Les majories Demòcrates al Senat i la Cambra de Representants votaran a favor de l’Inflation Reduction Act abans que el Congrés comenci les seves vacances d’agost. La xifra final en inversió i despesa queda lluny dels 3 bilions de dòlars que inicialment demanà Joe Biden per al projecte de llei Build Back Better, i també dels 1,7 bilions de les negociacions de fa un any.
Els més progressistes al partit Demòcrata estan decebuts amb les concessions fetes i la reducció de la inversió. Tanmateix, l’Inflation Reduction Act compta amb 433.000 milions de dòlars en inversió. Del total, 369.000 milions es destinen al medi ambient i energia, dels quals 280.000 milions són per a energies renovables i netes. Això constitueix la inversió més alta en energia i lluita contra el canvi climàtic en la història dels EUA. La llei s’ha rebatejat amb el nom d’Inflation Reduction Act per a destacar els elements del programa que pretenen disminuir la inflació. El juny la inflació va créixer interanualment un 9,1%, novament un registre que no es produïa en quaranta anys.
L’Inflation Reduction Act permetrà al programa federal Medicare negociar amb les empreses farmacèutiques preus més baixos per als medicaments. Biden compleix així una promesa electoral destacada. Medicare cobreix les despeses mèdiques dels jubilats i de persones amb discapacitats. Es fixarà un límit de 2.000 dòlars als copagaments que han de fer els usuaris de Medicare. En alguns casos les farmacèutiques hauran de fer un descompte si el preu dels medicaments puja més que la inflació. La llei també prorroga durant tres anys les subvencions i deduccions fiscals que s’atorguen perquè persones amb rendes baixes puguin adquirir els paquets d’assegurança mèdica establerts sota l’Affordable Care Act de 2010, programa popularment conegut amb el nom d’Obamacare.
Segons el ministeri de Sanitat, 3 milions de persones es quedarien sense assegurança mèdica sense una extensió de les ajudes fins a finals de 2025. Els Demòcrates argumenten que si més persones de baixa renda estan assegurades mitjançant Obamacare, no corren el risc d’arruïnar-se davant una estat mèdic o malaltia greu, circumstància que els impedeix treballar i portar vides normals. L’economia doncs surt guanyant tant pels menors preus de medicaments negociats per Medicare com per l’extensió de les ajudes de l’Affordable Care Act.
Pròrroga i ampliació de deduccions fiscals per a energies renovables
La llei fixa un objectiu de reducció d’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) del 40% en l’horitzó de l’any 2030. Pretén aconseguir-ho amb més inversions i deduccions fiscals en energies renovables. Prorroga les deduccions fiscals i crèdits existents tant per a la inversió com la producció en energies renovables i retallada en emissions. Això significa més crèdits per a la producció de turbines, panels solars i vehicles elèctrics. Les amplia per a incloure unitats autònomes d’emmagatzematge d’energia, controladors de microxarxa, productors d’electricitat provinent de biogàs i instal·lacions petites d’interconnexió – quedant excloses línies de transmissió.
Crèdits addicionals s’adjudiquen a projectes en renovables en zones industrials abandonades i poblacions on es produeix carbó; a petits projectes solars i èolics desplegats en comunitats de renda baixa; i els que compleixin destins d’ús de materials i continguts nacionals. També es bonificaran les inversions que s’ajustin a determinades regulacions laborals com nivells salarials adequats per a crear llocs de treball d’alta qualificació i generació de capacitat nacional de producció. Es redueix el mínim de captura de carboni necessari per a acollir-se a la deducció per captura i emmagatzematge de diòxid de carboni (CEDC). S’atorguen 1,5 centaus per quilowatt hora (kWh) en crèdit de producció fins al 2032 a centrals nuclears sense emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
Més enllà dels detalls, la llei estableix un principi important. Una transició cap a la bonificació de la reducció (o evitació) d’emissions de GEH i no d’una font d’energia renovable concreta.
Des de fa més d’un any, el Build Back Better s’estavellava contra l’oposició de dos senadors Demòcrates: Joe Manchin de Virgínia occidental i Kyrsten Sinema d’Arizona. Amb un Senat empatat a 50, els Demòcrates necessiten els vots de tots els seus senadors. Tant Manchin com Synema són d’estats conservadors i rebutjaven la magnitud de les ajudes socials que concedia el Build Back Better original. Per tant, s’han eliminat els pagaments federals garantits per naixement i baixa mèdica, ajudes per a la cura d’infants i per a famílies amb persones jubilades a càrrec. Per a guanyar-se el vot de Manchin i enfront de la realitat de la crisi energètica causada per la invasió d’Ucraïna, s’introdueixen incentius per a l’exploració i producció de petroli i gas natural, especialment en terrenys i aigües federals.
També és cert que entre març de 2020 i març de 2021 el govern i el Congrés aprovaren paquets d’estímul fiscal per un total de quasi 5 bilions de dòlars. Dos per un valor de 2,9 bilions es negociaren entre el govern de Donald Trump i el Congrés, aleshores amb majoria Demòcrata a la Cambra de Representants. L’American Rescue Plan d’1,9 bilions de març de 2021 fou impulsat per Biden i aprovat només amb els vots de les majories Demòcrates al Senat i Cambra de Representants. Una altra injecció substancial com la demanada en el Build Back Better original hagués provocat més inflació. També s’hi haurien oposat Demòcrates moderats a la Cambra de Representants, on el partit del president compta amb una majoria de només sis escons.
Assegurar una tributació justa de les grans empreses
L’Inflation Reduction Act de fet redueix el dèficit pressupostari federal en 306.000 milions de dòlars en la dècada vinent. Ho aconsegueix mitjançant ingressos per valor de 739.000 milions de dòlars. Aquests fons procedeixen de l’augment de diversos impostos. Estableix un tipus d’impost de societat mínim del 15% per a les empreses amb beneficis de més de 1.000 milions de dòlars. També aplica un impost a la recompra d’accions per part de les empreses. Aquestes mesures són completament encertades i necessàries perquè les empreses amb més beneficis tributin el que els toca.
El debat sobre la fiscalitat de les empreses l’han tergiversat els Republicans i les associacions empresarials dels EUA. És cert que EUA tenia un tipus d’impost de societat molt alt (35%) en comparació als altres membres de l’OCDE. No obstant això, el que compta és el tipus real després de beneficiar-se de deduccions. Aquest és del 27%, igual que la mitjana dels estats de l’OCDE. Però la baixada de l’impost de societats del 35% al 21% inclosa en la reforma fiscal de 2017 i les nombroses llacunes del codi fiscal permeten a les grans empreses pagar molt poc en impostos.
Segons un estudi de l’institut per a la fiscalitat i política econòmica (Institute for Taxation and Economice Policy), el 2020 cinquanta-cinc empreses gegants no pagaren res en impostos malgrat acumular beneficis de milers de milions de dòlars. De les 55 empreses, 26 no desembutxacaren res en impostos federals tres anys seguits — el 2018, 2019 i 2020. Aquestes 26 empreses conjuntament acumularen beneficis de 77.000 milions de dòlars en el trienni 2018-2020. Nike no pagà res en impostos federals el 2020 malgrat els seus 2.800 milions de dòlars en beneficis.
El mateix succeí amb American Express, que obtingué beneficis de 1.200 milions el 2020. Empreses energètiques i de tecnologia tan conegudes com Duke Energy, Kinder Morgan, American Electric Power, DTE Energy, Advanced Micro Devices, Archer-Daniels-Midland, Penske i Salesforce.com també estan entre les 26. Aquestes multinacionals s’aprofiten de llacunes en el codi fiscal i també de la baixada de l’impost de societats del 35% al 21% que aprovà Donald Trump i el Congrés amb la llei Tax Cuts and Jobs Act de 2017.
Un altre estudi del Center for American Progress mostrà que 19 empreses del Fortune 100 (rànquing de grans multinacionals dels EUA) i de l’índex S&P de la Borsa pràcticament no pagaren impostos federals el 2021. En els casos d’AT&T (amb un benefici de 29.600 milions), AIG (benefici de 9.800 milions) i Dow Inc. (1.500 milions), àdhuc van obtenir devolucions de la hisenda federal. Gênants amb grans beneficis com Amazon, ExxonMobil, Microsoft, JPMorgan Chase, Verizon, Federal Express, Ford, General Motors, Bank of America, Chevron, UPS, MetLife, Merck, Nike i Coca-Cola van tributar menys d’un 10% en impost de societats el 2021, menys de la meitat del 21%. General Motors, per exemple, pagà un tipus d’impost de societat del 0,2% el 2021, tributant només 20 milions sobre beneficis als EUA de 9.400 milions. Chevron només hagué d’abonar 174 milions en impostos federals (un tipus de l’1,8%) malgrat aconseguir beneficis de 9.500 milions. Amazon enregistrà un benefici de 35.100 milions, però només hagué d’entregar 2.100 milions, un tipus del 6,1%.
Un tercer estudi, d’Americans for Tax Fairness, destaca com l’aportació de les empreses als impostos federals disminuí del 32% del total el 1952 a només el 10% el 2013. Dues-centes vuitanta-vuit empreses del Fortune 500 van pagar un tipus real en l’impost de societats de només 19,4% entre 2008 i 2012. Cada anys multinacionals dels EUA aparquen fins a 90.000 milions en beneficis en filials d’altres països, incloent-hi paradisos fiscals. Les empreses dels EUA tenien 2,1 bilions en beneficis fora dels EUA. Un dels arguments dels Republicans quan aprovaren la reforma fiscal de 2017 fou que obtindrien amb incentius i amnisties la repatriació d’una bona part d’aquests beneficis, que s’invertirien en noves fàbriques i plantes als EUA. Això simplement no ha succeït.
El Congressional Budget Office (CBO) és l’agència federal independent encarregada de proporcionar informació pressupostària i econòmica al Congrés. El CBO preveu que l’Inflation Reduction Act tindrà un efecte inapreciable sobre la inflació el 2022, i que el 2023 només incrementarà o disminuirà la inflació en 0,1 punts. Aquesta previsió està basada parcialment en el fet que moltes mesures de la llei entraran en vigor de manera gradual durant la dècada vinent. Tot i que l’Inflation Reduction Act no faci honor al seu nom a curt termini, és una inversió encertada i històrica en energies renovables, lluita contra canvi climàtic, sanitat i tributació de les grans empreses.
