Envolverse en la bandera de una nación, escudarse en la pretendida defensa de una ideología atacada o usar los símbolos de una religión ofendida para perpetrar grandes atrocidades o delitos más o menos graves es una tradición milenaria desarrollada por los más cínicos y fanáticos de los seres humanos, conscientes de que numerosos habitantes de esa nación, seguidores de esa ideología o adeptos de ese credo seguirán a sus líderes, cegados por ese mayor bien común prometido, y que estarán dispuestos a los mayores sacrificios. Benjamin Netanyahu, el presidente del gobierno israelí más ultraconservador y ultraortodoxo de la historia hebrea…
Autor: afarras
Embolcallar-se en la bandera d’una nació, escudar-se en la pretesa defensa d’una ideologia atacada o usar els símbols d’una religió ofesa per perpetrar grans atrocitats o delictes més o menys greus és una tradició mil·lenària desenvolupada pels més cínics i fanàtics dels éssers humans, conscients que nombrosos habitants d’aquella nació, seguidors d’aquella ideologia o adeptes d’aquell credo seguiran els seus líders, encegats per aquell major bé comú promès, i que estaran disposats als majors sacrificis. Benjamin Netanyahu, el president del govern israelià més dretà i ultraortodox de la història hebrea recent, ha sabut utilitzar aquesta vella argúcia per aconseguir suficients…
Francesc Cambó, una de las personalidades más influyentes de la vida política catalana y española del primer tercio del siglo XX, sufrió al inicio de su larga y contradictoria carrera las mismas ardidas de la baja política que la actual alcaldesa de Barcelona, Ada Colau. Más de un siglo después y pese a encontrarse en las antípodas ideológicas, ambos políticos fueron víctimas de la llamada guerra judicial, práctica más conocida en los últimos tiempos por su denominación anglosajona lawfare y que han estado desarrollando sin tregua en en los últimos años en Barcelona diversas empresas y lobbies que ven amenazados…
Francesc Cambó, una de les personalitats més influents de la vida política catalana i espanyola del primer terç del segle XX, va patir al començament de la seva llarga i contradictòria carrera els mateixos ardits de la baixa política que l’actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Més d’un segle després, i tot i trobar-se en les antípodes ideològiques, ambdós polítics van ser víctimes de l’anomenada guerra judicial, pràctica més coneguda en els darrers temps per la seva denominació anglosaxona lawfare i que han estat desenvolupant sense treva en els darrers anys a Barcelona diverses empreses i lobbies que veuen amenaçats…
Alguien habló de nosotros de Irene Vallejo es uno de los libros más interesantes que he leído últimamente. Es en su mayor parte una recopilación de los artículos que esta erudita aragonesa publicó hace unos años en ‘El Heraldo de Aragón’. Se basa principalmente en las historias y leyendas de la Grecia y la Roma antiguas. Está escrito con una sensibilidad y riqueza de lenguaje y conocimientos admirables. Una reivindicación de la sabiduría clásica y, al mismo tiempo, la constatación de que nada –o casi nada– nuevo bajo el sol de la compleja naturaleza humana. Es la enésima demostración de…
Algú va parlar de nosaltres d’Irene Vallejo és un dels llibres més interessants que he llegit darrerament. És en la seva major part un recull dels articles que aquesta erudita aragonesa va publicar fa uns anys a ‘El Heraldo de Aragón’. Es basa principalment en les històries i llegendes de la Grècia i la Roma antigues. Està escrit amb una sensibilitat i una riquesa de llenguatge i coneixements admirables. Una reivindicació de la saviesa clàssica i, alhora, la constatació de què no hi ha res –o gairebé res—nou sota el sol de la complexa naturalesa humana. És l’enèsima demostració que…
Nos conocemos desde hace más de 50 años. Éramos compañeros en la escuela y ahora somos unos amigos que nos vemos a menudo. El otro día estábamos preparando una salida en Semana Santa. Con otros amigos planteamos distintos posibles destinos. Algunos de esos lugares que aparecieron en la “lluvia de ideas” estaban en Andalucía, Aragón,… De repente, él se plantó. “En España no quiero ir. Los odio”. El resto quedamos sorprendidos por ese verbo tan grueso. Es una frase –o algunas expresiones similares– a la que nos hemos ido acostumbrando a base de leerla en las redes sociales o…
Ens coneixem des de fa més de cinquanta anys. Érem companys a l’escola i ara som uns amics que ens veiem sovint. L’altre dia estàvem preparant una sortida per Setmana Santa. Amb altres amics vam plantejar diferents possibles destins. Alguns d’aquests llocs que van aparèixer a la “pluja d’idees” eren a Andalusia, Aragó,… De sobte, ell s’hi va plantar. “A Espanya no vull anar. Els odio”. La resta vam quedar sorpresos per aquest verb tan gruixut. És una frase –o algunes expressions similars– a la que ens hem anat acostumant a força de llegir-la a les xarxes socials o…
Fa dotze anys, el comitè executiu de la FIFA va estar a punt d’acordar que Rússia organitzés el Mundial de futbol del 2018 i que Estats Units muntés el del 2022. Havia de significar un nou gest de pau entre els dos grans rivals geoestratègics a través de l’anomenat esport rei. Però una setmana abans del congrés de la federació internacional del 2010, Michel Platini va convèncer als directius del futbol planetari que la convocatòria del 2022 anés a parar a Qatar. Platini va adduir que el president Nicolas Sarkozy havia parlat amb el príncep hereu d’aquell emirat àrab i…
Hace doce años, el comité ejecutivo de la FIFA estuvo a punto de acordar que Rusia organizara el Mundial de fútbol del 2018 y que Estados Unidos montara el del 2022. Tenía que significar un nuevo gesto de paz entre los dos grandes rivales geoestratégicos en a través del llamado deporte rey. Pero una semana antes del congreso de la federación internacional del 2010, Michel Platini convenció a los directivos del fútbol planetario de que la convocatoria del 2022 fuera a parar a Qatar. Platini adujo que el presidente Nicolas Sarkozy había hablado con el príncipe heredero de ese emirato…
