Rosa Elvira Valdés i Rosario Paucas són auxiliars i porten més de 15 anys treballant a la residència Bertran i Oriola de la Barceloneta. Janina Gómez i Carmen Fernández són infermeres des de fa dos anys en aquest mateix centre. Les quatre van estar de baixa entre 40 i 100 dies. Tres per donar positiu en Covid i una, Rosario, per atacs d’ansietat, a més que va tenir símptomes lleus de coronavirus, però no va arribar a fer-se la prova PCR. Dels 75 treballadors d’aquest geriàtric, 40 van caure malalts. Les quatre coincideixen que des de la direcció de la residència, els…
Autor: abansanta
Rosa Elvira Valdés y Rosario Paucas son auxiliares y llevan más de 15 años trabajando en la residencia Bertrán i Oriola de la Barceloneta. Janina Gómez y Carmen Fernández son enfermeras desde hace dos años en este mismo centro. Las cuatro estuvieron de baja entre 40 y 100 días. Tres por dar positivo en Covid y una, Rosario, por ataques de ansiedad, además de que tuvo síntomas leves de coronavirus, pero no llegó a hacerse la prueba PCR. De los 75 trabajadores de este geriátrico, 40 cayeron enfermos. Las cuatro coinciden en que desde la dirección de la residencia los…
Los padres de Caty Serrano, Vicente y Carmen, ambos de 89 años, compartían habitación en la residencia Bertrán i Oriola, en el barrio de la Barceloneta. Él falleció el 6 de abril, en plena pandemia, y ella, a la pérdida del marido, sumó no poder despedirse de él, no asistir a ninguna ceremonia, no ver a sus hijos, empeorar de la demencia y dar positivo en Covid. “Mi experiencia ha sido nefasta”, narra Caty. “Una semana antes de que muriera mi padre, el médico me dijo que tenía una infección de orina. Me chocó, porque nunca le había ocurrido. Ya…
Els pares de Caty Serrano, Vicente i Carmen, tots dos de 89 anys, compartien habitació a la residència Bertran i Oriola, al barri de la Barceloneta. Ell va morir el 6 d’abril, en plena pandèmia, i ella, a la pèrdua del marit, va sumar no poder acomiadar-se d’ell, no assistir a cap cerimònia, no veure els seus fills, empitjorar de la demència i donar positiu en Covid. “La meva experiència ha estat nefasta”, narra Caty. “Una setmana abans que morís el meu pare, el metge em va dir que tenia una infecció d’orina. Em va xocar, perquè mai li havia passat. Ja tenia…
Roger Fe es responsable del Área de Atención Social del Centro Assís, en Sarrià-Sant Gervasi. Asegura que “hay familias que antes no venían al reparto de comida, algunas han venido con niños pequeños y se han puesto a llorar en la cola”. Como centenares de entidades de la ciudad, esta asociación ha tenido que dar una respuesta de emergencia ante la pandemia y priorizar el suministro de alimentos, paralizando actividades, como los planes de formación, entre ellos, un curso de jardinería que imparte con la Universitat de Barcelona. Los profesionales del tercer sector consideran que esta pobreza tiene un origen…
Roger Fe és responsable de l’Àrea d’Atenció Social del Centre Assís, a Sarrià-Sant Gervasi. Assegura que “hi ha famílies que abans no venien al repartiment de menjar, algunes han vingut amb nens petits i s’han posat a plorar a la cua”. Com a centenars d’entitats de la ciutat, aquesta associació ha hagut de donar una resposta d’emergència davant la pandèmia i prioritzar el subministrament d’aliments, paralitzant activitats, com ara els plans de formació, entre ells, un curs de jardineria que imparteix amb la Universitat de Barcelona. Els professionals del tercer sector consideren que aquesta pobresa té un origen estructural que…
En Tobías té 63 anys i ha treballat tota la seva vida com a cambrer, segon maître i ajudant de cuina. Amb Barcelona com a base d’operacions, s’ha desplaçat durant setmanes o mesos a restaurants, hotels i esdeveniments de Catalunya, Canàries, Balears, Alemanya i Gran Bretanya. Sempre amb contractes temporals. Quan al febrer es va cancel·lar el Mobile World Congress, va veure truncades moltes hores de feina, i quan al març es va declarar l’estat d’alarma pel coronavirus, va haver de donar la temporada per perduda. Els últims cinc mesos els resumeix amb un “tot se’n va anar al diable”.…
Tobías tiene 63 años y ha trabajado toda su vida como camarero, segundo metre y ayudante de cocina. Con Barcelona como base de operaciones, se ha desplazado durante semanas o meses a restaurantes, hoteles y eventos de Catalunya, Canarias, Baleares, Alemania y Gran Bretaña. Siempre con contratos temporales. Cuando en febrero se canceló el Mobile World Congress, vio truncadas muchas horas de empleo, y cuando en marzo se declaró el estado de alarma por el coronavirus, tuvo que dar la temporada por perdida. Los últimos cinco meses los resume con un “todo se fue al diablo”. “Yo estaba muy bien,…
