Contes, còmics, novel·les juvenils, històries fantàstiques, infants com a protagonistes i personatges entranyables són alguns dels ingredients d’aquesta selecció de lectures que volen animar a continuar llegint, aprenent i comprenent entre línies per entendre on ens vol portar l’autor o autora.
Joan M. Girona, mestre i psicopedagog
‘Història de Babar, el petit elefant’, de Jean de Brunhoff
Recull de contes que la mare explicava als seus fills als anys 30 del segle passat. El seu marit, Jean de Brunhoff, dibuixant, els va recollir afegint-hi unes il·lustracions de gran qualitat que els fan molt atractius per a les criatures a partir del primer cicle de primària, 6-7 anys. Les seves pàgines estan plenes de detalls que interessen a nens i nenes quan se les miren. Ha esdevingut un clàssic de la literatura infantil. Se n’han editat uns quants volums, la qual cosa permet continuar gaudint de les aventures del petit elefant. Gaudir amb la lectura és una bona manera de promoure l’interès lector.
‘El zoo petrificat’, de Joris Chamblain
Còmics al voltant d’una nena de deu anys que vol ser escriptora. Explica les aventures que va vivint per arribar al seu objectiu: escriure llibres. Les imatges del còmic són atractives i animen a llegir els textos i a llegir-ne més. Adequat per a infants a partir de 7-8 anys. El còmic, paraules acompanyades de dibuixos (o a l’inrevés), és una bona eina per aconseguir que l’alumnat petit i gran s’animi a llegir. No el valorem prou; les imatges no supleixen la lectura dels textos, més aviat la faciliten. És un bon començament per als més petits.
Anna Ramis, mestra i pedagoga
‘Stelalluna’, de Janell Canno
Àlbum il·lustrat de lectura per a Cicle Inicial (tant per fer lectura compartida en veu alta, infant-adult) com per oferir-lo als infants que ja comencen a llegir. Amb traducció de Núria Gonzàlez. Una història d’adaptació, de fraternitat, identitat i família. Amb unes il·lustracions delicioses que narren la peripècia vital d’una petita ratpenat “adoptada” per una família d’ocells. Toca temes molt profunds dels infants i propicia converses molt boniques, sense por, amb dolçor.
‘Wonder’, de R.J. Palacio
Una història de resiliència narrada per diverses veus: el mateix protagonista, la seva germana, els companys d’escola… que permet seguir l’arribada a l’escola d’un noi amb un tret diferencial molt greu, a través de la seva autoestima, l’estimació de la seva família i l’amistat (o no) dels seus companys. Un llibre per llegir en veu alta, la mestra a classe, o els pares a casa, a partir de 5è o 6è de primària. Una lectura que demanarà espais de silenci i de conversa per acollir tot el potencial que té. Resistiu-vos a veure la pel·lícula!
Pili Biarge Garcés, mestra d’Educació Primària i especialista en literatura infantil
‘Shola i els lleons’, de Bernardo Atxaga
Shola i els lleons és un llibre de la sèrie de Shola que manté una divertida conversa amb els nens amb imaginació i sensibilitat. Bernardo Atxaga és un autor reconegut amb una gran producció de literatura infantil de diversos gèneres. Les il·lustracions d’en Mikel Valverde ajuden a aprofundir en la comprensió de la història. És un llibre que no només el poden llegir ells sols, a més a més es poden entretenir amb animades llistes i amb referències a altres contes. Pot ser utilitzat a l’escola pel seu tractament del discurs amb diferents tipus de veus, narracions, diàlegs i figures estilístiques i fins i tot trobem converses amb un mateix.
‘Estofat de tòfones’, de Gustavo Roldán
El llibre és recomanable perquè agrada a la canalla, és amable, divertit, tendre i amb gran sentit de l’humor. Està creada i il·lustrada per un autor reconegut, d’una família dedicada a la difusió de la literatura infantil. Es pot llegir en veu alta, individual o col·lectivament, a casa o a l’escola i de totes les maneres enganxa a la lectura. Narra una nova aventura fantàstica de Conill i Elefant per preparar un estofat de tòfones. Per una banda, és fàcil de llegir perquè hi ha molts diàlegs i, per l’altra banda té vàries capes de lectura. A l’escola permet treballar el vocabulari, el diari de la cerca, les descripcions i diverses referències a fets de la naturalism o a cançons populars.
Beatriz Álvarez, professora d’anglès
‘El curiós incident del gos a mitjanit’, de Mark Haddon
Sorprenent, tendre, divertit, emocionant. Una obra que comença com una novel·la d’investigació detectivesca juvenil i es transforma en una història dramàtica amb elements còmics i sovint surrealistes. Un llibre per reflexionar, per transcendir en el present i en el futur, en la fragilitat de la vida i en el seu destí misteriós. El més curiós d’aquest llibre és la seva difícil catalogació, i això ja és el més suggerent. Juvenil, llibre adult, tragicòmic, filosòfic amb trets de comicitat, estrany i colpidor, amb un llenguatge aparentment adolescent i torbador. Christopher, un nen autista de 15 anys, ens ajuda a entendre el món des de la metàfora de la seva mirada. Una meravella.
‘Momo’, de Michael Ende
Que més es pot dir de Momo. Obra culminant de Michael Ende i de la literatura juvenil de tots els temps. Personatges entranyables i una constant reflexió de com el món dels adults interpreta sovint la vida sense escoltar els sentiments i les persones que les envolta. Faula de la societat actual, de les contradiccions de les obligacions i la manca de temps. Crítica social amb molts simbolismes fantàstics que s’han d’endevinar entre les seves pàgines amb una deliciosa narració. Momo és aquell llibre que tots hauríem de llegir alguna vegada a la vida, indispensable per mostrar als joves de totes les edats com de valuós pot ser per a un mateix llegir una obra mestra. Et captiva des del començament.
Josep Maria Turuguet, mestre de primària jubilat del CEIP Salvador Espriu de Badalona
‘¡Estamos en un libro!’, de Mo Willems
Llibre minimalista, fins i tot per als seus lectors d’entre 5 i 7 anys, que té un potencial motivador per sobre de la seva modèstia. Dos personatges absurds, semblen trets d’un Tot esperant Godot infantil, només que ells sí que han trobat sentit a la vida: «ser en un llibre», ser explicats i no perdre l’atenció del públic. Al cap i a la fi, què són els llibres si no explicació de personatges i explicació d’autors. Es pot ser en un cantó o altre de la pàgina i això ja confereix importància.
‘Y fundaremos la ciudad más grande del mundo: Mitos, dioses y héroes de la Roma antigua’, de Giovanni Nuccis
Cap als dotze o tretze ja es pot llegir com els herois de Roma van ser imaginats per ells mateixos i els seus descendents. Les històries fundacionals, totes ellles llegendàries, responen a les necessitats dels joves que estan a cavall de la comprensió mítica i romàntica, segons l’esquema del psicòleg canadenc Kieran Egan. Entren en les complexitats de la vida de la mà de personatges forts i clars. I les dificultats del món tenen a veure per a ells, com per als nostres predecessors antics, amb éssers mítics que ja aniran prenent forma de conceptes filosòfics quan sigui el moment.
Adelina Escandell, mestra jubilada de l’escola Barrufet de Sants
‘Agus i els monstres’, de Jaume Copons i Liliana Fortuny
Es tracta d’una sèrie de novel·les gràfiques per a criatures que si bé ja saben llegir, els pot fer mandra enfrontar-se a una novel·la tradicional. Tant la part literària com la gràfica tenen un alt nivell. I les situacions i els personatges, actuals o imaginaris, estan tractats amb molt d’humor. I segur que podem organitzar una trobada amb l’autor i il·lustradora.
Llibres de Roald Dahl | Estrella Polar
‘Matilde’, de Roald Dah
La recomanaria per al Cicle Superior. L’autor crec que és un dels grans clàssics, per com presenta les situacions i els personatges, descrits amb fina ironia i molt d’humor. A més, en podem veure la pel·lícula, que és un element que sempre engresca. I es poden llegir simultàniament molts altres llibres del mateix autor: Charlie i la fàbrica de xocolata, Les bruixes… (tots fantàstics).
Jordi Badiella, filòleg i professor de secundària a l’escola cooperativa El Cim de Terrassa, federada a EscolesCoop
‘Rondalles de Grimm’, de Jacob Ludwig i Wilhelm Grimm
Llegir les rondalles dels germans Grimm en la traducció de Carles Riba és un plaer intel·lectual de primer ordre. Si, a més, aquesta lectura es fa en veu alta als infants, l’experiència és desbordant. I per reblar-ho, només cal anar ensenyant les il·lustracions d’Arthur Rackham a mesura que es llegeix. La nostra cultura infantil està construïda, en bona part, sobre la base de les rondalles de Grimm. ¿O hauríem estat els mateixos sense conèixer les històries de Blancaneu, la Bella Dorment o la Ventafocs? Les Rondalles de Grimm ofereix un munt de narracions meravelloses, que ens venen a dir, amb la força arrossegadora dels clàssics, qui som i com ho podem transmetre amb el dolç verí de la literatura.
Andreu Martínez, professor de català i anglès de l’escola cooperativa Piaget, membre d’EscolesCoop
‘El Krank’, d’Isabel Clara-Simó
El Krank, és, sense cap mena de dubte, un tros de llibre. No li falta res. No és gens pretensiós, però ho té tot: aventures, gust pel món clàssic, temàtica adolescent… Comencem pel principi: la pèrdua de la mare. A partir d’aquí, el món del Ramon viurà un sotrac inesperat, que el farà agafar les regnes de la seva pròpia vida. En aquest trànsit del món infantil al dels adults, acompanyarem el Krank, l’àliga, i el Velló d’or, en un cúmul d’aventures que ens duran des de la mitologia grega als nostres dies. No us el perdeu!
Marta Matas, Maria Font i Jordi Satorra, de l’Institut Antoni de Martí i Franquès
Sovint a Secundària creiem que els alumnes han de triar el seu camí sols. I, en part, sí; el creixement personal, la gestió de l’autonomia ha de ser un dels puntals del seu reforçament com a ciutadans del món però això no exclou el paper de modelatge i acompanyament que hem de fer les direccions i els professors. Les biblioteques de centre, massa oblidades i menystingudes (que lluny queda el programa “puntedu”), han de ser els refugis literaris per excel·lència i els clubs de lectura de centre un puntal imprescindible per donar aire als molts lectors endormiscats que tenim: no podem perdre tants lectors de primària a secundària. A l’institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona hem preservat la biblioteca i hem creat dos clubs de lectura (també en tenim un de virtual) i l’any que ve en seran tres (1r i 2n d’ESO, 3r i 4t d’ESO i Batxillerat).
Aprofitem per fer-vos dues ressenyes de llibres que ens han funcionat a l’aula i al club:
‘A 677 km de casa’, de Mark Lowery
Un llibre molt interessant que hem treballat enguany amb l’alumnat de 3r d’ESO. Ha estat una sorpresa la rebuda que ha tingut aquesta novel·la juvenil -però també molt apta per als adults- a les aules. Combinant la lectura a l’aula comentada i la lectura autònoma, el lector pot endinsar-se a una història que es construeix a partir de dos fils argumentals. Però no només això, és un text que ens permet treballar el poder curatiu que té l’escriptura en moments complicats de la vida, plena de símbols que descobrim en el moment just i que ens fa mantenir l’atenció fins al final. Descobrim el que hem de descobrir en el moment just i, malgrat la duresa del que s’hi explica, ens omple d’una serenitat enorme per afrontar situacions complicades a la vida, amb un toc d’humor sempre a punt. Aquesta lectura ha estat una enorme descoberta.
‘El jardí secret’, de Frances Hodgson Burnett
El retorn als clàssics permet als nostres joves lectors entendre que hi ha llibres que no tenen caducitat. En el nostre cas, El jardí secret, fou una sorpresa perquè els alumnes del Club de Lectura de 1r i 2n d’ESO quedaren captivats tan bon punt el començaren a llegir. En la nostra trobada habitual, l’hora que dediquem a comentar l’obra escollida s’allargà i va ser necessari reconduir la conversa per trobar un final adient a les seves expectatives. I és que tot en aquest llibre esdevé essencial. En les seves intervencions, els participants passaven d’una escena a un personatge, d’una paraula a una actitud, d’un misteri a una injustícia. A El jardí secret tot és determinant i res s’escapa al lector que queda meravellat a mesura que avança el relat. Tanmateix, rere les línies del text apareix el caràcter universal de la literatura, que ens connecta més enllà del temps i de l’espai. I els nois i les noies hi descobriren un seguit de temàtiques que avui dia, lluny de propostes insistents a la recerca d’un públic jove, tenen encara la capacitat de somoure’ls —però també commoure’ls— i portar-los a un diàleg constant, sorgit de la necessitat d’exterioritzar allò que havien sentit i viscut mentre llegien. Durant la conversa, tot retornà davant els nostres ulls de manera que la màgia es verbalitzà. I quan un llibre té la capacitat de fer reviure l’impacte de la seva lectura és ben segur que obre un camí cap a la descoberta de noves propostes literàries.
Catalunya Plural, 2024 
