Les últimes declaracions fetes per les representants de Junts per Catalunya en matèria d’immigració, en un moment de negociació sobre aquestes mateixes competències amb el govern espanyol amenacen altra vegada el futur dels drets socials, i posen en qüestió els valors darrere de l’agenda política del govern actual.
El 2010, a Catalunya s’aprovava la llei d’acollida de les persones immigrades i de les retornades. D’aquesta llei, que declara que “Catalunya ha anat construint-se al llarg del temps amb les aportacions d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que han trobat en ella una terra d’acolliment”, emanava una comprensió de la nostra regió com a espai d’acollida, d’integració, on s’esperaven totes les persones immigrades amb els braços oberts. Tot i que, a la pràctica, els drets de les immigrants han continuat essent escassos i insuficients, aquesta retòrica marcava una distància política amb el discurs promogut des de l’estat espanyol. L’expresident Mariano Rajoy sostenia una “política de control i ordre”, mentre Catalunya es projectava internacionalment amb casos com el de l’ONG Open Arms, a favor del rescat de les immigrants al Mediterrani.
L’auge de l’independentisme, del 2010 fins a la declaració unilateral del 2017, va estar decorat de reclams per a drets socials –que potser a dia d’avui es revelen com a merament retòrics-. En paraules de l’ANC, la república catalana havia de ser una “República de drets socials”, on el feminisme, la democràcia, i les llibertats d’expressió i moviment que es trobaven amenaçades per les polítiques de l’estat espanyol hi trobarien cabuda. Pocs anys després, l’estrella de la independència s’allunya i els drets reculen.
El toc que ha fet sonar l’alarma han estat les declaracions de Sílvia Orriols i la seva àmplia cobertura mediática als mitjans catalans. La nova alcaldessa del municipi de Ripoll del grup Aliança Catalana ha declarat públicament que està adoptant una política que dificulta l’empadronament de les persones immigrants a Ripoll. Aquesta política, en una de les comarques amb la taxa d’immigració més elevada de Catalunya, ataca directament l’accés a tota una sèrie de drets basilars com són la salut, l’allotjament o el treball per a aquestes persones, i més enllà, legitima un discurs que es dilata en tots els altres àmbits de drets socials.
Malauradament no és sorprenent que l’arribada dels partits d’extrema dreta com són Vox, Aliança Catalana, o Front Nacional a l’escenari polític català transporti un discurs xenòfob, racista, i estructuralment discriminatori. De fet, l’amenaça real és sempre aquella més invisible, l’epidèmia de la banalitat del mal. Sorprenents ho són, o potser més reveladores, les declaracions que han seguit aquests dies les representants del partit Junts per Catalunya. Un dels partits que va liderar el “Procés” cap a la República catalana, la “república dels drets socials”, ara s’apodera del discurs de mà dura, i s’alinea amb les posicions preses per Aliança Catalana. En un darrer retrobament al Maresme aquest passat desembre, Junts va fer costat als alcaldes que advoquen per a l’expulsió de les persones immigrants. De la mateixa manera, Jordi Turull demanava als membres del partit no tenir complexes en l’exigència de mesures per al control de la immigració. La sorpresa es dissol si observem les dades publicades pel baròmetre d’opinió política 2023 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que desvelen que les persones més partidàries de l’independentisme tenen més aversió cap a l’arribada de persones inmigrants a Catalunya. La de Junts és llavors una estratègia electoral? Què ha passat amb els valors socials que acompanyaven l’independentisme? Les explicacions d’aquest gir es poden trobar en dinàmiques locals, internacionals, i tendències cap al populisme i l’extrema dreta que parasiten ara els escenaris polítics, i sobre les quals la lluita social i els organismes de canvi polítics han de mantenir-se alerta per a continuar fent incidència.
Mentre es destapen els valors xenòfobs darrere de la política del govern català es fan passes cap a l’aprovació de la llei orgànica que traspassarà les competències d’immigració del govern espanyol al govern català. Aquesta llei, que va ser una de les condicions negociades per Junts en la investidura de Sánchez, permetrà la cessió integral de les competències en la gestió de la immigració al govern autonòmic. Al tractar-se d’una llei orgànica, es requerirà la majoria absoluta del Congrés, i els detalls del text no es coneixen encara. De totes maneres, aquests avenços, liderats per un Junts per Catalunya que cada vegada gravita més a la dreta, són claus per al futur dels drets humans al nostre territori.
El vent del populisme també arriba a Catalunya, ja no es tracta dels polítics a l’altra banda de l’oceà o de la frontera, la crisis que enfronten els drets socials és innegable, i la xenofòbia n’ha estat un símptoma explícit. Davant d’aquest escenari crític s’obre l’oportunitat d’entendre quins són els valors que defensen els “nostres” partits i les “nostres” lleis. Es tracta d’un escenari hostil, però on podem acollir el diàleg per a definir i elaborar les arrels de les nostres demandes socials, i comprendre per a qui i des d’on parteix la nostra agenda política, abans que el vent s’ho emporti tot.
Catalunya Plural, 2024 
