Hace unos años que parece que quieren convertirnos en víctimas de la famosa “doctrina del shock” de la que nos advertía Naomi Klein al ver las nuevas estrategias del orden mundial neoliberal, especialmente en lo que se refiere a la situación de las mujeres y las niñas en el mundo y en nuestro país, en alianza con el patriarcado. ¿Asustadas, paralizadas y, definitivamente, vencidas? No, las mujeres seguimos en lucha.
Autor: silcarrasco
Fa uns anys que sembla que ens volen convertir en víctimes de la famosa “doctrina del xoc” de la que ens advertia Naomi Klein al veure les noves estratègies de l’ordre mundial neoliberal, especialment pel què fa a la situació de les dones i les nenes al món i a casa nostra, en aliança amb el patriarcat. Esglaiades, paralitzades i, definitivament, vençudes? No, les dones seguim en lluita.
¿Quién soy yo para decirle a una mujer que limpie baños por 600€ en vez de prostituirse? A menudo, oímos esta pregunta como supuesto argumento definitivo contra la reivindicación feminista que plantea la necesidad de abolir la prostitución. Es una pregunta que parece tener una respuesta obvia e inapelable: que hagan lo que quieran, meternos es una intromisión inaceptable y un juicio moral contrario a la libertad. Pero es una pregunta trampa. Quien plantea esta pregunta parece obviar que el 96% de las personas en situación de prostitución son mujeres, y que la práctica totalidad de los demandantes son hombres.…
Qui sóc jo per dir-li a una dona que netegi banys per 600€ en comptes de prostituïr-se? Aquesta pregunta la sentim sovint com a suposat argument definitiu contra la reivindicació feminista que planteja la necessitat d’abolir la prostitució. És una pregunta que sembla tenir una resposta òbvia i inapel·lable: que facin el que vulguin, ficar-nos-hi és una intromissió inacceptable i un judici moral contrari a la llibertat. Però és una pregunta tramposa. Qui planteja aquesta pregunta sembla obviar el fet que el 96% de les persones en situació de prostitució són dones, i que la pràctica totalitat dels demandants són…
L’Alba, 5 anys, li diu a la seva mare un vespre d’aquests, quan s’acaba el conte d’abans de dormir: “Em sembla que m’agrada una mica el coronavirus”. Per ella vol dir passar-se el dia a casa amb la seva germana gran, l’Àlex -que en té 9 i està tan encantada com ella si no fos per les fitxes escolars-, inventant jocs i aprenent coses d’una i altra, mentre la mare i el pare intenten fer torns de teletreball i també per torns s’han hagut de confinar durant algunes setmanes quan han aparegut alguns símptomes sospitosos. La Janna, que n’ha fet…
