Ja fa anys que l’ombra d’una macroguitarra plana sobre Vila-seca i Salou. Un instrument gegantí de més de 30 plantes i 600 habitacions. Un hotel que coronaria un complex de 700.000 metres quadrats que comptaria amb un hotel més, un casino, un centre comercial, un recinte per a 15.000 persones i una mega piscina de 6.000 metres quadrats. Aquesta era la versió reduïda que va proposar l’empresa nord-americana Hard Rock. La primera opció, que data de l’any 2012 i tenia reminiscències del frustrat Eurovegas que es va projectar a Madrid, contemplava fins a sis parcs temàtics que replicaven per sis aquesta infraestructura.
A més dels 11.500 llocs de treball promesos, el casino també assegura conseqüències devastadores per a la zona; per exemple, risc d’accidents químics (com ja va sentenciar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) o una piscina amb les mides de cinc piscines olímpiques en un moment crític degut a la sequera que pateix la zona. Ni tan sols compleix els requisits mínims ambientals, segons un informe del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat del 2022. Tots aquests impactes s’han traslladat també a la política: les resistències dels partits a donar suport o a renunciar al Hard Rock van propiciar aquest any un avenç electoral a Catalunya.
Determinar si el Hard Rock serà beneficiós o perjudicial és, sens dubte, una font de discòrdia, però un repàs per la història recent dels macrocomplexos turístics més importants del nostre territori potser pot aclarir algunes incògnites.
Però generarà llocs de treball…
El Hard Rock, igual que d’altres, s’ha venut com un projecte que, sobretot, serviria per desestacionalitzar el turisme i afavorir l’economia local. L’alcalde de Salou, Pere Granados, responia a les «polèmiques innecessàries», com ell mateix les definia, defensant que el Hard Rock «generarà molts llocs de treball i dinamisme econòmic a Salou».
És impossible saber si, efectivament, el casino dels Seminolas suposarà un incentiu per a l’economia local, ja que el projecte continua paralitzat, però un viatge de 160 quilòmetres al sud per l’AP-7 revela un altre macrocomplex turístic semblant que sí que es troba en ple funcionament.
Es tracta del Magic World, un complex hoteler que s’aixeca sobre els records d’un Marina D’Or vingut a menys. Al començament d’aquest mes de juny, els mitjans de la zona es van fer ressò de la notícia: Magic World estimava que necessitaria més de 1.000 treballadors durant l’època estival, uns 400 més dels que ja tenen a la plantilla. Quan el Grup Fuertes –propietaris del Pozo– i Magic Costa Blanca van adquirir Marina D’Or l’any 2023 per 40 milions d’euros buscaven, segons ells mateixos, fomentar l’ocupació.
Però amb aquella adquisició es va realitzar un ERO a la plantilla de Marina D’Or. Segons fonts d’UGT Castelló, les empreses pretenien extingir tots els contractes dels treballadors fixos que treballaven a temps complet, en total 76. A 49 dels treballadors se’ls va oferir convertir-se en fixos discontinus; a la resta, planejaven suplir-los amb l’externalització d’alguns departaments. Així, amb l’obertura de Magic World, el primer efecte palpable ha estat un empitjorament de la qualitat de l’ocupació. La petita proporció de treballadors fixos ara s’ha vist abocada a la temporalitat on l’empresa garanteix, en el millor dels casos, 10 mesos de feina a l’any.
Tot i així, des d’UGT estan convençuts que Magic World serà beneficiós per al turisme a la zona, i que crearà llocs de treball. «Tenim l’esperança que d’aquí poc temps hi pugui haver un turisme per a tot l’any, que aquests llocs es consolidin i que sigui positiu per a tota l’hostaleria de la zona», comenten.
Fora de la Península, a Lanzarote, els llocs de treball creats han reportat un benefici relatiu a la població. A l’illa hi ha 44 establiments turístics amb una llicència anul·lada per la justícia, és a dir, il·legals. Un és l’hotel Princesa Yaiza, que es va construir sobre dues plantes i en una àrea 5.000 metres superior a la permesa. Tot i així, el Cabildo de Lanzarote ha aprovat la seva classificació provisional com a hotel de «cinc estrelles, gran luxe».
«La gran pregunta, que ningú s’atreveix a respondre, és per què hi ha hotels il·legals amb sentència ferma d’enderrocament que segueixen no només dempeus, sinó funcionant i generant beneficis milionaris als seus explotadors», apunten fonts del Col·lectiu Tabaiba, un grup que lluita contra la massificació turística a Lanzarote.
Tot i que el cas Yate va treure a la llum desenes d’hotels i apartaments que no tenien llicència per construir-se, cal tornar a preguntar-se, si com a mínim la contrapartida ha estat la creació d’ocupació a l’illa. «Al final aquests hotels aquí només porten llocs de treball de baixa qualificació i condicions dolentíssimes», aclareixen fonts del col·lectiu. I afegeixen: «A les canàries només ens volen per servir i netejar, que són feines digníssimes, però una illa no pot viure només d’això».
Des del Col·lectiu Tabaiba denuncien que la massificació turística no porta prosperitat econòmica a l’illa sinó més aviat el contrari: tenen els salaris més baixos i els nivells de pobresa més alts.
Tot això, a més, a costa d’arrabassar-los el paratge natural a la gent local, ja sigui privatitzant-lo o, directament, destruint-lo. Playa Blanca, la zona més turistificada de l’illa, està a la falda de Los Ajaches, «que és una zona protegida de gran valor geològic i arqueològic», expliquen des del col·lectiu. Afegeixen amb desànim que «fins no fa gaire, la gent podia passar el cap de setmana a Papagayo, Berrugo o Pechiguera, però avui aquestes zones no existeixen o estan totalment envaïdes per hotels que no pots pagar amb un sou de cambrera de pis» .
Aquest model d‟urbanisme gairebé suposa una contradicció: els mateixos espais naturals que el turisme destrueix són precisament els que atrauen els turistes. «Lanzarote viu del paisatge i de la biodiversitat única. Això és el que fa que moltes persones vinguin a conèixer-la i, gràcies a aquest paisatge, el turisme viu de nosaltres i de la nostra feina», conclouen des del Col·lectiu Tabaiba.
Publicat originalment a LaMarea
Catalunya Plural, 2024 
