Iris Garcia estaba pasando unos días libres en Cancún. “Allí no había llegado aún el coronavirus, o si había casos no era como aquí, y me llegaban noticias de que las calles estaban vacías, la gente confinada, que en los supermercados faltaban cosas… Para mí fue un choque, yo alucinaba. Es como que no te lo acabas de creer porque no lo estás viviendo”. Iris recuerda las fotos que le enviaban de calles de Barcelona habitualmente muy transitadas, y sopesó si era mejor quedarse o marcharse. Estaba haciendo las prácticas Enfermería, a través de un programa de intercambio de estudiantes,…
Autor: abansanta
L’Iris Garcia estava passant uns dies lliures a Cancun. “Allà no havia arribat encara el coronavirus, o si hi havia casos no era com aquí, i m’arribaven notícies que els carrers estaven buits, la gent confinada, que als supermercats faltaven coses… Per mi va ser un xoc, jo al·lucinava. És com que no t’ho acabes de creure perquè no ho estàs vivint”. L’Iris recorda les fotos que li enviaven de carrers de Barcelona habitualment molt transitats, i va sospesar si era millor quedar-se o marxar. Estava fent les pràctiques d’Infermeria, a través d’un programa d’intercanvi d’estudiants, a Puebla, un lloc…
Inés Ibáñez es responsable de Enfermería de Exploraciones Complementarias del Hospital del Mar de Barcelona, donde trabaja desde hace 35 años, y en la primera ola del coronavirus tuvo que coordinar una planta Covid durante un mes y medio, a causa de la necesidad de personal para hacer frente a la pandemia. A finales de marzo, se incorporó a la sexta planta, con una mezcla de angustia por la responsabilidad de dirigir a un equipo que empezaba desde cero, puesto que todos venían de otros departamentos, pero también con el reto que representaba cuidar al paciente en unas circunstancias tan…
La Inés Ibáñez és responsable d’Infermeria d’Exploracions Complementàries de l’Hospital del Mar de Barcelona, on treballa des de fa 35 anys, i a la primera onada del coronavirus va haver de coordinar una planta Covid durant un mes i mig, a causa de la necessitat de personal per fer front a la pandèmia. A finals de març, es va incorporar a la sisena planta, amb una barreja d’angoixa per la responsabilitat de dirigir un equip que començava des de zero, ja que tothom venia d’altres departaments, però també amb el repte que representava tenir cura del pacient en unes circumstàncies…
“103, un número sobre la puerta, un número asociado al pánico que, pensé en aquel momento, ya sería para siempre un número maldito en mi recuerdo. Al final, resultaría el refugio que me permitiría salir del pozo donde había caído”. Así recordaba Fernando Domínguez la habitación en la que estuvo intubado. En total, pasó 18 días de incertidumbres y aprendizajes en el hospital, de los que ha dejado constancia en la misiva “Agradecer. Sobre miedos, personas y humanidad (Pegamento de vida)”. Acudió a Urgencias del Hospital de Bellvitge el 13 de marzo de 2020, tras varios días de fiebre y…
“103, un número sobre la porta, un número associat al pànic que, vaig pensar en aquell moment, ja seria per sempre, un número maleït en el meu record. Al final, resultaria el refugi que em permetria sortir del pou on havia caigut”. Així recordava en Fernando Domínguez l’habitació en la qual va estar intubat. En total, va passar 18 dies d’incerteses i aprenentatges a l’hospital, dels quals ha deixat constància en la missiva “Agrair. Sobre pors, persones i humanitat (Cola de vida)”. Va anar a Urgències de l’Hospital de Bellvitge el 13 de març del 2020, després de diversos dies…
“La primera ola del Covid la viví con una sensación de descontrol y de impotencia”. Así describe Eva Gil, médica adjunta del servicio de Urgencias en el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, su experiencia entre finales de febrero y abril de 2020, que compara con los años que estuvo trabajando en Angola: “Nunca hubiese imaginado vivir esa situación extrema en un contexto que, para mí, es un sitio seguro”. Eva Gil había estado en el Hospital Nossa Senhora da Paz, en Angola, entre 2015 y 2017. “Allí la impotencia tiene que ver con el hecho…
“La primera onada de la Covid la vaig viure amb una sensació de descontrol i d’impotència”. Així descriu Eva Gil, metgessa adjunta del servei d’Urgències a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, la seva experiència entre finals de febrer i abril de 2020, que compara amb els anys que va estar treballant a Angola: “Mai hagués imaginat viure aquesta situació extrema en un context que, per a mi, és un lloc segur”. Eva Gil havia estat a l’Hospital Nossa Senhora da Paz, a Angola, entre 2015 i 2017. “Allà la impotència té a veure amb el…
La Janet i l’Aura són portaveus de Putes Llibertàries del Raval, que representa dones del barri barceloní, i de Putes Indignades, que abasta el conjunt de la ciutat. “Som antisistema, antiracistes i antifeixistes, i no volem pertànyer a un sistema capitalista, patriarcal i colonial, que és l’eix de la pobresa estructural en què vivim. Nosaltres no som víctimes, som classe obrera i, igual que qualsevol persona, treballem per sostre i menjar”, així es presenta la Janet, que fa servir el seu nom de treball, igual que la seva companya Aura. La Janet va néixer a l’Uruguai i es va traslladar…
L’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual (Abits) és un servei de l’Ajuntament de Barcelona que ofereix atenció sanitària, psicològica, social, laboral i jurídica a les dones que exerceixen o han exercit la prostitució. “El nostre enfocament és el de potenciar els drets de les dones i, en aquest sentit, respectar la seva autonomia. Nosaltres intentem no jutjar, oferim programes que puguin ser útils, sense pressió, per tal que siguin elles les que prenguin les seves decisions”, explica Bàrbara Roig, directora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament. Abits compta amb un Servei d’Atenció Socioeducativa (SAS), que està format per…
