“Exigim, no només el reconeixement de Palestina, exigim a tots els governs, especialment als governs europeus, que s’imposin sancions a Israel. Immediatament. Sancions fins que acatin el Tribunal Internacional de Justícia i posin fi a la guerra a Rafah i a Gaza. Sancions fins que posin fi al sistema d’ocupació i apartheid. Sancions fins que posin fi als crims de guerra que estan cometent contra nosaltres”.
Així es manifestava aquesta setmana a Barcelona Mustafa Barghouti, membre del parlament palestí, secretari general del partit Iniciativa Nacional Palestina, metge i president de l’ONG Palestinian Medical Relief Society (PMRS, Societat Palestina d’Ajuda Mèdica). La visita de Barghouti ha estat marcada per una atrafegada agenda política amb partits en el Parlament de Catalunya i en el Congrés dels Diputats, així com trobades amb la premsa i la comunitat palestina, de la mà del Centre Internacional Escarré Per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) i l’Associació Catalana per la Pau (ACP).
Barghouti ha agraït el reconeixement de l’Estat palestí per part d’Espanya, així com totes les mostres de solidaritat, com ara acampades universitàries i manifestacions massives als carrers, que, ha assegurat, se segueixen de prop a Palestina. No obstant això, ha posat èmfasi en el fet que aquest tipus de reconeixements, necessaris i valorats, no posen fi a la guerra a Gaza, i ha llançat una pregunta a la comunitat internacional: Què farà amb tots aquests crims que es cometen?
“És absolutament criminal”
Durant una conferència dimarts a la seu del CIEMEN titulada ‘Catalunya amb Palestina. Contra el genocidi’, Barghouti ha sentenciat que “el que ha fet i el que fa Israel és absolutament criminal: estem parlant no només de 36.000 persones assassinades, el nombre real és més gran perquè cal comptar 10.000 persones sota els enderrocs, els cossos dels quals s’estan descomponent. I un dels crims més grans que ha comès Israel és negar a la gent el dret a enterrar els seus éssers estimats”. “No he vist res més esquinçador que veure una dona tan feliç, tan feliç, per haver trobat el cos del seu fill. Ella mateixa el va enterrar en una de les fosses comunes, amb les seves pròpies mans. Perquè, per a ella, no trobar el cos era un altre acte de mort”.

El doctor ha esmentat les més de 80.000 persones ferides, moltes de les quals moriran perquè no hi ha tractament mèdic i perquè Israel ha destruït 34 dels 36 hospitals existents a Gaza, a més de material sanitari. Ha recordat les desenes de persones que van morir cremades en Rafah, a la frontera amb Egipte, així com els ferits, “en un campament que deien que era una zona segura”. “Aquest matí van matar 21 persones més en tendes de campanya en la mateixa zona, la majoria dones i nens, i van ferir diverses més. No sabíem si els nostres equips mèdics també havien mort”.
Barghouti ha posat èmfasi en el fet que res justifica la mort de civils, policies, metges, infermeres o periodistes a Gaza. Des del 7 d’octubre, PMRS ha perdut 500 sanitaris, però encara queden equips per atendre, per exemple, els més de 1.000 nens i nenes que han perdut braços i cames, els més de 20.000 orfes i òrfenes que s’han quedat sense mare, pare, o sense tots dos, les més de 60.000 dones embarassades que no tenen un lloc segur en el qual donar a llum, 10.000 malalts de càncer que no tenen hospital en el qual rebre el tractament o les més de 12.000 persones que han contret hepatitis en una Gaza en la qual s’han destruït les instal·lacions elèctriques, l’accés a aigua potable, els centres mèdics, les universitats o fins i tot set fosses comunes, en les quals, segons ha relatat, es van trobar cadàvers amb les mans lligades, decapitats o amb signes d’haver estat enterrats vius.
Un nen al seu pare: “Em tornaran a créixer les mans?”
Són molts els episodis dantescos que ha presenciat Barghouti: “Se’m va trencar el cor quan vaig veure un vídeo d’un nen de cinc anys que havia perdut els dos braços i li preguntava al seu pare: “Em tornaran a créixer les mans quan sigui gran?” I el pare no sabia què dir”.
En una altra ocasió, un infermer del seu equip va ser detingut en un barri de la ciutat de Gaza amb unes 90 persones i els van il·luminar aleatòriament amb llums de tres colors diferents: si la llum era blanca, podien marxar; si era groga, havien de quedar-se per interrogar-los i, si era vermella, havien d’anar a la dreta. Unes 20 persones amb llum vermella, a les quals no van demanar ni noms ni identificacions, van ser executades davant les altres.
Un conductor d’ambulància de PMRS estava atenent un ferit, juntament amb un metge, i franctiradors israelians van disparar el doctor en l’abdomen. El conductor va voler treure el seu company del lloc, però un nou tret al cap el va matar. Va aconseguir amagar-se i telefonar a l’organització per a explicar que acabaven d’assassinar set persones i que probablement li anava a passar el mateix. “Els demano que, si us plau, cuidin dels meus fills”, va dir. Tres dies després, va aparèixer viu amb les cames trencades: havia estat traslladat a un camp de concentració en el qual hi havia milers de presoners palestins. Li havien colpejat, el van interrogar, li van trencar els ossos, li van aplicar descàrregues i van intentar ofegar-ho amb aigua. Ara està a Rafah i precisa d’atenció psicològica per les tortures i perquè no ha pogut retrobar-se amb la seva família.

Gaza comprèn una àrea de tan sols 45 quilòmetres quadrats. Des que el 7 d’octubre milicians de Hamas van perpetrar un atac terrorista en el qual van morir 1.400 israelians, la resposta militar de Benjamin Netanyahu ha estat una escalada de violència que augmenta dia a dia. Per a Barghouti, que defensa una sortida pacífica al conflicte, l’ocorregut es deu a l’intent d’anihilació de la causa palestina: “Va ocórrer perquè hem estat sotmesos a una neteja ètnica durant 76 anys. Va ocórrer perquè el 1948 Israel va obligar el 70% de la població a convertir-se en refugiada, el 70% dels gazians són refugiats o descendents de refugiats del 1948. Va ocórrer perquè hem estat sota ocupació militar israeliana a Cisjordània i Gaza des del 1967 i perquè estem sotmesos al pitjor sistema d’apartheid de la història de la humanitat sota un sistema de colons”.
El fracàs d’Israel
El doctor ha destacat també l’heroisme i la resistència de la comunitat palestina, per la qual cosa considera que “Israel ha fracassat en el seu atac a Gaza, encara que la seva agressivitat sigui cada vegada més gran” perquè Gaza resisteix. Confia que la guerra acabi, que Netanyahu sigui jutjat pels tribunals internacionals i que sigui empresonat pels crims comesos.
Per a Barghouti, “Gaza està posant en evidència a tots els governs del món” i, a més del reconeixement de Palestina com a Estat o de la proposta de crear dos Estats com a via de solució al conflicte, “si no diuen que Israel ha de posar fi a l’ocupació, que ha de retirar a tots els seus colons dels territoris ocupats i que ha de reconèixer Palestina, si no fan això, el que estan fent és hipocresia, i donar més temps a Israel per acabar el treball d’annexió”.
El més urgent, ha insistit, és “posar fi a aquesta terrible guerra i a aquesta terrible atrocitat”. En la seva opinió, “només un govern palestí de consens nacional que sigui interí podria mantenir la unitat de Cisjordània i Gaza i impedir els plans israelians mantenir l’ocupació israeliana a Gaza” per, posteriorment, celebrar eleccions democràtiques lliures.
Campanya humanitària
Barghouti va estar acompanyat per la presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya, Natàlia Abu Sharar, i els presidents del CIEMEN, David Minoves, i la ACP, Xavier Cutillas. Les dues entitats han reobert una campanya d’acció humanitària per destinar fons als equips de PMRS que estan treballant en terreny.
Prèviament, durant la jornada es va reunir amb la consellera d’Exteriors del Govern, Meritxell Serret, i la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Yoya Cruixent així com amb representants parlamentaris d’ERC, PSC, Junts i Comuns.
L’endemà, es va entrevistar a Madrid amb la vicepresidenta segona del Govern central, Yolanda Díaz, i amb membres del PSOE, el BNG, EH Bildu, ERC i Sumar, als qui va demanar l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza i passar del reconeixement de Palestina a aplicar sancions a Israel.