La delegació va arribar a l’escola de la mà de l’Aliança per al Desarmament Nuclear, formada per 64 organitzacions, entre les quals es troba FUHEM. L’Aliança es va constituir l’any 2023, però la seva tasca de conscienciació va començar el setembre de 2021, quan l’Associació Espanyola d’Investigació per la Pau (AIPAZ), el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF Espanya) van promoure el llançament de la campanya “10 Raons per signar el TPAN”, alertant sobre el perill de l’armament nuclear i difonent el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN) com a eina necessària per aconseguir el desarmament.
Per això, Maribel Hernández, coordinadora de l’Aliança per al Desarmament Nuclear, va parlar de la història de Sadako Sasaki, que es va enfebrir com a conseqüència de la radiació, nou anys després d’agost de 1945, quan va esclatar la bomba de Hiroshima.
La grulla s’ha convertit en símbol per la pau a partir del fet que Sadako en va elaborar centenars, de paper. La intenció era demanar un desig en arribar a les mil, com diu la tradició japonesa. La nena va ser enterrada poc després, envoltada de grulles. Per això, aquestes figures també van estar presents en aquesta jornada, en la qual es va fer un intercanvi de grulles portades des del Japó i altres fetes per l’alumnat d’infantil de l’escola. No va ser l’únic intercanvi simbòlic. Un grup d’alumnes de Batxillerat que treballen per conscienciar sobre la guerra a Gaza li va lliurar diversos obsequis a la delegació i viceversa.
El grup forma part de les múltiples iniciatives que, a nivell educatiu, configuren el compromís pacifista d’aquesta escola i de FUHEM amb les seves múltiples publicacions i activitats. De fet, l’acte ha servit com a preludi de la IX Setmana “No hi ha pau sense drets”, que se celebra anualment, i que concentra els fruits d’un treball continu en el dia a dia.
El silenci es va obrir per escoltar amb l’atenció més gran possible la introducció de Yayoi Tsuchida de Gensuikyo i el relat de Shigemitsu Tanaka. Un relat en primera persona que va cobrir tot des de minuts abans de l’esclat de la bomba de Nagasaki el 1945 fins al present. Els vuitanta anys transcorreguts des d’aquell moment i les conseqüències de la detonació nuclear han impactat diverses generacions d’hibakushas (persones afectades per la radiació).
Com a hibakusha de primera generació, malgrat el dolor que li provoca recordar amb detall tot el que va viure, el mou el compromís per aconseguir que mai més torni a passar. Tot i que cada cop hi ha menys hibakushas de primera generació, els de segona i tercera també pateixen les conseqüències, tant físiques, causades per la radiació que es transmet de generació en generació, com psicològiques i, fins i tot, econòmiques.
És profundament il·lustratiu seguir una història de vida en la qual es pot traçar l’impacte a nivell individual, familiar, col·lectiu i social de Nagasaki, que s’estén a altres persones supervivents de Hiroshima, així com a les afectades per les proves d’armes termonuclears realitzades a l’atoló Bikini entre 1946 i 1958, i que van suposar un revulsiu per a la resposta de la societat japonesa.
L’estigma social patit per les persones hibakusha és un dels elements que aquestes organitzacions i cadascuna de les persones afectades, ja siguin de primera, segona o tercera generació, porten dècades denunciant. El seu activisme radica en la força de la seva honestedat a l’hora de relatar cada un dels diversos i nombrosos impactes que, a priori, poden ser inimaginables per aquells que no ho hem viscut.
Escoltar, a la sala d’actes de l’escola, o a través de l’emissió que es va fer a tota la comunitat escolar per YouTube, els testimonis de tota la delegació suposa un aprenentatge de vida. També ho és la humilitat amb la qual Shigemitsu Tanaka, vicepresident de Nihon Hidankyo (Confederació Japonesa d’Organitzacions de Persones Afectades per les Bombes A i H) i Yayoi Tsuchida, secretària general de Gensuikyo, van exposar arguments clars i rotunds per al desarmament nuclear.
En un moment maduratiu tan important com l’adolescència, suposa un repte fonamental la trobada amb persones referents que, des de la vulnerabilitat, travessen el dolor, per aconseguir el suport social i polític necessaris per evitar tots els elements de la cadena nuclear, des de la fabricació fins a l’ús d’aquestes armes, i la recerca de la seva abolició.
En la mateixa trobada, juntament amb les ja esmentades, van estar representades altres entitats que treballen pel desarmament nuclear com l’Associació Internacional de Metges per la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW) i la Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), que han rebut el Nobel de la Pau el 1985 i el 2017, respectivament. En el seu nom va intervenir Carlos Umaña, copresident de l’IPPNW, qui va explicar el panorama actual d’aquestes armes de destrucció massiva amb efectes intergeneracionals, amb uns 12.000 artefactes nuclears actius al món, dels quals uns 2.000 estan en màxima alerta. Va subratllar l’amenaça existencial que suposa la guerra nuclear, així com altres qüestions extremadament preocupants com la impossibilitat de l’atenció mèdica posterior a una detonació per la destrucció de les infraestructures i pel impacte de la radiació, cosa que deixaria les persones afectades completament desemparades.
El TPAN contribueix no només al desarmament nuclear, sinó a visualitzar un món més just i sostenible, en què es treballi per la gestió no violenta dels conflictes, fent a més que els països signataris es comprometin a la reparació dels danys causats a la natura i a les persones afectades en cada territori.
Catalunya Plural, 2024 
