Les xarxes socials son el principal –per no dir gairebé únic– mitjà de comunicació usat pels joves catalans per informar-se dels esdeveniments polítics. La televisió és, de lluny, el mitjà més usat pels majors de 35 anys, que cada vegada llegeixen menys diaris i escolten menys emissores de ràdio per assabentar-se del que passa al món. El mapa televisiu reflecteix la divisió ideològica catalana amb dues cadenes especialment polaritzadores: TV3 i Antena 3. El canal públic és seguit majoritàriament pels votants del partits independentistes i els comuns, mentre que la privada de Planeta De Agostini és la preferida pels simpatitzants del PP, Ciutadans i Vox. Un de cada tres electors catalans no llegeix ni…
Autor: afarras
Las redes sociales son el principal –por no decir casi único– medio de comunicación usado por los jóvenes catalanes para informarse de los eventos políticos. La televisión es, de lejos, el medio más usado por los mayores de 35 años, que cada vez leen menos diarios y escuchan menos emisoras de radio para enterarse de lo que ocurre en el mundo. El mapa televisivo refleja la división ideológica catalana con dos cadenas especialmente polarizadoras: TV3 y Antena3 . El canal público es seguido mayoritariamente por los votantes de los partidos independentistas y los comunes, mientras que la privada de Planeta De Agostini es la preferida por los simpatizantes del PP, Ciutadans y Vox . Uno de cada tres…
Dos de cada cinc presidents dels Estats Units d’Amèrica des de l’any 1828 (17 de 44) han estat elegits amb un suport minoritari de vots populars, amb l’únic suport de majories en uns quants estats grans de la Unió. Entre aquests presidents hi ha ni més ni menys que Abraham Lincoln, el venerat líder que va provocar la guerra civil després de resultar elegit el 1860 amb la proporció de vots populars més baixa de la història. Així mateix, en almenys tres casos, el president que va obtenir més vots al Col·legi Electoral (el conjunt de representants elegits en cadascun…
Dos de cada cinco presidentes de los Estados Unidos de América desde el año 1828 (17 de 44) han sido elegidos con un apoyo minoritario de votos populares, con el único respaldo de mayorías en unos pocos estados grandes de la Unión. Entre estos presidentes se encuentra nada menos que Abraham Lincoln, el venerado líder que provocó la guerra civil tras resultar elegido en 1860 con la proporción de votos populares más baja de la historia. Asimismo, en al menos tres casos, el presidente que obtuvo más votos en el Colegio Electoral (el conjunto de representantes elegidos en cada uno…
El Magnífic, el Conqueridor, el Savi, la Gran, els Catòlics, el Prudent, el Piadós, el Bell… Nombrosos reis espanyols i d’altres països han estat sobrenomenats pels cronistes de l’època. No sempre ho han estat en termes elogiosos. El Fetillat, el Cruel, el Terrible, l’Impotent, la Boja, l’Esbalaït són alguns altres sobrenoms amb els quals han estat lligats per sempre als seus noms propis en els manuals. Amb quin qualificatiu serà conegut en els llibres d’història Juan Carlos I? ‘El campechano’, l’Emèrit, el Defraudador, el Democratitzador? Les següents deu claus de les seves biografies pública i privada potser ajuden a trobar…
El Magnífico, el Conquistador, el Sabio, la Grande, los Católicos, el Prudente, el Piadoso, el Hermoso… Numerosos reyes españoles y de otros países han sido apodados por los cronistas de la época. No siempre lo han sido en términos elogiosos. El Hechizado, el Cruel, el Terrible, el Impotente, la Loca, el Pasmado son algunos otros sobrenombres con los que han sido atados para siempre a sus nombres propios en los manuales. ¿Con qué calificativo será conocido en los libros de historia Juan Carlos I? ¿El Campechano, el Emérito, el Defraudador, el Democratizador? Las siguientes diez claves de sus biografías pública…
Las esteladas están desapareciendo progresivamente de los balcones y ventanas de los pueblos y ciudades. La última encuesta de la Generalitat señala que el porcentaje de catalanes favorables a la independencia es sensiblemente inferior a los contrarios a la secesión. Jordi Cuixart y Elisenda Paluzie, dos referentes del independentismo cívico, desvinculados de los aparatos y consignas de los partidos políticos, son sustituidos al frente de los reputados Òmnium Cultural y la Assemblea Nacional Catalana. Jordi Sànchez, antecesor de Paluzie en la ANC antes de ser encarcelado como Cuixart, ha anunciado que dejará la secretaría general de Junts per Catalunya, después…
Les estelades estan desapareixent progressivament dels balcons i finestres dels pobles i ciutats. La darrera enquesta de la Generalitat assenyala que el percentatge de catalans favorables a la independència és sensiblement inferior als contraris a la secessió. Jordi Cuixart i Elisenda Paluzie, dos referents de l’independentisme cívic, desvinculats dels aparells i les consignes dels partits polítics, són substituïts al capdavant dels reputats Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana. Jordi Sànchez, antecessor de Paluzie a l’ANC abans de ser empresonat com Cuixart, ha anunciat que deixarà la secretaria general de Junts per Catalunya, després de patir un profund procés d’erosió pels seus…
A Sallent, les esposes, filles i promeses dels minaires passejaven el seu desconsol pels carrers de la població del Bages. “Els mataran de gana”, es queixaven. Les autoritats estaven perplexes. El ministre de Governació, Santiago Casares Quiroga, trucava cada vespre a Barcelona: “¿Como siguen los del agujero?”, preguntava. Els de l’agujero menjaven el ranxo que hom els baixava i seguien de míting permanent. Van dedicar una jornada sencera a repartir-se entre els presents la fortuna del comte de Romanones, un vell oligarca que havia presidit el Govern espanyol amb Alfons XIII. Un minaire va preguntar: “Pero si el reparto es total, entre todo el…
En Sallent, las esposas, hijas y prometidas de los mineros paseaban su desconsuelo por las calles de la población del Bages. “Les matarán de hambre”, se quejaban. Las autoridades estaban perplejas. El ministro de Gobernación, Santiago Casares Quiroga, llamaba todas las tardes a Barcelona: “¿Cómo están los del agujero?”, preguntaba. Los del agujero comían el rancho que se les bajaba y seguían de mitin permanente. Dedicaron una jornada entera a repartir entre los presentes la fortuna del conde de Romanones, un viejo oligarca que había presidido el Gobierno con Alfonso XIII. Un minero preguntó: “Pero si el reparto es total,…
