Zohran Mamdani: l’hereu de Bernie Sanders que vol governar Nova York

Una nova generació política treu el cap als Estats Units. Més jove, més diversa i més compromesa amb causes socials i climàtiques. A Nova York, el seu rostre té nom i cognom: Zohran Mamdani. Amb 33 anys, fill d’immigrants i diputat de Queens, és el gran favorit per convertir-se en alcalde de la ciutat més gran del país. Mamdani representa una generació que ha crescut enmig de la precarietat, l’esclat de les rendes urbanes i el canvi climàtic.

Arrels diverses, mirada global

Zohran Mamdani va néixer a Kampala, Uganda, fill de dos intel·lectuals d’origen indi: el reconegut acadèmic postcolonial Mahmood Mamdani i la cineasta Mira Nair. La seva infància, marcada pels trasllats constants, va passar primer per Sud-àfrica i després, definitivament, per Nova York. Aquesta trajectòria vital li ha deixat un segell d’hibridació cultural que avui projecta sense complexos: es defineix com a socialista, musulmà i novaiorquès, i ho fa amb la mateixa naturalitat amb què parla d’habitatge assequible o transport públic gratuït.

Abans de la política, Mamdani va treballar com a assessor de famílies a punt de perdre la casa. En aquells despatxos de Queens, assegut davant persones que s’enfrontaven al desnonament, va veure de prop la violència quotidiana d’un mercat immobiliari salvatge. Aquella experiència és la llavor de bona part del seu discurs polític: fer de l’habitatge un dret i no una mercaderia.

El salt a la política

El 2020 es va presentar a les primàries demòcrates per representar el districte 36 de l’Assemblea Estatal de Nova York, que inclou Astoria i Long Island City. El seu rival era una diputada consolidada, amb anys d’implantació i suport de l’establishment. Contra tot pronòstic, Mamdani va guanyar. La seva victòria va sorprendre perquè no només derrotava una figura veterana, sinó que ho feia des d’una campanya d’arrel comunitària, amb voluntaris, porta a porta i un missatge directe: posar la vida per damunt dels interessos immobiliaris i financers.

Des de llavors, ha estat reelegit amb facilitat i s’ha fet un nom en l’escena progressista. El seu activisme no s’ha limitat al Parlament: el vam veure a primera fila durant la vaga de fam dels taxistes novaiorquesos, exigint condonació del deute, o defensant el pilot de busos gratuïts a Queens. Sempre amb un estil diferent: menys institucional i més proper als moviments socials.

Una agenda de ciutat

El pas següent ha estat inevitable: presentar-se a l’alcaldia de Nova York. Ho va anunciar a finals de 2024 i el juny passat va sorprendre derrotant Andrew Cuomo, l’antic governador, a les primàries demòcrates. El contrast no podia ser més clar: un exlíder caigut en desgràcia, símbol del poder tradicional, contra un diputat jove, sense por d’identificar-se com a socialista i amb un discurs d’arrel popular. Mamdani no només va guanyar; va obrir la porta a una reconfiguració profunda del Partit Demòcrata novaiorquès.

El seu programa és ambiciós. Proposa congelar els lloguers en habitatges regulats i construir 200.000 nous pisos assequibles. Defensa la gratuïtat dels autobusos i la creació de supermercats municipals per combatre l’especulació amb els preus dels aliments. Vol ampliar l’educació preescolar universal i establir un sistema públic de cura infantil que permeti alleugerir la càrrega de les famílies treballadores. També planteja un impost més alt per a les grans fortunes i per a les corporacions que concentren beneficis astronòmics mentre la ciutat pateix dèficits crònics en serveis bàsics.

El moment clau del debat

Una de les imatges que més han circulat durant la campanya és el debat televisiu entre candidats. La moderadora va preguntar quin seria el primer viatge oficial que farien com a alcaldes. Un rere l’altre, tots van respondre: Israel. Quan li va tocar el torn, Mamdani va trencar el guió. Va dir que el seu primer viatge seria a visitar inquilins amenaçats de desnonament a la mateixa ciutat, perquè “els problemes més urgents de Nova York no són a milers de quilòmetres de distància, sinó aquí mateix, a casa”. L’escena va generar un silenci incòmode a la sala, però també va consolidar la seva imatge com el candidat capaç de desafiar consensos establerts i prioritzar la gent per davant de la diplomàcia simbòlica.

El llegat de Bernie Sanders

Per entendre Mamdani cal entendre Bernie Sanders. Ell mateix reconeix que va entrar en política després de la campanya presidencial de Sanders el 2016. Aquell moviment va demostrar que hi havia milions de persones disposades a donar suport a una agenda socialista democràtica als Estats Units. Mamdani recull aquesta torxa i la porta al terreny municipal.

El que Sanders va fer amb la sanitat pública o l’educació universitària, Mamdani ho intenta amb l’habitatge i el transport. És el mateix impuls, però aplicat a l’escala urbana. I compta amb el suport de figures clau de l’ala esquerra demòcrata, com Alexandria Ocasio-Cortez i Ilhan Omar, que veuen en ell un projecte capaç de fer tangible allò que sovint queda en grans discursos nacionals.

La diferència, però, és que Mamdani pot posar-ho en pràctica en una ciutat de vuit milions d’habitants. Si aconsegueix governar Nova York, demostrarà que el socialisme democràtic no és només un lema electoral, sinó una política viable en la capital financera del món.

Eleccions i enquestes

Les eleccions a l’alcaldia de Nova York se celebraran el 4 de novembre de 2025. A hores d’ara, totes les enquestes publicades el situen al capdavant, amb un avantatge clar sobre el candidat republicà. Els sondejos li donen entre un 55 i un 60% d’intenció de vot, una distància suficient per consolidar-lo com el favorit indiscutible. La pregunta que flota no és si guanyarà, com amb quin marge i fins a quin punt podrà mantenir intacta la seva agenda en arribar a l’alcaldia.

Per descomptat, la seva agenda topa amb enormes resistències. Els lobbies immobiliaris, el sector financer i bona part de la premsa conservadora ja l’etiqueten com a “extremista”. També haurà de negociar amb un estat —el de Nova York— que sovint limita el marge d’acció de l’alcaldia en matèria fiscal i legislativa. I no serà fàcil mantenir la confiança de la seva base electoral si els canvis no arriben amb rapidesa. La seva aposta per reformar la policia i reduir el paper repressiu de les institucions penitenciàries pot topar amb sectors que exigeixen mà dura davant l’augment de certs delictes, en un clima marcat pel creixent autoritarisme de Donald Trump. Sigui com sigui, Mamdani, per ara, no només no es fa enrere de sinó que ha desafiat al president a un debat públic. Veurem si amb el temps es converteix en una alternativa real no només per Nova York, sinó per tot el país.