Arran de l’assassinat de Charlie Kirk la setmana passada, s’estan multiplicant les soflames que utilitzen el seu nom com a arma llancívola (una altra més) dins del tauler polític. En primera instància, sobre Kirk es va dir el que potser ens sembla més obvi i sobre el que és fàcil trobar consens: cap persona hauria de ser mai assassinada per les seves idees polítiques. Al cap i a la fi, la vida és el substrat últim en el qual ens assentem i, més que llevar-li alguna cosa, posar fi a la vida d’algú significa directament acabar amb ell. No obstant…
Autor: amesa
El 23 d’agost va començar La Vuelta Ciclista a España. Des del primer dia, hi ha hagut polèmica i molta disconformitat amb la participació de l’equip Israel–Premier Tech en aquest esdeveniment esportiu. En les últimes etapes al nord d’Espanya, especialment a Euskadi, la tensió ha arribat al seu punt àlgid. Tant és així que moltes veus han apel·lat al clàssic lema que diu que no s’ha de barrejar política i esport. Encara més lluny va anar el director de La Vuelta, Javier Guillén, quan va afirmar: “Qualsevol reivindicació ens sembla legítima sempre que es canalitzi per vies pacífiques” i va…
El dilluns 1 de setembre de 2025, la Global Sumud Flotilla va partir cap a Gaza. Ho va fer després d’haver posposat el viatge a causa del mal temps, un fet que no va passar desapercebut per a aquells que, des d’un plantejament cínic, necessitaven criticar l’acció des del primer moment. A la flota s’hi han unit diverses personalitats del món de la cultura, la política i l’activisme, que durant setmanes han intentat viralitzar la iniciativa a través de les xarxes socials i els mitjans tradicionals. Precisament, l’adhesió de persones conegudes sembla haver alimentat encara més el cinisme d’aquells que…
Aquest mes de setembre es publica la traducció al català del llibre Odi. Del poder d’un sentiment resistent, de Şeyda Kurt. El plantejament és, certament, provocador: i si reviséssim la noció que tenim de l’odi i ens adonéssim que allò que hi ha darrere no és exactament el que crèiem? És possible pensar l’odi en termes que no el rebutgin d’entrada? Hi ha agents socials als quals se’ls permet odiar i d’altres als quals no? Partint de la noció aristotèlica, Kurt delimita l’odi com un sentiment que, a diferència de la ira, no es cura amb el temps. Si la…
Fa ja algun temps, arran del gest del pseudo-Sieg Heil de Musk, vaig comentar en un article que el feixisme és condemnat amb facilitat en retrospectiva, en la seva història i en la seva estètica, però que no troba dificultats a tornar a posar el seu discurs sobre la taula, sempre que es desprengui de les referències icòniques a qualsevol estètica passada. És a dir, es pot llançar un discurs obertament racista o xenòfob, però fer el Sieg Heil continua grinyolant. Així, en aquesta reflexió ja es podia anticipar parcialment la hipòtesi de la dissociació feixista que vull esbossar aquí.…
En què consisteix la catalanitat? Les cultures, comunitats o nacions que no estan correspostes amb un Estat-Nació han tingut sempre el hàndicap d’haver d’anar més enllà del substrat legal-documental per a explicar la seva diferència. L’idioma sol ser el millor eix vertebrador per a defensar aquests casos encara que no sempre és estrictament necessari: una història, costums, gastronomia o ritus comuns poden ser més que suficients per a parlar d’una identitat nacional/sociopolítica comuna i diferenciada de la resta. No obstant això, si bé l’idioma, la història o els costums poden definir una determinada identitat, no s’ha d’oblidar una cosa crucial.…
El monstre va créixer en llibertat, ben alimentat i deixant que es desfogui perquè se senti bé i no constret. Ens sentim feliços d’alletar-ho sense que sofrís danys i orgullosos de deixar-ho créixer malgrat donar mostres de voler confrontar contínuament amb tots els altres. Les seves rebequeries cada vegada es tornaven més agressives, altives i desafiadores, semblava tornar-se perillós però ens vam convèncer que això no podia ser, que aquest perill no era real, com anava a engendrar la sacrosanta llibertat una cosa dolenta? Què és el que fa que es deslligui un brot de violència extensiva? Una injustícia? Un…
Sovint tendim a pensar que la tecnologia que ens envolta “va sola”. La algoritmització de les nostres societats, la presència creixent i puixant de la intel·ligència artificial, la robotització de la mà d’obra, etc. Tots aquests fenòmens semblen no sols automatitzats, sinó que simulen neutralitat (quan no una certa infal·libilitat) al suposadament prescindir de la decisió humana. Però, realment prescindeixen del factor humà? No són aquestes tecnologies extensions nostres que capturen i expandeixen els nostres biaixos? En el seu últim assaig, La viralitat del mal: Qui ha trencat Internet, qui se’n beneficia i com l’arreglarem, Proyecto Una ens ofereix una…
A hores d’ara, probablement ja és una cosa molt gastada i no aporta molt dir que vivim temps complicats. Però tal vegada són encara més esperpèntics que complexos, i la setmana del 23 al 29 de juny de 2025 és el paradigma d’això. La susdita setmana va començar políticament d’una manera una miqueta pintoresca. Després de l’atac estatunidenc a les instal·lacions del programa nuclear iranià, Trump va anunciar un alto el foc en el conflicte entre els EUA/Israel i l’Iran que va ser violat a penes unes hores després. En despertar el dimarts 24, el president dels EUA va mostrar…
Des de finals de 2023, l’ofensiva israeliana a Gaza ha estat brutal i durant tot aquest 2024 s’han anat buidant dubtes sobre la naturalesa del conflicte (si és que alguna vegada n’hi va haver). Tant és així que la massacre dels territoris palestins (doncs sí, Cisjordània també existeix i allí els colons no són un problema menor) no va ser suficient, Líban també ha sofert i continua sofrint greument la ira israeliana i l’amenaça d’un conflicte genial de major escala amb l’Iran ha estat planejant durant tot l’any. Mentrestant, la Cort Penal Internacional ha dictat una ordre de detenció per…
