Informar sobre el suïcidi

Fa anys les informacions mediàtiques sobre suïcidis eren pràcticament inexistents; sempre ha estat un tema difícil i sensible de tractar i resultava més fàcil silenciar-lo. Recentment, però, s’ha produït un canvi de sensibilitat i el suïcidi ha deixat de ser un tabú per als mitjans de comunicació. Tothom coincideix en què el silenci no és la solució. Però, com podem elaborar una informació curosa i responsable sobre aquest tema? Per donar resposta a aquesta pregunta, el CIC i el Col·legi de Periodistes van organitzar ahir una jornada de reflexió –amb la col·laboració d’entitats, comunicadors i supervivents– amb l’objectiu d’analitzar el tractament periodístic que es fa sobre el suïcidi i proposar una actualització del codi deontològic en el proper Congrés de Periodistes de Catalunya que tindrà lloc els propers 7 i 8 de novembre al Caixafòrum de Barcelona.

La jornada es va iniciar amb la presentació de l’estudi de recerca Com informar sobre el suïcidi? Estat de la qüestió i recomanacions deontològiques per a periodistes, liderat per la professora universitària i periodista Rebeca Pardo, en el qual s’analitzen 55 codis deontològics d’arreu del món. L’informe recull que la majoria de codis no mencionen la paraula “suïcidi”, i se centra en tres que sí que el tracten amb profunditat. Per a dur a terme aquest estudi també s’han consultat nombroses guies, documents i recomanacions realitzades per diferents associacions i entitats sensibilitzades amb el suïcidi, que ja suposa la primera causa de mort no natural a Catalunya. El document alerta dels riscos que suposa caure en sensacionalismes, donar massa detalls o banalitzar els casos; també explica terminologia necessària: l’efecte Werther o el celebrity-suicide effect, que s’utilitza per explicar l’augment de temptatives i morts per suïcidi degut a l’efecte mimètic que provoca la mort per suïcidi d’una persona famosa, o  l’efecte Papageno, que és com s’anomena l’impacte positiu i de prevenció que poden tenir els mitjans de comunicació. D’altra banda, Pardo també proposa incloure en el codi deontològic un annexe dedicat al tractament del suïcidi que serveixi de pauta i sigui una ajuda per als periodistes.

Comunicació i prevenció

Seguidament es va donar pas a una taula rodona –Com informem del suïcidi en el context de la salut mental–amb diversos experts. Entre ells, el periodista Fidel Masreal, qui va considerar que “cada vegada informem més i millor sobre el suïcidi”, però hi haurà ocasions en les que “entraran en debat dos principis: el del periodisme, regulat en el codi deontològic, i els principis legítims i necessaris de les entitats d’aquest i d’altres sectors que no sempre coincidiran, perquè hi ha molts matisos”. Per la seva banda, Ariadna Rogero, responsable de premsa i activisme a l’ONG per la salut mental Obertament, va apuntar que “cal perdre la por a parlar del suïcidi però no se li pot perdre el respecte”. El suïcidi és “un problema de salut pública que es pot prevenir i els mitjans de comunicació han de ser aliats en aquesta prevenció”, va afegir. En aquesta línia també es va posicionar el director de Salut Mental del Parc Taulí Sabadell i professor de psiquiatria Diego J Palao Vidal, qui es va mostrar convençut que els mitjans “poden ajudar a canviar la idea social que el suïcidi és un problema personal” i els va definir com “el quart pilar per a la prevenció del suïcidi”.

Clara Rubio, presidenta de l’Associació Catalana per la Prevenció del Suïcidi va introduïr el concepte del “pes de la culpa” que moltes vegades tenen les notícies i va instar els comunicadors i periodistes a “donar una visió més positiva de la vida” i a tractar els continguts sobre el suïcidi amb la responsabilitat i la profunditat que requereixen. Per últim, Anna Robert, psicòloga clínica i responsable de formació al sindicat mèdic Metges de Catalunya, va centrar el debat en la perspectiva de gènere, destacant que “hi ha moltes noies joves que intenten suïcidar-se, que demanen ajuda, mentre que els homes se suïciden directament”.

La jornada va acollir algunes intervencions més per part d’entitats i supervivents, que van aportar el seu testimoni i van enriquir aquesta reflexió sobre quina és la millor manera d’informar sobre el suïcidi. El periodisme ha passat de silenciar el suïcidi a parlar-ne. El pas següent és fer-ho bé per ajudar a trencar l’estigma que encara envolta aquest greu problema de salut pública.