28 de febrer de 2016. La quinzena Assemblea Nacional del BNG tria Ana Pontón com a nova portaveu de la formació nacionalista. D’aquesta manera es posava punt final a la trajectòria de l’economista Xavier Vence com a líder del front de partits (2013-2016). De retruc, a més, s’abandonava el model bicèfal que separava la candidatura a la presidència de la Xunta de Galícia del lideratge del BNG. L’any 2012 el candidat a la presidència havia estat l’històric Francisco Jorquera (7 escons, 10,11% dels vots). El panorama, però, per a les eleccions que estaven a punt de celebrar-se, no era gaire positiu per al BNG –després de l’èxit de les marees gallegues a les municipals de 2015-.

Núñez Feijóo havia convocat les eleccions al Parlament de Galícia el 25 d’octubre de 2016. El 2 de setembre d’aquell any, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) feia pública la seva enquesta preelectoral. Sempre, la més esperada. Pronosticava una victòria clara per al Partit Popular (40-41 escons, 44,9% dels vots), seguit del PSdeG-PSOE (16 escons, 19,9% dels vots) i En Marea (15-17 escons, 19,9% dels vots). El BNG aconseguiria, segons el CIS, mantenir la seva representació in extremis obtenint 1 escó per A Coruña i un altre per Pontevedra –sense representació a Ourense i Lugo-, amb un total d’un 5,3% dels vots. En aquella campanya els experts en comunicació van destacar el rendiment de la candidata del BNG als debats, que finalment va assolir un resultat destacat: dos diputats a cadascuna de les províncies atlàntiques i 1 escó a cadascuna de les províncies de l’interior. En total, 6 seients al Parlament de Galícia (8.33%).

En Marea, que havia quedat en segona posició (14 escons, 19,07% dels vots) va viure una legislatura 2016-2020 molt moguda, incapaç de cristal·litzar aquell èxit electoral i convertir-lo en una força amb capacitat de preparar l’assalt al govern de la Xunta. El seu líder, Luís Villares, abandonaria la política i el llegat d’aquella experiència acabaria sense representació parlamentària. Per la seva banda, els nacionalistes gallecs van dedicar una legislatura sencera a reforçar-se, fins a superar la crisi interna que havien viscut anys enrere.

L’enquesta preelectoral del CIS, feta pública el juny del 2020, confirmava aquella tendència a l’alça, ja que li preveia a la formació de Pontón entre 12 i 14 escons, amb una estimació de vot d’un 16,8%. Un resultat que, d’haver-se confirmat, hagués deixat el BNG com a tercera força al Parlament de Galícia. Les urnes, però, van situar Ana Pontón com a cap de l’oposició a Galícia, amb 19 escons i un espectacular 23.79%. De la resiliència a la ‘generació sorpasso’, que va tornar a situar els nacionalistes d’esquerres pel davant dels socialistes com a alternativa al PP.

Les tres batalles

La primera tasca d’aquell nou BNG va ser evitar esdevenir extraparlamentari i residual, consolidant la nova líder i apostant per una renovació i apertura més que evident. La segona gran victòria de Pontón va consistir en passar a encapçalar, en un context de pandèmia, l’alternativa al Partit Popular de Núñez Feijóo i Alfonso Rueda.

L’escenari actual ens presenta el tercer acte d’aquesta història; amb un tercer repte més important que els dos anteriors. Ara, Ana Pontón aspira a la presidència, amb una estratègia centrada a arribar a diferents capes de la societat –homologable a la que altres forces d’esquerres defensen a Irlanda, Escòcia, Catalunya o el País Basc-. La líder del BNG no sembla conformar-se a créixer electoralment, com apunten totes les enquestes. Pontón pretén obtenir el millor resultat de la història dels nacionalistes gallecs per a encapçalar un govern de canvi progressista (per força, en coalició).

Per assolir aquest objectiu, ha dissenyat una campanya on s’ha mostrat propera amb l’electorat, preparada dialècticament i amb una imatge moderna que contrasta amb la dels seus principals adversaris. De fet, Pontón (46) és la candidata a la Presidència de la Xunta més jove d’entre els caps de cartell. No sembla casualitat que sigui la candidata preferida (àmpliament, a més) pels gallecs menors de 45 anys –segons les dades de l’estudi preelectoral del CIS-. El baròmetre, fet públic abans del primer debat televisiu, va confirmar el retrocés del PP de Rueda (42,2%), que estaria a prop de perdre la majoria absoluta (34-38). El seguirien el BNG (32,9%, 22-26 escons) i el PSdeG-PSOE (20,1%, 13-15 escons). Sumar Galícia i Democracia Ourensana s’estarien jugant en aquesta campanya obtenir un escó al parlament gallec o quedar-ne fora (0-1).

Pontón, a més, és la candidata més valorada (5,74) i la que més es preocupa dels problemes de Galícia (36,8%) segons l’enquesta del CIS. Totes aquestes dades són símptomes de que el Partit Popular viu el seu pitjor moment en dècades. Això no treu que la força conservadora, hegemònica a Galícia, pugui revalidar per cinquè cop consecutiu la seva majoria absoluta. Sembla, però, que el substitut de Feijóo no ha estat de recollir el seu llegat de la millor manera possible. El PP podria treure el seu resultat més baix a unes eleccions gallegues en quaranta anys, si es confirmés l’estimació de vot que li pronostica el CIS (42,2%). Ens hauríem de remuntar a 1985 per obtenir una dada més baixa; el 40,4% obtingut per Aliança Popular.

L’efecte Pontón

Els mitjans de comunicació han començat a parlar de l’efecte Pontón; més vigent que mai després de constatar la seva superioritat a l’únic debat electoral en el que participarà l’actual President de la Xunta. El tall més viral i sorprenent, el moment en què Rueda ha recomanat a l’electorat que llegeixi el programa del Bloc Nacionalista Gallec. Material de primera qualitat per a les xarxes socials.

La candidata, de blanc, ha inclòs als seus cartells l’explícit missatge ‘Ana Pontón Presidenta’, sobre un fons blanc i l’eslògan ‘Agora’. Ara. Aquesta imatge professional va acompanyada, però, d’autenticitat. El primer dia de la campanya electoral els nacionalistes gallecs van citar els mitjans de comunicació a la cuina de casa dels pares de la candidata. La imatge, tradicional i emotiva, contrasta amb allò a què estem acostumats en la política actual. El senyor Pontón i la senyora Mondelo fins i tot es van emocionar, parlant de la seva filla, conscients de l’oportunitat que aquest 18 de febrer té davant seu.

Ha dit recentment Pontón que li encantaria tenir el poder d’aturar el temps, com el que tenien les protagonistes de la sèrie Embrujadas. Aturar-lo, segurament, per agafar aire, abans d’encarar la recta final de la campanya.  Les gallegues i els gallecs tindran la darrera paraula en la tercera batalla d’Ana Pontón.

Share.
Leave A Reply