El rei Felip VI, la institució que representa i els seus defensors hauran d’impulsar amb diligència importants canvis legislatius -i fins i tot constitucionals- relatius a la Corona si no volen que la Monarquia espanyola actual pateixi la mateixa destinació que van patir els seus avantpassats en els dos segles anteriors. Els espanyols, sobretot els més joves, no estan disposats a tolerar més escàndols com els protagonitzats per Joan Carles I, que ha lapidat en els últims anys les dècades anteriors de compromís amb l’Estat, la democràcia i la societat. Aquesta són algunes de les conclusions a què es pot…
Autor: afarras
El rey Felipe VI, la institución que representa y sus defensores deberán impulsar con diligencia importantes cambios legislativos –e incluso constitucionales— relativos a la Corona si no desean que la Monarquía española actual sufra el mismo destino que padecieron sus antepasados en los dos siglos anteriores. Los españoles, sobre todo los más jóvenes, no están dispuestos a tolerar más escándalos como los protagonizados por Juan Carlos I, que ha lapidado en los últimos años las décadas anteriores de compromiso con el Estado, la democracia y la sociedad. Esta son algunas de las conclusiones a las que se puede llegar a…
“En el poder, les punyalades no vénen mai de cara, sempre per l’esquena i amb una abraçada”, afirma el protagonista d’El laberint dels esperits, del recentment desaparegut escriptor Carlos Ruiz Zafón. La reaparició del nom de Jorge Fernández Díaz als mitjans de comunicació arran de l”operació Kitchen’, quan semblava que l’exministre es conformava ja amb un relatiu retir daurat lluny dels focus, m’ha fet recordar una anècdota mai explicada que confirmaria que, en el Partit Popular, des de la seva fundació, són fervents seguidors de Winston Churchill. Sobretot, pel que fa a la convicció del líder britànic que els enemics…
L’any 2000, quan treballava en un reportatge sobre el cop d’Estat del 23-F, vaig entrevistar Sabino Fernández Campo, secretari general de la Casa de Rei el 1981 i un dels més lleials servidors de Juan Carlos I durant dècades. En aquell temps ja no servia al palau de la Zarzuela, on va saber que Juan Carlos I prescindiria d’ell durant un sopar entre el Rei i la seva dona en què ell era present: “Sofi, estimada, saps que Sabino ens deixarà molt aviat?”. Durant l’entrevista pel reportatge, que es va emetre el 2001 a TV3 i La Sexta, vaig preguntar…
“Tenemos que llegar a un nuevo contrato social que implique a todos y que nos permita crecer de manera inclusiva y sostenible”. ¿Quién se puede oponer a esta afirmación tan sensata? La ha pronunciado Ana Botín, presidenta de Banco Santander, en una entrevista publicada el pasado domingo en el diario El País. Declara también Botín que “Europa tiene que entender que solidaridad no es caridad, que nos beneficia a todos”. Otra sentencia que podría deducirse que deberían aplicarse no solo a las organizaciones supranacionales sino también a todo tipo de entidades e incluso a las personas; apostar por una ciudadanía…
“Hem d’arribar a un nou contracte social que impliqui tothom i que ens permeti créixer de manera inclusiva i sostenible”. Qui es pot oposar a aquesta afirmació tan assenyada? L’ha pronunciat Ana Botín, presidenta del Banc Santander, en una entrevista publicada diumenge passat al diari El País. Declara també Botín que “Europa ha d’entendre que solidaritat no és caritat, que ens beneficia a tots”. Una altra sentència de la qual podria deduir-se que s’haurien d’aplicar no només a les organitzacions supranacionals sinó també a tot tipus d’entitats i fins i tot a les persones; apostar per una ciutadania solidària i horitzontal, més que…
Si tinguéssim un pensament màgic alternatiu al de les grans religions de la humanitat (cristianisme, islamisme, hinduisme, budisme i judaisme), podríem arribar a creure que el que ens està passant aquests dies és un càstig de la natura. Que la Mare Terra ha dit prou. Que Pachamama ens ha castigat. Ha dit prou a la sobreexplotació dels recursos naturals. A la depredació sense escrúpols ni límit. Al menyspreu cap a les altres espècies animals i vegetals. A la destrucció de la flora i la fauna. Al desdeny per la creixent desigualtat econòmica entre persones iguals sobre el paper (mullat) de…
Si tuviéramos un pensamiento mágico alternativo a las grandes religiones de la humanidad (cristianismo, islamismo, hinduismo, budismo y judaísmo), podríamos llegar a creer que lo que nos está pasando estos días es un castigo de la naturaleza. Que la Madre Tierra ha dicho basta. Que Pachamama nos ha castigado. Ha dicho basta a la sobrexplotación de los recursos naturales. A la depredación sin escrúpulos ni límite. Al desprecio hacia las otras especies animales y vegetales. A la destrucción de la flora y la fauna. Al desdén por la creciente desigualdad económica entre personas iguales sobre el papel (mojado) de la…
Los populismos nacionalistas tienen la tentación recurrente de culpar a “los otros” de los males que afligen a los miembros de la comunidad a la que aseguran defender. En 1918 la humanidad sufrió la peor pandemia de su historia, durante la que se calcula que murieron más de 50 millones de personas. Recibió el nombre de gripe española, porque fue la prensa de la Península la que le prestó más atención de toda Europa, ya que fue uno de los pocos países del continente no implicado en la primera guerra mundial. Las informaciones sobre la enfermedad no fueron censuradas como…
Els populismes nacionalistes tenen la temptació recurrent de culpar “els altres” dels mals que afligeixen els membres de la comunitat a la qual asseguren defensar. El 1918 la humanitat va patir la pitjor pandèmia de la seva història, en la qual es calcula que van morir més de 50 milions de persones. Va rebre el nom de grip espanyola, perquè va ser la premsa de la Península la què li va prestar més atenció de tot Europa, ja que va ser un dels pocs països del continent no implicat en la primera guerra mundial. Les informacions sobre la malaltia no…
