El somni de la Czarina Musni era ser advocada i defensora dels Drets Humans, com el seu pare i la seva mare. Convençuda del valor universal de paraules com justícia i pau, volia ajudar les persones més desfavorides. El seu objectiu vital es va fer realitat, però va venir acompanyat d’una greu contradicció: “Parlar de Drets Humanes a les Filipines és un acte terrorista. Als advocats que treballem per a sectors marginats ens acusen de terroristes”.
L’advocada es refereix al fenomen del red-tagging (etiqueta vermella), una pràctica que suposa l’assenyalament i la inclusió a llistes de persones i organitzacions crítiques amb el Govern de Rodrigo Duterte a les quals se les qualifica de terroristes, comunistes, o totes dues coses, i que sovint pateixen assetjament, detencions, empresonaments, desaparicions i assassinats extrajudicials.
La Czarina Musni està amenaçada per la seva feina dins de la National Union of Public Lawyers (NUPL) -Unió Nacional d’Advocats Públics-, que ofereix assistència legal i gratuïta a població vulnerable, com ara camperols, dones, joves, sindicalistes i indígenes. La NUPL ha documentat que entre juliol del 2016 i abril del 2021, 147 advocats i jutges van ser atacats per l’exercici de la seva professió i 54 d’ells van ser morts per aquestes agressions. Segons dades de l’ONU, un mínim de 248 persones defensores de Drets Humans, advocades, periodistes i sindicalistes van ser assassinades a les Filipines entre 2015 i 2019.
“Hi ha temor perquè és el Govern qui t’assenyala com a terrorista. Quan ets terrorista, ets enemic de l’Estat. Quan ets enemic de l’Estat, pots ser subjecte d’atacs i d’assassinats extrajudicials, com ha passat amb altres companys. És un atac directe a la persona i a la professió. D’altra banda, sabem que no estem fent res terrorista”.
L’experiència de la Czarina Musni se centra en la defensa de les poblacions indígenes de l’illa de Mindanao, d’on és originària, que lluiten per conservar les seves terres enfront de les grans concessions mineres. Actualment, es troba a Barcelona, a proposta de l’Associació Catalana per la Pau (ACP) i a través del Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores dels Drets Humans que impulsa l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Amenaçada amb la mare, la germana i l’organització
La primera vegada que va veure el seu nom, el de la seva mare, i el de la seva germana, també advocada, gran a una llista de red-tagging, juntament amb el d’altres persones i organitzacions com la NUPL, va pensar en la injustícia de tot plegat, i la seva mare li va dir: “No has de tenir por perquè no estem fent res dolent, al contrari, alguna cosa bona estarem fent. Si no féssim res significatiu, no ens prestarien atenció”.
El red-tagging ha posat a prova la capacitat d’unió d’entitats de sectors molt diferents i, a cada incident que ocorre, fan declaracions i accions conjuntes per tal de fer sentir la seva veu. Hi participen des de mitjans de comunicació fins a organitzacions eclesiàstiques i polítiques, passant per diferents moviments socials, molts dels quals formen part de l’aliança Karapatan, que treballa per a la protecció dels drets de sectors oprimits a les Filipines.
La Czarina Musni creu que és la capacitat d’acció la que pot fer desaparèixer aquest fenomen: “Si fem soroll, és possible que això s’acabi. La cooperació internacional és molt crucial per exposar què està passant: els civils no fan res, només sobreviure, i els etiqueten com a terroristes. Amb soroll i cooperació internacional podem aturar aquesta pràctica del red-tagging, que suposa molts riscos”.
Com a exemple de fins a on arriba la persecució sense límit, cita el cas de la filipina i Miss Univers 2018 Catriona Gray, que és coneguda per la seva lluita pels drets de les dones i va donar suport al moviment feminista Gabriela, cosa que li va valdre una campanya de desprestigi acusant-la de terrorista.
“La llei antiterrorista retalla els drets de les persones”
L’aprovació de la Llei Antiterrorista al juliol del 2020, en plena pandèmia de la Covid-19 i sense debat parlamentari previ, agreuja la situació de vulneració de Drets Humans al país perquè permet catalogar com a “terrorista” qualsevol manifestació en contra del Govern i permet fer detencions sense ordre judicial.
“Mentre la gent demanava mascaretes, vacunes, un bon sistema de salut i bons salaris, el Govern va prioritzar l’antiterrorisme, és molt irònic. Pots veure quines són les prioritats del Govern, focalitzant més en el terrorisme que en les conseqüències de la pandèmia. Hem vist que l’Estat usa aquesta Llei Antiterrorista per retallar els drets de les persones. Amb aquesta llei és més fàcil per a l’Administració designar qualsevol persona o organització com a terrorista sense passar pels tribunals. Abans d’aquesta llei, s’obria un procés judicial, però ara l’oficina del president té el poder de designar qui és terrorista”.
Els opositors de la llei consideren que està pensada per silenciar la dissidència, ja que amplia delictes imputables com a terroristes, per exemple, els intents de danyar una propietat governamental, tenir o transportar armes, o dur a terme qualsevol acte que posi en risc la seguretat pública. La normativa delega en un Consell Antiterrorista escollit per Duterte el poder per emetre ordres de detenció.
“No és una guerra contra la droga, és una guerra contra els pobres”
Es dona la circumstància que la Czarina Musni va votar Duterte l’any 2016 perquè confiava en les seves promeses electorals i en el seu tarannà dialogant amb l’oposició, però aviat va veure frustrades les seves expectatives quan, amb l’excusa d’acabar amb el narcotràfic, va haver-hi una pluja de morts. “La campanya antidrogues del nou president va ser molt sagnant. Va haver molts assassinats. Les xifres oficials parlen de 6.000 morts, però organitzacions de Drets Humans en parlen de 20.000. Quan vam veure les víctimes, vam veure que eren venedors a petita escala, no persones de grans laboratoris, no els que tenen el control. No és una guerra contra la droga, és una guerra contra la gent, contra els pobres”.
L’activista recorda que el fill del president, Paolo Duterte, va estar presumptament involucrat en un enviament de drogues procedent de la Xina. “Va causar una forta commoció, però d’alguna manera el van desvincular i va ser un tema silenciat”. El 2018, Paolo va ser assenyalat com un dels intermediaris en la recepció d’un carregament de 604 quilos de clorhidrat de metamfetamina valorats en uns 104 milions d’euros. La càrrega va entrar al país amb la suposada connivència del servei de duanes i va deslligar un escàndol en plena guerra per acabar amb el narcotràfic.
La impunitat de les execucions extrajudicials
En aquest context d’acusacions, detencions i desaparicions, el pitjor que li pot passar a les persones defensores de Drets Humans, explica la Czarina Musni, és que siguin víctimes d’execucions extrajudicials. Entre les formes més freqüents, figuren els pistolers encaputxats, sobretot els que van al seient del darrere de les motocicletes: mentre el pilot condueix, el que va darrere dispara. “El pitjor són els assassinats extrajudicials. Quan hi ha execucions extrajudicials no som capaços de portar-ho als tribunals perquè sempre maten amb màscares posades i usen motocicletes que no estan registrades. Actuen amb impunitat. Cal buscar qui hi ha darrere d’aquests assassinats extrajudicials”.
Dies abans de l’entrevista, un company de la Czarina que també era advocat de la NUPL i membre de l’organització Karapatan, Rex Jose Mario Fernandez, va ser assassinat mentre estava al seu cotxe en una cruïlla a la ciutat de Cebu. Un encaputxat li va disparar i ràpidament va fugir amb un motorista que l’estava esperant per escapar. “El pitjor que li pot passar a les famílies i a les organitzacions és que després de perdre algú, no puguem trobar els assassins i portar-los a la presó perquè no sabem qui ha estat. I els assassins estan lliures per molts llocs”.
Per a la Czarina, també va ser especialment dolorosa la pèrdua d’un líder indígena amb qui va treballar durant molt de temps. Ell li va obrir les portes de la comunitat, i alhora, la població li va obrir les seves llars i la seva cultura. “Es deia Renato. El van disparar, va ser un assassinat extrajudicial. No ens ho podíem creure, una persona com ell… Patim per les nostres vides per la feina que fem, però aquestes atrocitats que es cometen a aquestes persones que no han fet res de dolent no poden quedar en no res. Només volem que els drets es respectin. Per què estàs assassinant-nos? Per què ens estàs empresonant? No tenim armes, només tenim un bolígraf, només tenim paraules. Molts han caigut, però perquè aquestes vides no es perdin, continuarem la lluita”.
Estar envoltada d’experiències d’aquest tipus pot ser “traumàtic” per a les defensores de Drets Humans. La Czarina confessa que quan va arribar a Barcelona es va endur més d’un ensurt quan se li apropava una motocicleta amb dos ocupants, i que encara ara quan parla per telèfon i sent algun ressò o algun soroll al mòbil pensa en si estaran escoltant la conversa i és previnguda en tot el que diu.
“A les Filipines hem de ser molt curosos amb les comunicacions, també per WhatsApp i email. No és que tinguem por dels atacs, és que ho hem vist i ho hem patit. Per això cridem a posar fi al red-tagging i a tota la gent que hi ha darrere. Estan demonitzant els moviments de Drets Humans, especialment el sector dels advocats que defensem els drets dels camperols, de les dones, etc. El nombre de casos als tribunals augmenta, però el nombre d’advocats portant aquests casos ha baixat”.
La persecució constant als companys de professió a les Filipines va fer sentir a la Czarina una càrrega de culpabilitat per trobar-se lliure a Europa, però ha après a entendre que també fa una feina útil des de l’exterior, sobretot per fer arribar les seves demandes a governs regionals i estatals, així com a institucions internacionals, com el Parlament Europeu o la Cort Penal Internacional, que es troben fora de la pressió de l’executiu de Duterte. “Al principi em sentia culpable. És injust que jo estigui segura a Europa mentre els meus companys i els meus pares estan en risc. És una contradicció. Però tinc el suport dels meus col·legues i la meva família, i de les organitzacions a Catalunya, per continuar treballant des d’aquí”.
Des de Barcelona, la Czarina Musni segueix portant els seus antics casos judicials de les Filipines i, gràcies a les noves tecnologies, apareix als tribunals de forma telemàtica, si bé treballa de la mà d’advocats en terreny. A més, col·labora amb la diàspora filipina, que té un sector molt actiu i que ha creat un nou moviment, la European Network for Peace and Justice in Philippines (Xarxa Europea per la Pau i la Justícia a les Filipines) per tal d’exposar la situació del seu país i fer pressió als organismes internacionals.
Esperança en la Cort Penal Internacional
La Czarina Musni té els ulls posats en la feina dels tribunals internacionals i, en concret, de la Cort Penal Internacional. “El paper de la CPI és molt crucial. En el seu informe preliminar del passat mes de juny, la fiscal Fatou Bensouda diu que hi ha raons per concloure que a les Filipines es van cometre crims contra la humanitat entre 2016 i 2019”. Arran de la documentació presentada, a
mitjans de setembre el CPI va autoritzar iniciar una investigació al Govern de Duterte pels assassinats comesos durant el seu mandat en el context de l’anomenada “guerra contra les drogues”. Això posa en dubte la política del president filipí contra el narcotràfic, així com l’actuació dels seuscol·laboradors, com ara oficials de policia i militars.
“En aquests moments crítics, hem de tenir esperança en aquest procés de la CPI a les Filipines. No confiem en el sistema judicial filipí perquè té dificultats, perquè els advocats estan sent assassinats, els activistes estan sent assassinats i els jutges també poden ser assassinats. És preocupant i s’ha d’anar amb molt de compte a l’hora de prendre decisions. No podem confiar massa en el sistema judicial filipí, però la CPI està fora del control i de la influència del Govern filipí, i hi confiem”.
El procés de la CPI no s’enfoca en les execucions extrajudicials a activistes, però l’advocacia de la NUPL treballa per establir una vinculació i aportar-ne proves suficients al procediment internacional, tot i els previsibles impediments: “Ens hem d’anticipar als atacs, potser hi ha més detencions, i probablement hi haurà problemes a Immigració. Són tàctiques per evitar que els advocats i els clients marxin de les Filipines i puguin participar en el procediment de la CPI”.
Catalunya Plural, 2024 
