Quan sembla que ja no podem veure més retrocessos i burles per part de governs nacionals i institucions internacionals, de 2025 a 2026 les males noticies no paren d’inundar-nos, i correm el perill de no reaccionar davant d’un horror insuportable. El darrer, gentilesa macabra de Trump i Netanyahu amb la complicitat per inacció de la Unió Europea: el bombardeig que ha matat desenes de nenes a una escola a l’Iran mentre tenen la barra de dir que ho fan per salvar la població civil i, en especial, les dones, del règim dels aiatol·làs. No hi ha contrast més brutal: nenes resistint en una escola i bombes contra elles, com a epítom del què vol dir “població civil”.
Els assassinats de dones i criatures i els casos de violència sexual no s’aturen, principalment a mans d’homes i nois de l’entorn de les víctimes. Per si això fos poc, ara el Ministerio de Igualdad canvia el vocabulari i els titlla d’homicidis, una figura penal que en rebaixa la gravetat, enlloc de parlar de FEMINICIDIS. En els darrers mesos hem vist com partits progressistes i conservadors s’han posat d’acord per votar que els homes que es declaren dones han de ser considerats dones a tots els efectes i en especial en les polítiques d’igualtat i de lluita contra la violència masclista, blindant aquesta fal·làcia al propi Parlament Europeu. De res no ha servit que el Tribunal Suprem del Regne Unit restablís fa un any la racionalitat recordant que “dona” es defineix pel sexe i així s’ha d’entendre als efectes de la llei d’igualtat britànica (Equality Act).
Les feministes que investiguem la violència i l’explotació de les dones continuem patint cancel·lacions i censura arreu. I ara, a les portes d’un nou cicle electoral en el qual el PSOE veu com el seu tradicional ampli suport entre l’electoral femení fa aigües per tot arreu -per tristos i indignants mèrits propis- es treu de la xistera un nou intent de convèncer que es pren seriosament l’explotació sexual de les dones amb una proposta de llei abolicionista que porta dècades prometent. Ho tenen fàcil, la Plataforma estatal per l’Abolició de la Prostitució ja els va lliurar redactada el desembre de 2020 la LOASP, Llei Orgànica Abolicionista del Sistema Prostitucional, inspirada en el model nòrdic.
N’hi ha molts de motius per sortir als carrers aquest 8 de març, Dia internacional de les Dones, que no és una festa sinó un clam que s’ha de sentir ben fort als carrers. Aquí n’assenyalaré només 10:
1. Per la igualtat salarial i laboral. De mitjana, les dones encara guanyem un 14% menys que els homes per feines equivalents, patim més precarietat i inseguretat laboral i cobrem pensions molt més baixes, tot i estar cada vegada més formades que els homes.
2. Per erradicar la violència masclista. Cada any son assassinades més de 100 dones i també cada vegada més criatures per fer mal a les mares. A més, està creixent la violència sexual contra nenes i noies mentre hem d’aguantar tots els que la neguen i parlen de denuncies falses a tots els mitjans de comunicació que els donen veu.
3. Per una justícia que protegeixi les dones. Veiem com els agressors i els violadors poden esquivar la presó a base de diners si son rics, o fent cursets ridículs, o bé dient que se’n penedeixen, com si fóssim a l’Edat Mitjana: ho hem vist aquest 2025 amb casos tant indignants com el de Dani Alves o la Manada de Castelldefels i molts d’altres casos.
4. Per acabar amb la prostitució i la pornografia. Catalunya, i Barcelona al capdavant, som el territori de tot l’Estat on hi ha més dones pobres explotades sexualment. Violar dones en situacions precàries a canvi de diners és incompatible amb la democràcia i la igualtat, i la pornografia normalitza aquesta sexualitat violenta contra les noies a edats cada vegada més joves, sense mesures contundents per impedir-ho.
5. Per la fi dels ventres de lloguer. No podem seguir tolerant aquesta infàmia que utilitza les dones més pobres dels països més pobres com incubadores i converteix els nadons en mercaderies a la carta. És una gran hipocresia prohibir-ho a l’Estat i no perseguir-ho quan ho fan els ciutadans espanyols a l’estranger. Però també estem fartes de les clíniques que s’enriqueixen enganyant dones joves i precàries amagant els riscos que comporta la mal anomenada “ovodonació”, perquè diem no a tota l’explotació reproductiva de les dones.
6. Per la coeducació real a les aules. Exigim que d’una vegada per totes s’implanti l’educació per a la igualtat a les escoles i els instituts, erradicant l’androcentrisme del currículum i el masclisme que repunta. Que s’acabi amb l’estafa educativa que amaga les contribucions, les experiències i les lluites de les dones. Que els centres educatius tornin a ser espais segurs per les alumnes, amb banys i vestidors separats per sexes i que es deixi de suplantar la coeducació real amb idees antifeministes que esborren les dones i pornifiquen l’educació sexual, perjudicant a les nenes i les noies.
7. Per erradicar la discriminació racista i sexista de les dones migrants. Les nostres companyes migrants pateixen més que ningú la precarietat econòmica i laboral, la inseguretat jurídica i la violència masclista. Són invisibles per les polítiques públiques tot i que sostenen sectors essencials per la vida a la nostra societat. Lluitem perquè cap companya migrant vegi conculcats els seus drets fonamentals i la seva dignitat com a dona per part de ningú.
8. Per derogar les lleis trans que amenacen les dones. Diem alt i clar que ser dona no és un sentiment, sinó una realitat material. Que n’estem fartes de lleis que ens esborren i ens substitueixen per homes. Que no podem saber si avancem o retrocedim en igualtat quan no sabem qui són les dones i qui són els homes. Hem mostrat com s’estan atribuint a les dones molts crims comesos per homes que es declaren dones, fins i tot “violacions amb penetració”. No volem homes als nostres banys, a les cases d’acollida, ni a les presons de dones. Ja n’hi ha prou de permetre que tantes nenes i noies adolescents es destrossin la salut amb hormones i amputacions irreversibles perquè volen fugir de la violència que patim les dones.
9. Pel joc net en l’esport de nenes i dones. Ha costat moltíssim aconseguir que les nenes i les dones accedeixin a l’esport, per gaudir-ne i per ser professionals del més alt nivell si volen com perquè ara tot l’esforç de les esportistes sigui menystingut quan no directament liquidat perquè s’admet sense cap respecte que esportistes que hi hagi homes competint contra nosaltres. Diem prou a que els homes, amb més potència anatòmica i muscular, s’enduguin totes les medalles i premis, i a més, posin en risc la seguretat de les esportistes, tal com va veure el món sencer als darrers Jocs Olímpics.
10. Per la igualtat per a totes les dones arreu del món. La nostra lluita feminista no té fronteres, mentre hi hagi una dona o una nena que pateix violència i explotació pel fet de ser-ho no descansarem. Per totes les nenes i les dones víctimes dels conflictes armats, de les lleis patriarcals teocràtiques que les maten en vida, i de les grans corporacions que expulsen la gent de les terres que elles defensen mes que ningú, davant de la impunitat dels perpetradors i la passivitat dels governs.
Ni nosaltres, les dones, ni cap home decent, demòcrata i progressista, podem deixar-nos abassegar per aquest cúmul d’injustícies, desigualtats i retrocessos. Les dones no som un producte perquè els mercats en facin negoci, ni acceptem cap forma de submissió imposada per societats masclistes o creences religioses.
Les feministes ens manifestarem a Barcelona el proper 8 de març, perquè estem en lluita contra totes les formes de violència i explotació. Sortirem a les 12:00 des de Plaça Catalunya i esperem que els mitjans de comunicació facin la seva feina i es facin ressò del nostre clam als carrers.
