En una edició virtual dels 32 Rencontres de Toulouse Cinélatino, la visió en pantalla petita (a través d’un streaming sempre capritxós) dona una imatge enlluernadora i fosca a la vegada de la cinematografia llatinoamericana. Tant en continguts artístics com per la forma com hem tingut accés a la selecció dels dotze llargmetratges de la competició oficial.
Algunes d’aquestes composicions oferien quadres sublims sobre els pobles indígenes de Mèxic o Bolívia, o estrets carrerons en seqüències nocturnes de barris oblidats d’Argentina o Brasil. També recreacions històriques de l’extermini de poblacions autòctones a la Terra del Foc xilena, a Blanco en blanco de Théo Court, que es va emportar el primer premi d’un jurat que va deliberar per pantalla interposada.
Com ens deia el realitzador argentí Mariano Llinás des de Tolosa de Llenguadoc a l’edició de l’any passat, no és el mateix de veure aquestes imatges en una sala en pantalla gran que en dispositius cada cop més petits. No es tracta de la mateixa experiència cinematogràfica, tot i que el moment de confinament sigui l’apogeu de les sèries televisives. Algunes d’aquestes llums i ombres s’hauran de tornar a veure en cinema algun dia.
