesos per aprendre d’ells. Això ens inclou a tots com a societat, als epidemiòlegs que hauran de fer una anàlisi exclusivament científica i a les institucions que hauran de fer una anàlisi política de la gestió de la crisi i de l’adequació del sistema sanitari després d’una dècada de retallades de la despesa en sanitat pública.
Lleonard Barrios Sanromà és ex-catedràtic, jubilat el passat setembre, de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona
8 comentaris
L’article és comenta per si sol:
l’Oriol Mitjà no és l’únic expert assessor de la Generalitat.
Jo no sé si en algun moment havia dit que el cov 19 no arribaria aquí. Però jo li vaig sentir declaracions abans del Mobile apostant per la seva no celebració pels riscos de contagi. Crec que el temps li ha donat la raó.
De totes maneres si estic d’acord que la seva declaració demanant la dimissió del Fernando Simón va ser poc afortunada.
Un excessiu posicionament polític – i no parlo d’una o altra ideologia – com el mostrat en demanar dimissions polítiques sempre perjudica la credibilitat d’un científic, sobretot si la crítica a qui t’acull és absent. En això té raó el Dr. Barrios. En altres punts li manca context. El Dr. Mitjà va dir el que va dir a principis de febrer, cert, però en tot cas molt menys que el que va dir el Dr. Simón i qualsevol altre en termes de greus errors de projecció; hauria estat bé recordar que va ser dels primers, si no el primer (també ho feia l’antic ministre Sebastián, per cert) en advertir que anàvem molt tard a reaccionar i en exigir mesures de confinament. El 24 de març no s’havia decretat el confinament total; per tant, les projeccions s’havien de fer amb l’escenari previ. Pel que fa a la conca d’Òdena, el canvi d’estatus s’ha fet en fase de confinament (no era així quan es va dic tar la mesura) i no està de més recordar que havia de ser autoritzat pel govern central. És correcte dir que el document de treball pel desconfinament té fissures; doncs bé, avui dia 7 la ministra Montero ha declarat que el dilluns dia 13 es recuperarà la “normalitat laboral”; sense referències bibliogràfiques i sense encomanar-se ni a déu ni al diable.
En resum, que tothom comet i ha comès errors; però aquí només he vist un subjecte de crítica. Al qual, per cert, si se’l vol tractar de Dr. o de Sr. cal fer-ho de manera consistent.
Totalment d’acord amb el Dr. Vendrell que el Gobierno i el Govern han fet greus errors de projecció i que les mesures s’han aplicat amb massa retard. Això afecta als dos governs. Ara bé, qui tenia les competències de salut fins la promulgació del decret d’alarma eren les CCAA, que han seguit mantenint-les com es pot comprovar en les despeses per adquirir material que han fet algunes d’elles. Aquest és el context, inqüestionable en funció de les dates de les declaracions i promulgació de mesures. La manca de material sanitari, la no realització de test per detectar infectats, com han fet Alemanya o Corea del sud, és si més no una responsabilitat compartida. És per això que, segons la meva opinió, comento que el Dr. Mitjà no ha trobat el to adequat. Exposo en l’article algunes de les raons concretes en que hi ha accions del Govern que es contraposen amb la visió del Dr. Mitjà, i sobre les quals no li he sentit ni una paraula.
El 24 de març teníem un confinament molt potent, i la situació actual es deu justament a aquestes mesures. Del confinament més potent, que ara estem tenint, suposo que en veurem els resultats d’aquí no gaires dies. Crec que és poc adequat parlar de “confinament total”, si amb aquest ens referim al que va passar a la zona de Wuhan. Aquest no s’ha aplicat aquí ni tan sols a Òdena. Referint-nos a aquesta zona, l’anàlisi epidemiològic que s’haurà de fer en el futur ens indicarà si les mesures que va prendre el Govern han estat efectives.
Totalment d’acord amb el Dr. Vendrell, que les declaracions polítiques sovint tenen una manca de rigor alarmant, ara bé podem carregar les tintes on vulguem. Dir que a Òdena un dia concret no hi havia hagut cap mort quan n’hi havia 11, dir que va ser una infermera la que assistint a un sopar va iniciar els contagis a l’hospital d’Igualada i que els metges ho haguessin de desmentir doncs la infermera no havia assistit al sopar…. Són errors comesos per responsables polítics. El que no estic d’acord amb el Dr. Vendrell és que posi al mateix nivell les mancances d’un document científic i d’unes declaracions polítiques. Un document científic s’ha de basar en dades objectivables, i per això ha de mostrar les fonts d’on es nodreix.
Te raó el Dr. Vendrell que el Dr. Mitjà s’ha de tractar sempre de Dr. Si l’he tractat de Sr. en algun moment era per una qüestió més aviat literària, doncs no està en la meva intenció generar incomoditats pel tractament.
Finalment, agrair la crítica del Dr. Vendrell, mai deixarem d’aprendre dels raonaments dels altres, i recordar que l’article incideix en la necessitat del treball en equip, i aquest és el sentit més profund del mateix.
El senyor Barrios que vagi a vigilar obres….
Dons a mi com a ciutadana obligada a aguantar i callar i a pagar impostos mal gestionats, agraeixo molt les veus lliures com la del Dr Mitjà. També les del Dr Trilla, Simón etc. Però tinc clar que són més hàbils políticament, la seva opinió té aquest”valor afegit”. I un’altre aspecte a tenir en compte és la manca absoluta de dades contrastades pel que fa al virus. No admeto cap dada com vàlida en aquest aspecte. Perquè no es fan prou tests. Pertant tenim dades basades en símptomesque poden barrejar-se amb altres factors. Que ningú pretengui estar en possessió de les dades més fiables.
No és cert que l’Oriol Mitja digués que el virus era poc perillós el passat 11 de febrer de 2020. De fet el mobile es va cancel·lar el 14 de febrer. I la seva va ser l’única veu de l’autoritat acadèmica (almenys amb ressò als nostres mitjans) partidària de la cancel·lació del mobile. Sí que va dir que la taxa de letalitat del virus era baixa. Però és que això no hi ha ningú que ho hagi negat. Si a Espanya i Italia sembla més alta és perquè hi ha un infradiagnòstic estratosfèric… De fet, si va dir que la taxa de letalitat era del 0,1 al 0,2 % i prenem com a vàlides les xifres de l’informe de l’Imperial College, la taxa de letalitat del virus és la que ell va dir. Però sempre va dir que el virus era agressiu i molt infecciós i que la celebració del MWC era arriscada perquè les possibilitats de què sorgís un brot a Barcelona eren molt altes.
De fet, si tingués alguna motivació política, hauria proposat tot el contrari, ja que TOTS ELS PARTITS POLÍTICS SENSE CAP MENA D’EXCEPCIÓ volien que el Mobile es celebrés. La seva posició en relació al MWC el que evidencia és que no té cap mena de motivació política…
Però això no és l’essencial, ni molt menys. La raó perquè ens trobem en aquesta situació cada cop està més clara: no es van fer tests massius des del primer moment. Potser no teníem diners per testos massius? Potser, però per paralitzar l’economia de tot el pais sí que en tenim.
No es van fer els tests massius perquè es va fer servir una definició de possible cas de covid-19 que era una presa de pèl: només era un possible cas de covid qui havia estat al territori xinès o italià i, alhora, presentava símptomes. O qui havia estat en contacte amb un cas positiu i alhora presenta símptomes. Els resultats dels tests seguint aquesta definició necessàriament deixaven fora els casos de transmissió comunitaria autóctona, senzillament, els casos autòctons seguint aquest protocol no es podien detectar. Aquesta definició gaudia de la benedicció tant del Sr. Joan Guix com el Sr. Fernando Simón.
Qui va ser, novament, l’únic epidemiòleg que la va criticar obertament aquesta definició? L’Oriol Mitja. Va dir obertament que s’havia de fer el test a tothom que presentés símptomes. És el que han fet Alemanya. Gràcies a això ha permés confinar els positius al seus domicilis i ha protegit a la població més vulnerable.
No ho ha fet només Alemanya: ho han fet molts països, fins i tot paisos molt petits i més pobres que el nostre, com és el cas de Croàcia, ho han fet.
No teníem tests, diran els senyors epidemiòlegs. Per què? Per què no els podíem pagar? Vaja si aquest va ser el motiu, quina cara de burros se’ls hi haurà quedat quan es va paralitzar l’economia del nostre pais…
I si no teníem tests, pel motiu que fos, haurien d’haver informat la població del que no sabien. En comptes de dir, sense cap mena de rubor, que la situació estava controlada totalment perquè tots els casos coneguts eran importats o contactes de casos importats: AIXÒ HO DEIA CADA DIA JOAN GUIX I EL SENYOR FERNANDO SIMON VA TENIR ELS SANTS NASSOS DE DIR-HO EL PASSAT 06/03/2020, dos dies abans de les grans manifestacions del 8M i d’altres events massius.
I sabien perfectament que hi havia d’haver, per nassos, transmissió comunitària, ja que:
(1) Si a Itàlia estaven morint tants pacients des de l’inici del brot era perquè hi havia transmissió comunitària setmanes enrera: rarament són casos importats els que tenen aquest desenllaç, ja que els importats acostumen a ser gent que viatja i que no forma part dels grups de risc.
(2) Si hi havia transmissió comunitaria setmanes enrera, els casos importats d’Italia van arribar a Espanya des del primer moment: cada dia hi ha un tràfic aeri de milers de persones entre Espanya i Itàlia. Per tant, en el moment que es va conèixer el brot d’Itàlia, 21 de febrer de 2020, l’escenari més probable a España era transmissió autòctona sostinguda.
Així que, senyors epidemiòlegs, no ens venguin anàlisis, que d’anàlisis ja en sabem fer naltros ben solets.
ostia, quina merda d’article polític…
Bon article i millor informacio