La doble moral d’aquest país és ben curiosa. La dreta espanyola nega l’amnistia a gent que no va cometre assassinats ni tortures, i que sempre van mantenir un discurs i una pràctica pacífica dins de la il·legalitat; això els sembla horrible. En canvi, no sembla que tinguin cap problema amb els assassins i torturadors franquistes que es van beneficiar de l’amnistia de 1977 i que mai més ningú ha molestat. Ja sabem que hi ha de dos tipus d’espanyols, aquells que s’ho mereixen i aquells altres a qui l’espanyolitat se’ls aplica com si fos un càstig. Urnes i paperetes contra carnissers i assassins. A diferència dels assassins i torturadors del franquisme, molts responsables del procés, han hagut de passar per la presó o han patit condemnes relativament dures, amb greus repercussions econòmiques i socials. L’amnistia arribarà quan molts ja hagin pagat pel que van fer.

Democràcia també és saber frenar a temps

El que estem veient aquests dies a Madrid és la mort del franquisme. El franquistes no havien arribat mai a aquest grau d’esperpent. No tant com ara. Si partim de la base que Nulla aesthetica sine ethica, la representació de l’extrema dreta espanyola explica coses molt connectades amb VOX. Són una caricatura de l’etern espanyol. No són inofensius i els seus atacs frontals contra la democràcia són espaordidors, però des d’un punt de vista ideològic estan buits de contingut, molt fora de lloc, i del temps.

La dreta i l’extrema dreta tenen por. Por de perdre el país. Quan la dreta diu que estima Espanya, el que vol dir en realitat és que la volen per a ells. Qualsevol realitat que els allunyi del control absolut de l’Estat, d’un Estat que han patrimonialitzat durant molt de temps, se la prendran com una ofensa personal, perquè sempre han considerat Espanya el seu cortijo particular. La volen, sí, però perquè és seva i de ningú més, i serien capaços de matar-la si no la poguessin controlar. És per això que han convertit unes eleccions generals en un plebiscit, perquè s’hi juguen massa coses. No tindran gaires oportunitats per aturar molts canvis que s’estan produint i s’han produït a Espanya.

La dreta se sent amenaçada per una democràcia que no controla

Tot això connecta amb el llenguatge i l’actitud de l’extrema dreta, representada per PP i VOX, durant la investidura. És confrontadora, essencialista i no té cap problema amb soscavar la democràcia deslegitimant qualsevol govern que no sigui el seu. El que més els esgarrifa és que tots els processos i pactes que s’estan duent a terme per formar govern estan subjectes a la legislació vigent, és a dir, són legals; i si no ho són tenim una judicatura i un Tribunal Constitucional que no dubtaran a posar-hi remei. Però ni tan sols aquest estat de dret els és suficient, necessiten estar per damunt del bé i del mal, dir qui és un bon o un mal espanyol, qui té dret o no a ser president més enllà dels resultats democràtics. És per això que la dreta menteix sense complexes, impunement. Només cal veure fins a on han portat el discurs en contra de la investidura, i què fan organitzacions afins com Hazte Oir, amb el seu autobús folrat amb una imatge de Pedro Sánchez manipulada per fer-lo semblar un Hitler de marca blanca, o les nines inflables com a suposades ministres del PSOE a les protestes a Ferraz.

La dreta ha perdut la credibilitat per a representar la moderació

Podem confiar en gent que mai ha hagut —o volgut— de demanar perdó? Que van heretar el poder d’un regim nacionalcatòlic i que mai han hagut —o volgut— de donar explicacions? Podem confiar en gent que creu que pactar i cedir és vergonyós? Podem confiar en aquells que, quan no guanyen, posen la democràcia sota sospita, se senten ultratjats, i ens fan patir a tots les conseqüències de la seva derrota? Hem de tenir molt clar que som ciutadans, no som hostes dels desitjos del Partit Popular o dels sequaços de VOX. Tenim agència pròpia.

No ens poden defensar ni representar uns partits i unes persones que deixarien a la meitat del país sense vot, potser fins i tot els retirarien la nacionalitat i que vol tothom quiet, mut i amb por. Com poden pensar que amb odi podran resoldre tots els problemes que tenim i que han de venir? No podrem solucionar aquesta crisi múltiple sense molta generositat, amplada de mires i capacitat per als pactes.

A Barcelona portem roba d’abric per recordar que fa temps, per aquestes alçades de l’any, era tardor, una estació que a causa de l’escalfament global ja ha deixar pràcticament d’existir. El problema de veritat, que ens afecta a tots, és el col·lapse climàtic, no que al Congrés dels diputats de Madrid hi hagi gent que tingui el dret a parlar en català, o que uns centenars de catalans puguin evitar càstigs pitjors dels que ja han patit.

Share.
Leave A Reply