Article original de LaMarea Evren Armutcu arriba puntual a la cita en un cafè cèntric a Tbilisi, la capital de Geòrgia. El primer que recalca és que ell no és metge. Tot seguit, assegura que és embriòleg i deixa clar que és el fundador, el director i el propietari de la Clinic Atlas . Armutcu és d’origen turc i va arribar a Geòrgia el 2011. Atlas no és la seva primera experiència amb la gestació subrogada: anteriorment va estar treballant a Batumi, una ciutat a la vora del mar Negre i coneguda pels casinos. Dóna un glop al cafè que…
Autor: qcastillo
Este artículo analiza cómo Georgia se ha convertido en un destino internacional para la gestación subrogada, destacando los altos costos, la escasez de madres locales y la legislación poco regulada que permite la informalidad en los procedimientos.
Article original en castellà de La Marea Al número 51 del carrer Vasil Barnov, a Tbilissi (Geòrgia), molt a prop de l’ambaixada xinesa, les treballadores del Georgian German Reproductive Center apuren la jornada. A l’interior d’aquesta clínica de reproducció mèdicament assistida, una de les més prestigioses del país, la llum blanca, a conjunt amb les bates del personal sanitari que transita pels seus passadissos asèptics, provoca, al cap d’una estona, mal de cap. A la sala d’espera, amb els patucos posats per motius higiènics, esperen un parell de parelles que parlen en georgià. Entren i surten persones amb documents a…
Articulo original de la marea En el número 51 de la calle Vasil Barnov, en Tiflis (Georgia), muy cerca de la embajada china, las empleadas del Georgian German Reproductive Center apuran la jornada. En el interior de esta clínica de reproducción médicamente asistida, una de las más prestigiosas del país, la luz blanca, a conjunto con las batas del personal sanitario que transita por sus asépticos pasillos, produce, tras un rato, dolor de cabeza. En la sala de espera, con los patucos puestos por motivos higiénicos, esperan un par de parejas que hablan en georgiano. Entran y salen personas, con documentos…
Entramos en la recta final. A unas horas de que se termine la COP26, una de las cumbres del clima más importantes, el borrador de las conclusiones finales dista mucho de ser esperanzador: pocos compromisos vinculantes, mucho retardismo y mucha procrastinación. Además, después de la investigación publicada por el Washington Post, la esperanza se diluye: hay una brecha considerable entre las emisiones que declaran los países y lo que realmente emiten. Estaríamos hablando de un desajuste global entre 8.500 y 13.300 millones de toneladas de CO2. Si ni siquiera nos podemos fiar de las cifras oficiales, ¿qué nos queda? Aparecen las dudas: ¿estamos realmente cerca…
Entrem a la recta final. A unes hores que s’acabi la COP26, una de les cimeres del clima més importants, l’esborrany de les conclusions finals dista molt de ser esperançador: pocs compromisos vinculants, molt retardisme i molta procrastinació. A més, després de la investigació publicada pel Washington Post, l’esperança es dilueix: hi ha una bretxa considerable entre les emissions que declaren els països i el que realment emeten. Parlaríem d’un desajust global entre 8.500 i 13.300 milions de tones de CO2. Si ni tan sols ens podem refiar de les xifres oficials, què ens queda? Apareixen els dubtes: estem realment a prop…
Cuando La Marea-Climática me propuso cubrir la COP26, con la colaboración de medios como Crític o Catalunya Plural, supe que no iba a ser una tarea sencilla. ¡Pero ya estamos aquí! Sé que Climática se caracteriza por abordar los temas de una manera particular, que se diferencia de otros medios que abordan la emergencia climática por ir más allá y poner el dedo en la llaga. Por algún motivo no admiten publicidad de las empresas del IBEX 35. Les gusta ser libres. Y lo son, por eso pueden escribir sobre Repsol, Iberdrola, Endesa o el Banco Santander. Un saludo desde Glasgow a todos ellos. También sabía, desde hace ya…
Quan La Marea-Climàtica em va proposar cobrir la COP26, amb la col·laboració de mitjans com Crític o Catalunya Plural, vaig saber que no seria una tasca senzilla. Però ja som aquí! Sé que Climática es caracteritza per abordar els temes d’una manera particular, que es diferencia d’altres mitjans que aborden l’emergència climàtica per anar més enllà i posar el dit a la nafra. Per algun motiu no admeten publicitat de les empreses de l’IBEX 35. Els agrada ser lliures. I ho són, per això poden escriure sobre Repsol, Iberdrola, Endesa o el Banco Santander. Una salutació des de Glasgow a tots…
