El 17 de juny, l’Abderrahim, de 35 anys, va morir asfixiat després de ser immobilitzat durant minuts per un policia municipal de Madrid que estava fora de servei i a qui suposadament intentava robar-li el mòbil. Als vídeos gravats per veïns, es pot observar l’agent, juntament amb un company jubilat, que no el deixa anar tot i que està immòbil i tot i les súpliques dels vianants perquè el deixés. Va passar a Torrejón de Ardoz (Madrid). Tres dies després, van començar les festes populars del municipi sense que la mort violenta d’un veí provoqués la seva cancel·lació ni que l’Ajuntament convoqués un minut de silenci per una vida truncada.
El tractament mediàtic s’ha centrat en la nacionalitat de la víctima (“magrebí”), els seus antecedents policials o penals (“presumpte lladre”) i el seu estat de salut mental o consum de drogues. Segons la jutgessa instructora, es tracta d’un homicidi imprudent, i ha deixat l’agent, de 59 anys, en llibertat provisional mentre espera judici. Entrevistem l’equip de defensa legal de l’Abderrahim. A petició dels advocats, l’entrevista s’ha fet mitjançant un qüestionari escrit. Ha atès La Marea l’advocat penalista Rubén Vaquero Arribas.
Qui era l’Abderrahim?
L’Abderrahim era el fill de la seva mare. I ningú, absolutament ningú, té dret a arrabassar-li la vida. Aquesta veritat ha de quedar clara, sense matisos ni justificacions.
Què va passar la nit que va morir a mans d’un policia fora de servei?
L’Abderrahim no va morir. Va ser assassinat. Hi ha vídeos que documenten de manera inequívoca com dues persones, una d’elles identificada com a agent de la Policia Municipal de l’Ajuntament de Madrid, van sotmetre l’Abderrahim, privant-lo de qualsevol opció de defensar-se, a una cruel maniobra d’estrangulament que va acabar amb la seva mort per asfíxia. No parlem d’interpretacions ni d’opinions, parlem d’una realitat registrada, visible, directa i objectiva. El que mostren aquestes imatges són els fets i no admeten dubte ni eufemismes.
El matalèon forma part dels protocols policials?
Aquesta pregunta s’hauria de fer a la Policia Municipal de Madrid, però assassinar persones al carrer no és un protocol policial en cap país. A Espanya tampoc.
La nacionalitat de l’Abderrahim va ser un factor en els fets?
En els fets comesos contra l’Abderrahim encara s’ha de determinar, i hem de ser molt prudents en aquest sentit. El que sí és clar és que està sent un factor determinant per part dels grans mitjans i certs sectors polítics. Hi ha mitjans que han fet un judici paral·lel contra la persona que ha perdut la vida i no contra el policia municipal que va matar l’Abderrahim. Des del primer moment, han intentat deshumanitzar-lo, reduir la seva vida a un perfil sospitós, a una amenaça, a una xifra sense valor. Per a ells, la vida de l’Abderrahim val menys pel seu origen, pel seu nom, per la seva fe i pel seu color de pell. Això és una manca d’humanitat, és xenofòbia, és racisme.
Què se sap dels dos policies que el van retenir?
Preferim no respondre aquesta pregunta per ara.
Què diu la causa judicial que no sabíem?
Per respecte al procediment judicial, aquest no és el moment d’entrar en valoracions. Sí que podem afirmar que hi ha testimonis suficients per sostenir la veritat del que va passar gràcies a aquells que, amb valentia, decideixen arriscar la seva llibertat i integritat gravant aquests fets. No és un accident, sinó una realitat que no podrà ser silenciada: l’Abderrahim va ser assassinat.
Què diu l’autòpsia?
El metge forense que va aixecar el cadàver va concloure que la causa de la mort va ser una anòxia, és a dir, una manca total d’oxigen a l’organisme, conseqüència directa d’un procés d’estrangulament. L’informe forense preliminar descarta altres causes naturals i assenyala clarament que el mecanisme letal va ser l’asfíxia mecànica per compressió del coll.
La família ha pogut recuperar el cos?
Tristament, encara no. És fonamental comptar amb el resultat definitiu de l’autòpsia. No obstant això, tot i el temps transcorregut, encara no hem rebut cap notificació al respecte, cosa que no fa sinó allargar el profund patiment al qual estan sotmetent aquesta família. No és admissible que no s’hi destinin els mitjans necessaris per retornar immediatament el cos a la seva família. N’hi ha prou de prolongar el patiment a qui no ho mereix.
Com està vivint la família de l’Abderrahim tot això?
No es pot viure un fet així sense un dolor inhumà. Dolor per perdre un fill, un germà. Però també dolor per veure com des de certs mitjans i sectors es justifica la seva mort, com si fos merescuda. Com si la seva vida no valgués res. Una vegada i una altra, aquesta família ha hagut de sentir que el seu fill era una amenaça, una xifra prescindible. L’han desposseït d’humanitat. L’han criminalitzat fins i tot després de mort. Això no és només cruel. És inacceptable. No només no se’ls ha protegit, sinó que a més se’ls ha revictimitzat, fent-los reviure el dolor públicament, negant-los fins avui el dret al dol, al respecte i a la justícia. No ho podem permetre. No n’hi ha prou amb comptar morts i seguir endavant. Aquesta mort ha de significar alguna cosa. Ha de sacsejar consciències. Ha de fer mirar de cara. Perquè mentre vides com la de l’Abderrahim continuïn sent tractades com descartables, aquesta societat continuarà essent injusta, racista i profundament trencada.
