L’Estat (i el Dret i la Constitució) soc jo

Any 1997: el Congrés de Diputats i el Senat aproven per unanimitat la Llei Orgànica per la qual es transferien a la Generalitat competències relatives al trànsit. Era un traspàs políticament molt rellevant: les competències de trànsit estaven reservades, segons l’Estatut de 1979, a l’Estat central. L’acord va ser possible perquè l’article 150.2 de la Constitució permet transferir a les comunitats autònomes competències estatals a través d’una llei orgànica. Però a més tenia una transcendència política evident: el Cos de Mossos d’Esquadra substituïa la Guàrdia Civil en una de les seves tasques essencials, el control del trànsit.

El relleu de les típiques parelles de motoristes de la Guàrdia Civil, que havien format part del paisatge de les nostres carreteres durant molts anys, per les noves patrulles dels Mossos, transmetia un missatge prou clar a la ciutadania i als turistes estrangers que circulaven per Catalunya: el Cos de Mossos d’Esquadra, que l’any 1994 havia iniciat el procés de substitució de Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia al territori, feia un pas més demostrant que era, o seria, una policia integral. Al País Basc, d’acord amb l’Estatut de Gernika, l’Ertzaintza ja exercia aquesta competència des del 1983.

Aquest traspàs va formar part de l’anomenat Pacte del Majestic, signat entre el PP de José Maria Aznar i la Convergència i Unió de Jordi Pujol i Josep Antoni Duran i Lleida després de les eleccions de 1996. L’acord va permetre que Aznar, que no disposava de majoria absoluta, fos investit president amb els 16 vots de CiU, els 5 del PNB i els 4 de Coalició Canària. El PP, en compliment d’allò que s’havia pactat, va votar a favor de la Llei Orgànica: no hi va haver cap vot en contra. Era ministre de l’Interior un tal Jaime Mayor Oreja.

Avui aquesta competència, des que va ser inclosa en l’Estatut de 2006, ja no pot ser revertida a l’Estat per una altra llei orgànica: caldria reformar l’Estatut amb el referèndum corresponent.
Any 2023: El Govern central, d’acord amb el que preveia la Ley Orgánica de 1982 de Reintegración y Amejoramiento del Régimen Foral de Navarra, aprova un Real Decret Llei pel qual es transfereixen les competències en matèria de trànsit i circulació de vehicles a la Comunitat Foral de Navarra. A partir del dia 1 de juliol la Policia Foral exerceix de forma exclusiva el control del trànsit a les carreteres del seu àmbit territorial.

A diferència del què va passar el 1997, en aquesta ocasió la reacció contrària de la dreta i l’extrema dreta va ser brutal. Vox va criticar que es busqui “empetitir l’Estat en favor de regnes de taifes” i va lamentar que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional “perdin presència”. Tant el PP com Vox van acusar el Govern central d’expulsar la Guàrdia Civil de Navarra. El PP fou especialment dur amb el fet que aquest traspàs fos “una concessió al PNB i a EH Bildu”.

El desembre de 2022 representants del PP, Vox i Ciutadans havien participat en una manifestació, convocada a Pamplona per l’Associació de Víctimes del Terrorisme, en protesta pel traspàs de competències a la Policia Foral. La conservadora Unión del Pueblo Navarro (UPN) va considerar que l’acord “era una vergonya i tot un insult als navarresos”. L’Associació Professional i la Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil van presentar un recurs al Tribunal Suprem sol·licitant la nul·litat de la transferència. El dirigent del PP Pedro Rollán va qualificar de “pleitesía a los independentistas” el mateix acord que el seu partit havia votat l’any 1997 per Catalunya a canvi dels vots de CIU.

Aquest és un bon exemple de com la dreta i l’extrema dreta enfoquen el Dret i la Constitució. José Maria Aznar, amb vint-i-cinc anys, escrivia el 1978 articles en mitjans de comunicació demanant el vot en contra o l’abstenció en el referèndum de la Constitució. No és un pecat de joventut: alguns, amb la mateixa edat, defensàvem des del PSUC el vot afirmatiu. Ara Aznar es considera l’únic intèrpret vàlid d’un text constitucional que no compartia i contra el que va lluitar. Si les lleis són com ell les entén són constitucionals, en cas contrari són “un perill per la democràcia” que ell no es va distingir precisament en defensar quan calia.

Aznar opina que una llei d’amnistia “és la humiliació més gran a Espanya en bona part dels seus segles d’història”, obviant que no cal anar massa lluny per trobar dues humiliants dictadures i una humiliant guerra nascuda d’un humiliant cop d’estat militar. Aznar i el PP pensen que si els pactes amb altres partits els hi permeten governar, són positius i constitucionals, si serveixen perquè governin les esquerres són una traïció i estan fora de la legalitat. I que els talls de carrers quan els protagonitzaven independentistes o sindicalistes eren rebel·lió i sedició i si els provoca Esperanza Aguirre són un servei a Espanya.

El PP i Vox, una part de la cúpula del poder judicial i alguns sindicats de la policia estatal es pensen que es poden saltar la divisió de poders i l’obligada neutralitat política de jutges i policies que la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat estableixen. És igual: el Dret i la Constitució són ells. I l’Estat també: com Lluís XIV.