Arran de l’assassinat de Charlie Kirk la setmana passada, s’estan multiplicant les soflames que utilitzen el seu nom com a arma llancívola (una altra més) dins del tauler polític. En primera instància, sobre Kirk es va dir el que potser ens sembla més obvi i sobre el que és fàcil trobar consens: cap persona hauria de ser mai assassinada per les seves idees polítiques. Al cap i a la fi, la vida és el substrat últim en el qual ens assentem i, més que llevar-li alguna cosa, posar fi a la vida d’algú significa directament acabar amb ell. No obstant…
Autor: amesa
El 23 d’agost va començar La Vuelta Ciclista a España. Des del primer dia, hi ha hagut polèmica i molta disconformitat amb la participació de l’equip Israel–Premier Tech en aquest esdeveniment esportiu. En les últimes etapes al nord d’Espanya, especialment a Euskadi, la tensió ha arribat al seu punt àlgid. Tant és així que moltes veus han apel·lat al clàssic lema que diu que no s’ha de barrejar política i esport. Encara més lluny va anar el director de La Vuelta, Javier Guillén, quan va afirmar: “Qualsevol reivindicació ens sembla legítima sempre que es canalitzi per vies pacífiques” i va…
El dilluns 1 de setembre de 2025, la Global Sumud Flotilla va partir cap a Gaza. Ho va fer després d’haver posposat el viatge a causa del mal temps, un fet que no va passar desapercebut per a aquells que, des d’un plantejament cínic, necessitaven criticar l’acció des del primer moment. A la flota s’hi han unit diverses personalitats del món de la cultura, la política i l’activisme, que durant setmanes han intentat viralitzar la iniciativa a través de les xarxes socials i els mitjans tradicionals. Precisament, l’adhesió de persones conegudes sembla haver alimentat encara més el cinisme d’aquells que…
Aquest mes de setembre es publica la traducció al català del llibre Odi. Del poder d’un sentiment resistent, de Şeyda Kurt. El plantejament és, certament, provocador: i si reviséssim la noció que tenim de l’odi i ens adonéssim que allò que hi ha darrere no és exactament el que crèiem? És possible pensar l’odi en termes que no el rebutgin d’entrada? Hi ha agents socials als quals se’ls permet odiar i d’altres als quals no? Partint de la noció aristotèlica, Kurt delimita l’odi com un sentiment que, a diferència de la ira, no es cura amb el temps. Si la…
Fa ja algun temps, arran del gest del pseudo-Sieg Heil de Musk, vaig comentar en un article que el feixisme és condemnat amb facilitat en retrospectiva, en la seva història i en la seva estètica, però que no troba dificultats a tornar a posar el seu discurs sobre la taula, sempre que es desprengui de les referències icòniques a qualsevol estètica passada. És a dir, es pot llançar un discurs obertament racista o xenòfob, però fer el Sieg Heil continua grinyolant. Així, en aquesta reflexió ja es podia anticipar parcialment la hipòtesi de la dissociació feixista que vull esbossar aquí.…
¿En qué consiste la catalanidad? Las culturas, comunidades o naciones que no están correspondidas con un Estado-Nación han tenido siempre el hándicap de tener que ir más allá del sustrato legal-documental para explicar su diferencia. El idioma suele ser el mejor eje vertebrador para defender estos casos aunque no siempre es estrictamente necesario: una historia, costumbres, gastronomía o ritos comunes pueden ser más que suficientes para hablar de una identidad nacional/sociopolítica común y diferenciada del resto. No obstante, si bien el idioma, la historia o las costumbres pueden definir una determinada identidad, no se debe olvidar algo crucial. Todos estos…
En què consisteix la catalanitat? Les cultures, comunitats o nacions que no estan correspostes amb un Estat-Nació han tingut sempre el hàndicap d’haver d’anar més enllà del substrat legal-documental per a explicar la seva diferència. L’idioma sol ser el millor eix vertebrador per a defensar aquests casos encara que no sempre és estrictament necessari: una història, costums, gastronomia o ritus comuns poden ser més que suficients per a parlar d’una identitat nacional/sociopolítica comuna i diferenciada de la resta. No obstant això, si bé l’idioma, la història o els costums poden definir una determinada identitat, no s’ha d’oblidar una cosa crucial.…
El monstruo creció en libertad, bien alimentado y dejando que se desfogue para que se sienta bien y no constreñido. Nos sentimos dichosos de amamantarlo sin que sufriera daños y orgullosos de dejarlo crecer a pesar de dar muestras de querer confrontar continuamente con todos los demás. Sus pataletas cada vez se volvían más agresivas, altivas y desafiantes, parecía volverse peligroso pero nos convencimos de que eso no podía ser, que ese peligro no era real, ¿cómo iba a engendrar la sacrosanta libertad algo malo? ¿Qué es lo que hace que se desate un brote de violencia extensiva? ¿Una injusticia?…
El monstre va créixer en llibertat, ben alimentat i deixant que es desfogui perquè se senti bé i no constret. Ens sentim feliços d’alletar-ho sense que sofrís danys i orgullosos de deixar-ho créixer malgrat donar mostres de voler confrontar contínuament amb tots els altres. Les seves rebequeries cada vegada es tornaven més agressives, altives i desafiadores, semblava tornar-se perillós però ens vam convèncer que això no podia ser, que aquest perill no era real, com anava a engendrar la sacrosanta llibertat una cosa dolenta? Què és el que fa que es deslligui un brot de violència extensiva? Una injustícia? Un…
A menudo tendemos a pensar que la tecnología que nos rodea “va sola”. La algoritmización de nuestras sociedades, la presencia creciente y pujante de la inteligencia artificial, la robotización de la mano de obra, etc. Todos estos fenómenos parecen no solo automatizados, sino que simulan neutralidad (cuando no cierta infalibilidad) al supuestamente prescindir de la decisión humana. Pero, ¿realmente prescinden del factor humano? ¿No son estas tecnologías extensiones nuestras que apresan y expanden nuestros sesgos? En su último ensayo, La viralidad del mal: Quién ha roto Internet, a quién beneficia y cómo vamos a arreglarlo, Proyecto Una nos ofrece una…
