Carme Guil és magistrada de la Secció Penal de l’Audiència Provincial de Barcelona i coordina un grup de treball que elabora una guia de bones pràctiques en la instrucció i l’enjudiciament dels delictes de tràfic de persones. Reconeix que “a l’àmbit judicial, el pes de la investigació se situa en les víctimes, i és possible que la víctima no pugui aportar molta informació perquè no hagi tingut consciència del que ha viscut, o del trajecte que ha fet, o de les cases en les quals ha estat, uns detalls que són necessaris per a la investigació del delicte”.
Això pot originar que hi hagi una “investigació de molt llarga durada sense l’adopció de cap mesura cautelar, com pot ser presó o entrades i escorcolls que ens permeti confiscar documentació o detenir persones que estan involucrades en el delicte”. Per això, Guil sosté que “la víctima no pot ser el pal de paller de la investigació” i és necessari que el treball policial corrobori les dades que aporten les testimonis.
La magistrada recomana prendre declaració a la víctima en el moment de la instrucció a través del que es denomina “prova preconstituïda”, que “té la mateixa validesa que si es fes en el moment del judici”.
“Has de poder fer la declaració amb els advocats, el fiscal, el jutge i gravar-lo bé. És una prova que es fa per al judici, preveient que la persona no pugui estar en el moment del judici. Si la prova preconstituïda està ben feta, serveix, encara que la persona no pugui estar en el moment del judici, perquè hagi tornat al seu país, perquè hagi sortit del centre d’acollida, etc.”
Una de les grans dificultats de les víctimes és que moltes d’elles estan amenaçades o ho estan les seves famílies al país d’origen, per la qual cosa “la situació és perillosa per a ella i per a la seva família, i és molt difícil per a aquesta víctima que pugui declarar i sentir-se segura”. La llei permet que hi hagi testimonis protegits en casos molt greus perquè no es pugui identificar la víctima, però “en el moment del judici, si les parts ho demanen, s’ha de revelar la identitat”.
Per això, insisteix la magistrada, una bona prova preconstituïda serviria també per “evitar que la víctima hagi de passar pel tràngol d’explicar novament davant el tribunal què és el que li va passar”. No obstant això, la llei deixa en mans del tribunal la decisió que la víctima hagi de tornar a declarar o no. Una altra de les complicacions del procés és la llarga durada, ja que des que la denúncia arriba al jutjat fins que s’emet la sentència d’aquesta mena de delictes, poden passar cinc anys.
En aquesta mateixa línia, l’informe El tràfic d’éssers humans. Explotació sexual de la magistrada de l’Audiència Provincial de València María Dolores Hernández Rueda conclou que “haurà de preconstituir-se la prova en la fase d’instrucció, havent de cuidar especialment que la imatge de la víctima no pugui ser reconeguda per l’investigat i que aquella es mantingui en una dependència segura sense confrontació visual amb ells”.
“És no sols una mesura de preservació de la finalitat de la recerca, sinó també de seguretat per a la pròpia víctima, ja que desincentiva les possibilitats de pressionar-la una vegada ja està constituïda la prova que pot servir en el judici oral si aquella no pogués prestar-lo allí”, afegeix Hernández.
Els drets de les víctimes
Ana Delgado és treballadora social de l’Associació per a la Prevenció, Reinserció i Atenció a la Dona Prostituïda (Apramp), que treballa in situ en sis províncies (Madrid, Salamanca, Astúries, Múrcia, Almeria i Badajoz), a més d’oferir atenció telefònica 24 hores, i és una de les entitats de referència quant a la lluita contra el tràfic amb finalitats d’explotació sexual, en coordinació amb policies, serveis socials i altres entitats.
“L’objectiu és oferir alternatives a les dones que volen sortir de situacions d’explotació, restituir els drets de les víctimes de tràfic, que els han estat violats, i visibilitzar el delicte, que està tipificat en el Codi Penal”, sosté Delgado.
Per a això, fan un treball integral, des de la detecció de les víctimes a través d’unitats mòbils, fins a un acompanyament jurídic i especialitzat. També dissenyen un itinerari individualitzat amb cadascuna de les supervivents per facilitar-hi atenció sanitària i informar de com han de procedir si decideixen denunciar la seva situació davant la justícia. Els expliquen que tenen dret a ser testimoni protegit si ho desitgen i que tenen dret a viure segures, per la qual cosa a més del tema legislatiu recalquen la importància de la recuperació psicològica i emocional.
Les formes de captació de les dones són molt diverses, des de xarxes internacionals fins dins de l’àmbit familiar. “En moltes ocasions, les xarxes s’infiltren a l’entorn de la víctima, o la persona que capta prové de l’entorn social i familiar de la víctima, i des d’allí fan tot el procés de coaccions, amenaces i violència per mantenir la situació d’esclavitud de les dones”.
Les màfies exerceixen tal control sobre les dones, que no s’atreveixen a denunciar o a acostar-se a la policia. “És una valoració de risc que elles han de fer i nosaltres les acompanyem en la presa de decisions. Les amenaces sobre el benestar propi i de les famílies condicionen aquestes decisions”, reconeix Delgado.
Segons la seva experiència, quan una dona surt d’una xarxa de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, en un primer moment normalment no vol denunciar, però després d’un procés de recuperació en un lloc en el qual se sent segura i amb l’acompanyament d’una entitat, és més fàcil que accedeixi, “no sols perquè facilita la restitució dels seus drets, sinó perquè a més col·labora en la persecució del delicte. És una decisió molt personal perquè hi ha molts elements d’anàlisi”.
El 2020, Apramp va atendre 4.522 dones en situació de vulnerabilitat o de possibles víctimes i, d’aquestes, van obrir expedients d’itineraris individualitzats a 1.400 víctimes de tots els continents.
El risc de ser dona o nena
Sicar Cat és un programa de l’entitat religiosa Adoratrius creat el 2002 per fer costat a les dones víctimes del tràfic de persones, no sols amb finalitats d’explotació sexual, sinó en totes les seves facetes, com de mendicitat, matrimonis forçats, explotació laboral o esclavitud.
“D’una banda, oferim una visió integral a les dones i a les quals arriben amb els seus fills i filles. D’altra banda, volem sensibilitzar i contribuir a la transformació social per erradicar el que és una forma contemporània d’esclavitud”, explica Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de Sicar Cat.
Per a Cendón, els factors més grans de risc són “ser dona o nena” a causa de “la situació de vulnerabilitat en què es troben a tot el món”. “Són persones que han estat captades a través de l’engany i han vist perillar la seva vida, la seva dignitat, han rebut un tracte cruel, degradant, inhumà i fins i tot tortures”.
Segons Cendón, el delicte del tràfic de persones a nivell mundial està associat a “un elevat grau d’impunitat i corrupció” a causa de la lentitud de legislació internacional. Argumenta que Nacions Unides va donar la primera definició de tràfic de persones l’any 2000 en la Convenció de lluita contra el crim organitzat transnacional.
A Europa, es va haver d’esperar al 2005 al Conveni de Varsòvia del Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans, d’obligat compliment el 2008, i en l’àmbit de la Unió Europea es va adoptar una directiva el 2013. A Espanya, aquest delicte va ser tipificat en el Codi Penal al desembre del 2010.
En els últims anys, Sicar ha atès dones de més de 30 nacionalitats i ha comprovat que el tràfic d’éssers humans és “una realitat que afecta a tots els països, sigui com a país d’origen, de trànsit o de destinació”. Els factors per caure en una xarxa de prostitució forçada són múltiples, des d’una guerra fins a un desastre natural, i l’element en comú és l’aprofitament de la vulnerabilitat de la dona, que es converteix en “carn de canó”, però el tràfic és també nacional, tal com evidencien els anys d’experiència amb les víctimes.
“El tràfic de persones és la captació, trasllat i recepció d’una persona a través d’uns mitjans que són il·lícits, com l’ús de la violència física, psíquica i sexual, segrestos, amenaces, coaccions, abusar d’una situació de poder, sotmetre la persona a una explotació que genera uns beneficis, que pot ser un lucre econòmic o en benefici propi del traficant. En aquest trasllat, no parlo de fronteres”.
Almenys 8.500 explotades sexuals a Europa en dos anys
Segons el Tercer informe sobre el progrés en la lluita contra el tràfic d’éssers humans (2020) de la Comissió Europea, els anys 2017 i 2018 es van registrar a la Unió Europea un total de 14.145 víctimes de tràfic de persones, de les quals el 60% (8.487) corresponien a explotació sexual. La resta fa referència sobretot a víctimes d’explotació laboral, delinqüència forçada, mendicitat forçada i matrimoni forçós o de conveniència.
Les dades es refereixen només a víctimes registrades, per la qual cosa “és probable que el nombre real de víctimes sigui significativament superior”, segons el mateix informe, ja que hi ha una gran quantitat d’afectades que no han estat identificades. L’estudi indica que “l’explotació sexual continua sent l’objectiu més freqüent del tràfic a la UE”, si bé alerta que s’ha notificat un augment del tràfic amb finalitats d’explotació laboral. El 92% de les víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual registrades van ser dones i nenes.
128 víctimes de tràfic i 232 detinguts a Espanya
El 2018, es van registrar 128 víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual, de les quals 117 eren dones, 6 eren nenes i 5 eren homes, segons l’informe Tràfic d’éssers humans a Espanya. Balanç estadístic 2014-2018 del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) del Ministeri de l’Interior.
La xifra és una mica inferior a les víctimes detectades en els quatre anys anteriors, que se situen entre les 133 i les 155, amb proporcions similars quant a sexe i edat. L’excepció és l’any 2017, en el qual es van identificar 155 víctimes, de les quals 22 eren homes.
Els països d’origen de les víctimes el 2018 eren principalment Nigèria, Colòmbia (que estava entre els últims llocs en els anys anteriors), Veneçuela, Romania i Bulgària. El 2016 i 2017 també se situaven com a majoritàries les dones de la Xina, i el 2015 les d’Espanya.
Per Comunitats Autònomes, el 2018 la majoria de les persones identificades es trobaven a Andalusia (41), Catalunya (27), Comunitat de Madrid (18), Illes Canàries (13) i Comunitat Valenciana (12), seguint una evolució similar en comparació amb els exercicis anteriors.
Quant als detinguts per tràfic sexual, el 2018 va haver-hi 232 persones, procedents en la seva majoria d’Espanya (53), Romania (50), Nigèria (46), Colòmbia (20) i Bulgària (13). Els tres primers lideren la classificació en tots els anys de l’informe.
Catalunya Plural, 2024 
