Las polítques d’emergència climàtica no poden ser continuistes

A finals del juny passat ens vam assabentar de la mort d’una treballadora de la neteja en acabar la seva jornada laboral. Es deia Montse. Els fets van ocórrer en cap de setmana, en plena onada de calor, un d’aquests dies més típics de l’agost que no pas del juny en què el terra crema i les elevades temperatures dificulten respirar. “La tarda ha estat molt dolenta”, li va dir la Montse a un amic seu, preguntada per com li estava anant la jornada laboral. “Pensava que em moria, em venien uns dolors de braços, pit i cervicals”, va especificar la Montse al seu amic, tal com va recollir el diari El País el 30 de juny.

La Montse, veïna del Poble Sec, va començar la seva jornada laboral a les 14h30 de la tarda, un horari que estem fartes d’escoltar que s’ha d’evitar durant l’estiu. Aquest dia, a Barcelona hi havia més de 35 °C i una sensació tèrmica encara més elevada acusada per la humitat. En quin moment no ens hem adonat que no es pot començar una jornada al carrer a les 14h30 de la tarda en ple estiu? Les mesures contra la calor previstes en el servei de neteja municipal s’aplicaven als 37 °C, en alerta taronja.

La mort de la Montse ha fet que aquestes mesures s’apliquin a partir dels 34 °C, en alerta groga, i ha posat de manifest que la ciutat no està preparada per fer front al canvi climàtic. Un escenari que, malauradament, s’aguditzarà de cara al futur. El Pla Calor 2025 – 2035 que ens va presentar el Govern de Collboni durant el mateix juny en què va morir la Montse ja ha quedat desfasat, a unes setmanes d’haver-se presentat. És un Pla amb polítiques continuistes per un escenari en què amb diferents biblioteques municipals incloses en la Xarxa de Refugis Climàtics que van haver de tancar per fallades en els seus sistemes de climatització, com la biblioteca Aurora Diaz Plaja a Nou Barris, la Jaume Fuster a Lesseps i la Ana Maria Moix a Fort Pienc; amb diversos AFA i equips de docents de les bressols que van denunciar públicament que fins a 15 escoles bressol municipals, com la de Diagonal Mar, s’havien quedat sense sistema de climatització per avaries, provocant que els infants hagin hagut de suportar temperatures superiors als 30 graus; o amb 20 incidències de salut per exposició a altes temperatures en treballadors municipals, 12 en els serveis de neteja, cinc en Parcs i Jardins i tres més en altres serveis.

Cal mencionar, a més, que , segons un recent estudi internacional, Barcelona és segona ciutat europea amb més morts per la darrera onada de calor, unes 286 entre el 23 de juny i el 2 de juliol. I tot això solament a inici d’estiu!

A més, la gestió del Govern del PSC a l’Ajuntament de Barcelona amb la mort de la Montse va ser nefasta; 48 hores després del seu decés, l’Ajuntament ja volia donar per tancada la investigació. Va ser Barcelona en Comú, juntament amb els grups de l’oposició, qui va forçar una Comissió Extraordinària perquè la màxima responsable de la situació, la 1a tinenta d’Alcaldia, Laia Bonet, comparegués per donar explicacions en detall dels fets.

Precisament és la mateixa Laia Bonet qui va presentar fa unes setmanes el Pla Calor 2025 – 2035 de què parlava. A més, és el mateix PSC qui s’ha capficat en ampliar l’aeroport de Barcelona – el Prat: més contaminació, més asfalt, més soroll, menys espais verds, menys salut. Presentar un Pla Calor 2025 – 2035 i defensar l’ampliació de l’aeroport és una contradicció bestial.

A conseqüència d’aquest escenari i de la mala gestió per part del Govern del PSC Collboni, Barcelona en Comú, en les Comissions de juliol, va presentar una iniciativa per modificar i millorar el Pla Calor 2025 – 2035 amb mesures com ara obrir les piscines de la ciutat de manera gratuïta durant les onades de calor; accelerar el Pla Clima Escola 2027; propiciar l’arribada d’aigua en zones on viu gent sense aigua potable com els assentaments o infrahabitatge; o garantir que tots els equipaments públics compten amb fonts d’aigua fresca gratuïta.

Les polítiques per fer front a l’emergència climàtica no poden ser continuistes, l’escenari no ho és. Patim onades de calor més primerenques, més intenses i més continuades al llarg dels dies. Hem tingut un mes de juny dels més calorosos d’ençà que hi ha registres, però l’Ajuntament ens proposa polítiques continuistes de cara al futur quan la ciutat ja es troba en dificultats de fer front a la calor. Barcelona necessita polítiques a llarg termini, valentes i rupturistes. La vida dels seus ciutadans i ciutadanes està en joc.