Enguany fa 50 anys de l’inici del moviment LGTBI: és una data a recordar i, alhora, ens porta a avaluar tot el que ha passat. En aquest temps els drets de les persones LGTBI han avançat molt – tot i que no ha estat lluita fàcil ni ràpida- però encara no s’ha arribat a la plena equiparació real.
Partíem d’una situacio de persecució -que encara és una realitat a 70 països arreu del món- a partir de la Llei perillositat social (LPS) aprovada pel règim franquista el 4 d’agost de 1970, una llei que no va ser derogada plenament fins al 1996. L’any 1979 es modifica la LPS per eliminar la referència als actes homosexuals, però va persistir la figura d’escàndol públic que es va seguir utilitzant per a perseguir a lesbianes, homosexuals i transsexuals fins a mitjans dels anys 80, a pesar que des de 1980 s’havien legalitzat les primeres organitzacions de lesbianes, gais i transsexuals. L’anomenada transicio no va ser fàcil ni va ser un alliberament real.
En temps de pandèmia la realitat LGTBI i la necessitat d’avançar en el reconeixement de drets ha quedat marginada. Els efectes del virus han estat devastadors socialment i un efecte colateral ha estat el fre en aquells drets en desenvolupament. Des dels feminismes i des del moviment LGTBI es reclama que les politiques públiques de reconstrucció tinguin en compte la perspectiva de gènere i LGTBI i que aquests drets s’interaccionin amb la resta de polítiques, no al marge.
Alguns exemples d’aquestes demandes són els diferents manifestos que des del moviment feminista o LGTBI s’han fet demanant una Renda Bàsica o l’exigència que s’ha fet a les diferents administracions exigint que la crisi serveixi per fer un canvi de paradigma i es posi la creació de vida i la cura de les persones al centre de la societat; o que les polítiques publiques de reconstrucció superin l’actual model tot donant espai a politiques que tinguin en compte una diversitat real.
El 17 de maig de 1990 l’homosexualitat es va eliminar de la llista de malalties de l’Organització Mundial de la Salut. El 17 de maig d’enguany -dia internacional contra la LGTBIfòbia- des de Nacions Unides es va fer una crida d’un grup de persones expertes, per tal que els drets LGTBI no restessin al marge de les accions dels estats. Així en aquests anys les reivindicacions s’hi assemblen perillosament i tot i haver-se portat a terme avenços socials i legislatius encara resta molt per fer i una certa onada de conservadorisme que fa perillar allò que crèiem assolit. Els drets de les dones i els drets LGTBI són drets humans fonamentals que cal desenvolupar plenament, sense que cap pandèmia serveixi com a excusa per frenar ni retrocedir.
