Autor: abansanta

Tobasi ha impartido talleres de teatro político en diferentes ciudades de Catalunya en abril y, tras finalizar la gira, hace un balance muy positivo de esta iniciativa:  “Compartir experiencias culturales con personas de otros países es un intercambio asombroso que nos permite tocar temas que no aparecerían en un encuentro de otro tipo. El teatro permite capturar la identidad, tocar la historia; para nosotros, es muy importante intercambiar nuestras culturas, expresarnos, hacernos preguntas, encontrar soluciones y debatir temas que preocupan a la comunidad”. Fue prisionero político entre los 17 y los 21 años y, desde entonces, ha utilizado la cultura…

Read More

Tobasi ha impartit tallers de teatre polític en diferents ciutats de Catalunya a l’abril i, després de finalitzar la gira, fa un balanç molt positiu d’aquesta iniciativa: “Compartir experiències culturals amb persones d’altres països és un intercanvi sorprenent que ens permet tocar temes que no apareixerien en una trobada d’un altre tipus. El teatre permet capturar la identitat, tocar la història; per a nosaltres, és molt important intercanviar les nostres cultures, expressar-nos, fer-nos preguntes, trobar solucions i debatre temes que preocupen a la comunitat”. Va ser presoner polític entre els 17 i els 21 anys i, des de llavors, ha…

Read More

A Nabila le cuesta encontrar las palabras para explicar cómo se siente en tierra de nadie. “Solo estoy en contacto con algunas familias que están esperando ir a España a las que no conocía antes. Aquí no tengo ni familia ni amigos. Mis hijos y yo vivimos solos, y no nos sentimos seguros. Pakistán no ha sido nunca una opción para mí, mis hijos todavía tienen miedo, mi hijo tiene pesadillas; cuando llaman a la puerta, corren hacia mí y se ponen detrás de mí. Después me abrazan, les digo que todo está bien y que están a salvo”. Nabila…

Read More

A la Nabila li costa trobar les paraules per explicar com se sent en terra de ningú. “Només estic en contacte amb algunes famílies que estan esperant anar a Espanya a les quals no coneixia abans. Aquí no tinc ni família ni amics. Els meus fills i jo vivim sols, i no ens sentim segurs. El Pakistan no ha estat mai una opció per a mi, els meus fills encara tenen por, el meu fill té malsons; quan truquen a la porta, corren cap a mi i es posen darrere meu. Després m’abracen, els dic que tot està bé i…

Read More

Des del cas de la Carmen Broto, una prostituta assassinada a finals dels 40 que va donar lloc a rumors que implicaven la jerarquia franquista i l’església, fins a la segrestadora de menors Enriqueta Martí detinguda el 1912 o, més recentment, el Vaquilla a l’últim terç de segle, són molt variades les històries de delinqüents que defineixen com canvien les formes de violència. J.C. Hi ha el mite que la premsa no parla de crims a la postguerra. Sí que en parla, el que passa que quan la premsa oficial parla d’un crim vol emetre lliçons morals, i sí que…

Read More

Desde el caso de Carmen Broto, una prostituta asesinada a finales de los 40 que dio lugar a rumores que implicaban a la jerarquía franquista y a la iglesia, hasta la secuestradora de menores Enriqueta Martí detenida en 1912 o, más recientemente, el Vaquilla en el último tercio de siglo, son muy variadas las historias de delincuentes que definen cómo cambian las formas de violencia. J.C. Existe el mito de que la prensa no habla de crímenes en la posguerra. Sí que habla, lo que pasa es que cuando la prensa oficial habla de un crimen quiere emitir lecciones morales,…

Read More

Periodistas de dos generaciones diferentes y contrarios al establishment, Gabriel Jaraba (1950) y Jordi Corominas (1979), consideran que ha habido un cambio de época en la profesión en cuanto al tratamiento del periodismo de sucesos, tanto en la relación con la policía como en la manera de enfocar las informaciones, que tienden a preservar más la intimidad y a estar más documentadas. Recientemente, Corominas ha publicado “La ciudad violenta: Un paseo por la historia criminal y revolucionaria de Barcelona” (Península). G.J. ¿Cuánto tiempo te ha costado hacer este libro? J.C. Desde el 2009, había hecho cosas relacionadas con el tema…

Read More

Periodistes de dues generacions diferents i contraris a l’establishment, Gabriel Jaraba (1950) i Jordi Corominas (1979), consideren que hi ha hagut un canvi d’època en la professió pel que fa al tractament del periodisme de successos, tant en la relació amb la policia com en la manera d’enfocar les informacions, que tendeixen a preservar més la intimitat i a estar més documentades. Recentment, Corominas ha publicat “La ciudad violenta: Un paseo por la historia criminal y revolucionaria de Barcelona” (Península). G.J. Quant de temps t’ha costat fer aquest llibre? J.C. Des del 2009, havia fet coses relacionades amb el tema…

Read More

Avui, davant el 8M i la vulneració sistemàtica de drets humans per part del govern rus, recuperem aquesta entrevista La Yuma Yuma prové d’una família molt nombrosa del sud de Rússia amb la qual ja no té relació perquè els seus pares i la resta de parents no van acceptar que fos lesbiana. La seva lluita es remunta a l’adolescència i l’ha traslladada a les seves filles, l’Alina i la Mila, que ja saben què és fugir del país per protegir la seva vida. Una de les seves cites culturals de referència és el festival internacional de cinema “bok o…

Read More

Hoy, ante el 8M y la vulneración sistemática de derechos humanos por parte del gobierno ruso, recuperamos esta entrevista Yuma proviene de una familia muy numerosa del sur de Rusia con la que ya no tiene relación porque sus padres y el resto de parientes no aceptaron que fuera lesbiana. Su lucha se remonta a la adolescencia y la ha trasladado a sus hijas, Alina y Mila, que ya saben qué es huir del país para proteger su vida. Una de sus citas culturales de referencia es el festival internacional de cine “bok o bok” (lado a lado), que tiene…

Read More