Hi ha molta gent horroritzada davant la decisió dels dirigents de la Unió Europea i de l’OTAN d’incrementar la despesa militar com a reacció a la nova política dels Estats Units a Europa. En son bona mostra els articles d’opinió publicats, així com els manifestos per signar que corren a les xarxes contra aquesta militarització.
En aquesta manifestació de la societat civil es demana als dirigents europeus solucions diplomàtiques als conflictes, polítiques orientades a la pau i al desarmament, i que es destinin més diners a la lluita contra el canvi climàtic i a fer més segura la vida diària de les persones. Tot el contrari del que pensen fer els dirigents europeus.
Els que avui manen a Europa han entrar en pànic des que el nou president dels Estats Units, Donald Trump ha decidit que el seu país ja no garantirà la defensa d’Europa Occidental perquè ja no l’ interessa invertir en aquesta regió. Trump posa en dubte que es compleixi l’article 5 del Tractat de Washington, segons el qual l’atac contra un dels membres de l’OTAN es consideraria un atac contra tots. Sembla el final d’un ordre instal·lat el 1945 després de la Segona Guerra Mundial.
“En els darrers anys, Europa ha comprat el discurs nord-americà bel·licista i anti-rus i ara el canvi de política del president Donald Trump ha agafat els dirigents europeus desprevinguts, “en pilotes” com es diria vulgarment”, diu el professor Rafael Grasa, filòsof i politòleg expert en relacions internacionals.
La reacció de la presidenta de la Comissió Europea, la conservadora Úrsula Von der Leyen, ha estat anunciar un pla de rearmament de la Unió Europea de 800.000 milions de dòlars, la major part dels quals anirien a parar a les butxaques de les grans companyies americanes que venen l’armament a Europa. D’aquesta manera, se suposa que el president Trump quedaria satisfet i no abandonaria Europa a la seva sort.
Per Rafael Grasa, “el discurs europeu de rearmament és una reacció molt tàctica i retòrica, però te el problema de que no inclou refer relacions amb Rússia. No pensen en temes estratègics i de futur perquè Rússia continuarà a Europa quan acabi la guerra d’ Ucraïna. Una de les coses que hauria de fer la Unió Europea és reprendre les relacions amb Rússia de seguida”, assegura Grasa. Troba a faltar el recurs a la diplomàcia per resoldre els conflictes.
“Un camí perillós”
El professor, pacifista i escriptor Antoni Soler i Ricard creu que el camí que han pres els dirigents europeus és perillosíssim. “En aquest moment es tracta de buscar una solució en la que Rússia no se senti amenaçada ni Europa tampoc, i que Ucraïna accepti el seu paper amb una situació que no sigui una amenaça per ningú. Enlloc d’això anem a fer seguretats confrontades i això només porta a la confrontació” , assegura aquest professor veterà pacifista.
La periodista Cristina Gallach, que ha ocupat càrrecs de rellevància a la Unió Europea, l’OTAN i les Nacions Unides, explica el raonament que hi ha darrera de la decisió de la Unió Europea d’augmentar la seva despesa en Defensa. “Des de 1945, hem viscut amb comoditat amb el paraigües de l’OTAN on la direcció l’han portat els Estats Units. Des de l’any 2000, però, hi havia una tendència a Europa d’evolucionar a una defensa més europea, però mai s’havia portat a terme. Ara es considera que és el moment d’assolir-la”.
Segons Gallach, els canvis que Trump ha introduït a la política dels Estats Units envers Europa i l’acostament entre Washington i Moscou son interpretats pels dirigents europeus com “el soci que s’ha aliat amb l’enemic. No havia passat mai això. Ara, el país que era el pilar de l’OTAN, que en realitat te tot el control de l’OTAN i facilita el paraigües de defensa europea, ara està en dubte”.
Davant d’un moment que consideren molt perillós perquè no saben fins on arribarà la desconnexió amb els Estats Units, Gallach explica que els dirigents europeus creuen que Europa necessita no solament avançar en inversions en armament i infraestructures sinó en estructures comunes que tenen molt de polítiques: comandament militar únic, increment dels serveis d’intel·ligència integrats, estructures defensives pròpies.
“S’entén que els Estats Units lluitin per mantenir la seva hegemonia al mon, però sorprèn la posició d’Europa. No entenc el paper d’Europa”, comenta el professor .a Antoni Soler. En la seva opinió “una de les coses que impulsen aquesta dinàmica de rearmament és l’enorme enriquiment de les empreses d’armes, que tenen un lobby poderosíssim. Hi ha un negoci enorme que es multiplica cada vegada que hi ha una guerra”.
“Invertir en armes 800.000 milions d’euros és una animalada, per veure la quantitat de diners que son només cal pensar que supera en molt el pressupost de l’estat espanyol”, diu Antoni Soler i continua, “com ho pagarem? Emetent deute? Hi ha hagut límits per tot a la Unió Europea, en canvi per a les armes no n’hi ha?”. Aquest pacifista considera que “hipotequem les properes generacions perquè tardarem dècades en pagar aquest deute”.
La UE busca una excusa per saltar-se el Pacte d’Estabilitat i gastar sense límit en armes, segons Rafael Grasa. “Això representa que molts països s’hagin d’endeutar un 110 o 120 del PIB i presenta diversos problemes”. El primer problema per aquest politòleg és que la major part d’aquests 800.000 milions serviran per comprar armes als Estats Units i per tant no deixarem de fer cas a Trump que vol que gastem més en Defensa. “Altres conseqüències seran que la transició energètica s’endarrerirà i que la despesa social en sortirà perjudicada”, diu Grasa que considera que aquests diners es trauran d’aquestes partides.
“Em sembla un escàndol que no es preocupin de la seguretat humana, no es preocupin de que la gent tingui un bon servei de salut, habitatge, educació, acollida d’immigrants… no se’n preocupen gens i tot queda supeditat a la compra d’armes”, denuncia Antoni Soler.
“Per les qüestions socials i la protecció del medi ambient no hi ha mai diners. En canvi n’hi ha per aquesta bogeria que només beneficia els bancs i les empreses armamentistes. Traiem diners a les classes més pobres per portar-los a les més riques”, es queixa Soler. Els diferents líders dels països d’Europa Occidental -inclòs Pedro Sànchez- han començat una campanya per convèncer als seus ciutadans de que Rússia és un perill per tota Europa i que darrera d’Ucraïna en poden caure altres. Està justificat, però, aquest rearmament d’Europa per afrontar el perill que representa Rússia?
En el seu article, “Peligrosa ineptitud europea” (1), l’ex corresponsal a Rússia, Xina, París i Berlin, Rafael Poch és un dels diversos experts que tenen clar que Rússia no te interès en envair cap altre país europeu. “La invasió russa d’Europa és una fantasia. Xoca amb la pròpia realitat del lent i penós avenç militar rus a Ucraïna”.
Un acord amb Rússia
El cap d’Estratègia del Port de Barcelona i secretari general de l’Associació de Ports del Mediterrani, Jordi Torrent, coincideix amb Poch. Escriu a La Vanguardia (2): “malgrat les informacions interessades en sentit contrari, Rússia no te cap interès a priori en territoris de la Unió Europea (tampoc en les repúbliques bàltiques i Polònia)”.
Segons Torrent, “la Unió Europea enlloc de propugnar el militarisme sense final que necessàriament es faria a costa dels ja trontollants estats del benestar, hauria de donar suport a la pau a Ucraïna, que ens agradi o no, implicarà cessions territorials, i un acord sostenible a llarg termini amb Rússia que garanteixi la seguretat mútua”.
“La Unió Europea no vol acabar la guerra d’Ucraïna perquè la seva burocràcia oligàrquica ha trobat en la confrontació amb Rússia, la fórmula per consolidar el seu poder, la seva raó de ser. Aquest cúmul de circumstàncies explica el seu actual despropòsit: pretendre guanyar sense els estats Units, una guerra, que en el seu estat actual i durant tres anys ha perdut amb Estats Units. D’on sortiran aquests 800.000 milions anunciats per al rearmament?”, escriu Poch en el seu article.
El pacifista Antoni Soler considera que és evident que ni les nombroses i continuades sancions a Rússia, ni l’enorme rearmament que s’ha produït a Europa en els darrers anys han servit per fer una Europa més segura. “Es parla d’un milió de morts a la guerra d’Ucraïna. Això és seguretat?” es pregunta Soler. “És millor buscar sistemes d’entesa, de seguretat compartida, que tothom se senti segur”.
PER SABER MÉS
- Rafael Poch de Feliu, “Peligrosa ineptitud europea”. Blog personal, llegit el 18/3/2025. https://rafaelpoch.com/
- Jordi Torrent, “Pacifismo y Multilateralismo”. La Vanguardia, dijous 13 de març 2025. Pàg. 6
Catalunya Plural, 2024 
