Ucraïna puja a escena

Yana Tereshchuk és directora teatral i coreògrafa. Fa dos mesos va fugir de la guerra d’Ucraïna i es va establir a Lloret de Mar (Girona), des d’on es va posar en contacte amb compatriotes ja establerts a Catalunya i relacionats amb el món del teatre, ja fos de manera professional o amateur. Així va néixer ‘Em dic Llibertat’, una obra sobre la història del seu país que es presenta el dimarts 17 de maig a les 20 hores en el teatre La Gleva de Barcelona.

“Jo vivia sola a Kyiv”, explica la Yana. “Vaig venir aquí perquè tenia familiars llunyans i amics dels meus pares. Quan vaig arribar, no sabia què fer. Jo vull ser a casa meva, a Ucraïna, no vull viure a cap altre lloc d’Europa, vull viure en una Ucraïna lliure. El meu germà és militar, està en l’exèrcit, i els meus pares també segueixen a Ucraïna. És una situació molt dura per a mi. Estimo Ucraïna, estimo els ucraïnesos, i ens estan matant molta gent. Com oblidarem tot això? No podem”.

La intenció de la Yana i de l’obra és “que es conegui la repressió a la qual s’ha vist sotmesa Ucraïna”. “Vull mostrar, vull cridar, que Rússia ens està matant. Sé que a Catalunya hi ha molta gent de Rússia, i moltes persones russes diuen que el que està ocorrent és política. No és política, ens estan matant. És horrible”.

Directora i coreògrafa, Tereshchuk va estudiar direcció d’escena a la Universitat Nacional de Teatre, Cinema i Televisió de Kyiv. Ha dirigit vuit espectacles i ha resultat premiada en els festivals ucraïnesos AndriyivskyFest i Exercis. En els assajos d’‘Em dic Llibertat’, decideix amb seguretat els moviments dels actors i actrius, les llums i les imatges que projecten al llarg de l’obra.

Un narrador (Ostap Petrushchak, enginyer de professió) comença relatant en català els orígens dels primers pobladors eslaus, i ho fa acompanyat d’una pantalla amb imatges i textos en castellà i amb la interpretació de la petita del grup, Arina Vasylyk, de quatre anys, que simbolitza el passat llunyà. A partir d’aquí, es donen a conèixer moments crucials al llarg dels segles.

Només una de les actrius, Olena Romaniuk, és professional de la interpretació. Va estudiar teatre en l’Autèntica i Eòlia, ha actuat en diverses obres i pel·lícules i, actualment, treballa en dos llargmetratges. “Rússia està reescrivint la història per modificar-la, com si el territori d’Ucraïna hagués estat sempre rus”.

Olena, que també és guionista i que simbolitza Ucraïna a l’obra, destaca que amb aquest projecte volen mostrar els sentiments dels propis ucraïnesos, com ara “ràbia, dolor, injustícia i ganes de lluitar”. “Hi ha una manipulació per part de Rússia i ens fa molt de mal tota aquesta mentida i tota aquesta propaganda. Volem donar a conèixer la nostra història i que el públic vegi com l’expliquem”.

Una guerra territorial i cultural

Mykola Pashyn interpreta Rússia, juntament amb la dissenyadora i decoradora Daria Tkachenko. Ell ha estudiat Dret i treballa en el servei de venedors d’Amazon. Es va involucrar en aquesta iniciativa per poder explicar la seva visió: “Rússia és més poderosa i fa la seva pròpia versió, perquè la història l’escriu el vencedor. La guerra no existeix només per apropiar-se dels recursos i el territori, sinó també de la cultura i de la història”.

Mykola recorda que l’origen dels pobles eslaus està en la capital ucraïnesa, Kyiv, que significa “la ciutat on comença tot”. Es té constància d’aquesta urbs des del segle V i, en el segle IX, sota domini viking, es va convertir en la capital del Rus de Kíev, el primer estat eslau oriental que abastaria les actuals Ucraïna, Bielorrúsia i la Rússia europea.

“Kyiv és el centre de la cultura i de la civilització dels eslaus. La fundació de Moscou és del segle XII, set segles després”, emfatitza aquest actor amateur. “En l’obra, parlem d’abans de la guerra perquè l’espectador entengui que la lluita amb Rússia ha ocorregut al llarg dels segles. Rússia vol dominar i Ucraïna vol llibertat”.

Holodomor: milions de morts de fam

Un dels moments àlgids d’aquest treball teatral és l’episodi d’Holodomor, també conegut com el genocidi ucraïnès, que entre 1932 i 1933 va devastar el territori de la República Socialista Soviètica d’Ucraïna i altres regions de l’URSS en el context de la col·lectivització de la terra. Segons diferents historiadors, va haver-hi quatre milions de morts de fam a causa de les polítiques de Stalin, que també incloïen la prohibició de la llengua ucraïnesa i la supressió de les elits culturals.

“Aquesta ha estat una part de la història silenciada”, indica l’actor. “A les cases, no es parlava d’això per temor al fet que els nens ho escoltessin, diguessin alguna cosa a l’escola i després fossin perseguits. És un trauma de la nació que mai ha estat del tot explicat i que Rússia justifica. Les àvies conten que quan venien a emportar-se els morts, també s’emportaven els que ja estaven gairebé morts, per no haver de fer dos viatges”.

Un altre moment crucial és el Maidan o Revolució de la Dignitat iniciada el 2013, una sèrie de protestes nacionalistes a gran escala que van aconseguir enderrocar el llavors president Víktor Ianukóvitx, de la formació prorussa Partit de les Regions. “Aquesta va ser la independència real d’Ucraïna”, sostenen en Mykola i l’Olena, per als qui la dissolució de la Unió Soviètica el 1991 va seguir acompanyada del control i la influència de Rússia, fins que es van dur a terme aquestes manifestacions.

Després del Maidan, el 2014 es va produir l’annexió de la Península de Crimea per part de Rússia i l’aixecament de rebels prorussos a les regions de Donetsk i Luhansk, una altra de les escenes cúspide de l’obra. Mikola té clar l’ocorregut: “Havien perdut el control sobre nosaltres i no s’ho podien permetre. Amb el control de Crimea i el Donbass, volien controlar Ucraïna”. Per això, Mikola creu en la importància de portar a l’escenari aquest punt de vista, per mostrar “el patiment, la resistència i la veritat”.

Les escenes estan acompanyades de música i cançons ucraïneses, de la mà de Lyubov Petlovana, que al seu torn simbolitza l’ànima d’Ucraïna. Ha estudiat arts musicals, s’ha especialitzat en instruments de corda i ha treballat amb la Jove Orquestra Projecte i amb la Jove Orquestra Filharmònica Catalana, a més de formar part del grup ucraïnès ‘Kalyma’ com a cantant.

Després de la representació del dimarts 17, la intenció és programar noves funcions d’‘Em dic Llibertat’, tal com confia el promotor de la Gleva, Albert de la Torre, que subratlla que el teatre posa l’espai perquè puguin assajar i actuar amb les mateixes condicions econòmiques que qualsevol altre artista. En funció de l’èxit, la directora no descarta portar la producció a altres llocs de Catalunya per recordar que la història d’Ucraïna es remunta a abans que Rússia existís i que, com reivindica el text: “No som esclaus, som gent lliure, som ucraïnesos”.