Article original en castellà de La Marea
Al número 51 del carrer Vasil Barnov, a Tbilissi (Geòrgia), molt a prop de l’ambaixada xinesa, les treballadores del Georgian German Reproductive Center apuren la jornada. A l’interior d’aquesta clínica de reproducció mèdicament assistida, una de les més prestigioses del país, la llum blanca, a conjunt amb les bates del personal sanitari que transita pels seus passadissos asèptics, provoca, al cap d’una estona, mal de cap.
A la sala d’espera, amb els patucos posats per motius higiènics, esperen un parell de parelles que parlen en georgià. Entren i surten persones amb documents a la mà que lliuren a la recepció. Hi ha noies joves i, pels vestits, s’intueix en qualitat de què són allà. Potser són donants, potser estan a punt de sotmetre’s a un procés de gestació subrogada, potser només hi han anat per informar-se.
L’ambient és carregat i se sent pesant: s’acosta l’hivern i el fred, en aquest petit país del Caucas sud, no perdona; la calefacció del centre va a tota marxa i, malgrat la rapidesa dels moviments en aquella recepció canviant, tots els gestos semblen especialment espessos.
A 1.500 quilòmetres d’allà, a la ciutat ucraïnesa de Khàrkiv, l’escena a l’empresa Feskov és semblant. La diferència és que allà els bombardejos són gairebé diaris i la frontera russa és a menys de 40 quilòmetres. Per això, l’equip d’aquesta clínica especialitzada en gestació subrogada ha ampliat la seva cartera de serveis. Els seus clients poden enviar per missatgeria el material genètic per a l’embaràs i planificar el part a Grècia o Geòrgia, estalviant-se així el viatge a un país en conflicte. A més, poden triar el sexe del nadó, fet que ha despertat l’interès d’un nou nínxol de mercat: les famílies que tenen diversos fills o filles del mateix sexe i que desitgen tenir-ne un d’un altre. I, com expliquen els seus responsables, envoltats de retrats de nadons rodonets, molt blancs i d’ulls molt blaus, el negoci s’està expandint: cada vegada són contractats per més parelles xineses i àrabs.
L’èxode provocat per la invasió russa també ha modificat el perfil de les gestants: a més de dones ucraïneses pobres, les empreses n’empren d’altres procedents del Kazakhstan, el Tadjikistan i l’Uzbekistan, entre altres països. Això també passa a Geòrgia, un mercat que s’ha disparat arran de la guerra al país veí. Tant, que l’augment de la demanda ha encarit les tarifes. En un país de poc més de tres milions d’habitants, cada cop costa més trobar dones joves georgianes disposades a sotmetre’s a un procés de subrogació, i per això les clíniques del país miren ara cap a altres territoris.
Un negoci en expansió
La gestació subrogada és un negoci a l’alça en què tothom vol una part del pastís. I no és d’estranyar: la indústria dels ventres de lloguer ha passat de facturar més de 13.300 milions d’euros el 2022 a 17.000 el 2023, segons dades de The Economist. Es preveu que superi els 132.700 milions d’euros el 2032.
El 23 d’abril de 2024, el Parlament Europeu va votar a favor de modificar la directiva sobre el tràfic d’éssers humans i hi va incloure els procediments de gestació subrogada forçada com a actes de tràfic. La proposta, que suposa una revisió de la normativa europea de 2011, va rebre 563 vots a favor, set en contra i 17 abstencions.
Malgrat això, les parelles europees continuen viatjant a països com Ucraïna o Geòrgia per aconseguir els seus nadons. En tornar als seus països d’origen, res no els impedeix registrar-los. Als països afectats per aquesta forma de violència contra les dones —segons la legislació espanyola—, defensores dels drets humans com Maria Dmitrieva, directora del Centre de Desenvolupament de la Democràcia, tenen clara la solució: «Si la Unió Europea i els estats membres prohibeixen a la seva ciutadania recórrer a la maternitat subrogada, s’acaba aquesta explotació de les dones i dels menors. Només el 5% de les subrogacions són per a parelles ucraïneses; la resta són per a estrangers». A Geòrgia, el 90% de les parelles que contracten aquest procediment són d’origen estranger.
Cadenes transnacionals
Els Estats Units continuen sent la destinació preferida per a les persones amb més recursos, ja que és el primer país que va legalitzar la gestació subrogada i el que més l’ha popularitzada a través de la seva indústria audiovisual. A més, el fet que en diversos estats sigui un jutge qui dicti la filiació amb els pares i/o mares intencionals —en lloc d’haver de fer un registre consular o un procés d’adopció en tornar al país d’origen, com passa en altres llocs— és un avantatge per a qui recorre als ventres de lloguer. Tot i això, cada cop són més les parelles que viatgen a Grècia, Ucraïna i Geòrgia per aconseguir un nadó.
La indústria dels ventres de lloguer en territori europeu està composta per una cadena transnacional d’agències de mediació i despatxos d’advocacia, així com per clíniques de reproducció assistida i de gestació subrogada que treballen de manera coordinada i interdependent. Després de mesos d’investigació a Espanya, Grècia, Ucraïna i Geòrgia, s’han identificat alguns patrons comuns, com l’existència d’entramats empresarials amb desenes de ramificacions, el registre de societats a nom de testaferros, la seva pertinença a corporacions internacionals dedicades a negocis molt diversos i donades d’alta en registres mercantils de països diferents dels que operen, inclosos paradisos fiscals.
Al final d’aquest viatge cap a la maternitat i la paternitat, emprès majoritàriament per parelles de països on aquest procediment no és legal, hi ha dones que gesten nadons a canvi de diners per poder alleujar o millorar, en la majoria dels casos, les precàries condicions de vida dels seus fills i filles.
«Jo tenia un nadó d’un any i no tenia ni per pagar l’habitació on vivíem. Així que vaig decidir ser mare de lloguer per comprar una casa per a mi i per al meu fill», explica Viktoriya en un barri deprimit als afores de Kíev. «No tenia cap capacitat de decidir res, ells ho decideixen tot per tu. Sentia com parlaven de nosaltres com a incubadores. Però els metges i les infermeres que em veien eren educats i agradables. Havia d’anar un cop al mes a fer-me una prova perquè et prohibeixen fumar i beure alcohol. I com que ho complia, em donaven diners extres», afegeix mentre fa ganyotes a la seva filla petita.
Però no només a Ucraïna o Geòrgia pateixen abusos les dones gestants, també passa en un país de la Unió Europea com Grècia, on la gestació subrogada altruista està permesa des del 2002 per a parelles gregues i des del 2014 també per a parelles estrangeres. En el cas grec, aquest procediment està regulat per llei i la normativa és clara: cal una aprovació judicial que especifiqui que la dona no pot gestar i les gestants no poden ser compensades amb més de 20.000 euros.
Tot i ser un acte suposadament altruista, si es miren les estadístiques, les dades també donen pistes sobre qui se sotmet a aquest procediment a Grècia: només el 35% de les gestants són gregues. La resta provenen sobretot de Polònia, Bulgària, Geòrgia, Albània i Romania. De totes les estrangeres que decideixen ser gestants, el 81,7% procedeixen de l’Europa de l’Est. A més, diversos escàndols recents al país mostren que, tot i haver-hi una llei clara, la indústria coneix els dreceres per aprofitar els buits legals.
Precisament, en aquells països on el mercat dels ventres de lloguer no és legal, els agents dedicats a aquest negoci comparteixen l’estratègia de defensar l’aprovació de la gestació subrogada altruista perquè, com sosté l’advocat i fundador de l’agència espanyola Universal Surrogacy, Miguel González Erichsen, «és un tema encara massa controvertit. Quan es parla de diners, hi ha qui es fa enrere». Però, afegeix, un cop es normalitzi la fórmula altruista —que també és remunerada— serà fàcil aprovar la comercial. «Tard o d’hora passarà», insisteix.
