Hi ha un fenomen cíclic que les xarxes socials fan visible cada vegada que arriben certes dates, especialment durant les festes nadalenques i de Setmana Santa: un grup força nombrós de persones –i cada vegada més– carrega contra qui gaudeixen d’aquells moments fora de la feina quan no professen la fe per la qual van sorgir aquestes commemoracions (naixement i mort de Jesucrist, per si algú va una mica despistat). Més enllà que aquest tipus de missatges probablement no procurin tant escurçar les vacances de ningú sinó més aviat mostrar determinades “incoherències”, la veritat és que potser ens podem preguntar:…
Autor: amesa
Hay un fenómeno cíclico que las redes sociales hacen visible cada vez que llegan ciertas fechas, especialmente durante las fiestas navideñas y la Semana Santa: un grupo bastante numeroso de personas –y cada vez más– arremete contra quiénes disfrutan de esos momentos fuera del trabajo cuando no profesan la fe por la cuál surgieron tales conmemoraciones (nacimiento y muerte de Jesucristo, por si alguien anda un tanto despistado). Más allá de que este tipo de mensajes probablemente no procuren tanto acortar los períodos vacacionales de nadie como mostrar determinadas “incoherencias”, lo cierto es que quizás quepa preguntarse con ellos: ¿qué…
Oppenheimer fue la gran galardonada en los Oscar 2024. Sin mucha sorpresa, las quinielas apuntaban en esta dirección, y las quinielas no suelen fallar demasiado porque, a decir verdad, mucho antes de la ceremonia, cada año hay dos, tres o, a lo sumo, cuatro grandes favoritas que se sabe que acapararán la mayor parte de los premios más prestigiosos. Es ciertamente llamativo que una industria enorme como la cinematográfica de Hollywood tenga tan alto grado de previsibilidad, pero no debería sorprender a nadie: hay una concentración evidente de los premios porque el espectro que puede puntuar alto es bastante estrecho.…
Oppenheimer va ser la gran guardonada als Oscars 2024. Sense gaire sorpresa, les travesses apuntaven en aquesta direcció, i les travesses no solen fallar massa perquè, de fet, molt abans de la cerimònia, cada any n’hi ha dues, tres o, com a molt, quatre grans favorites que se sap que acapararan la major part dels premis més prestigiosos. Certament, és cridaner que una indústria enorme com ho és la cinematogràfica de Hollywood tingui tan alt grau de previsibilitat, però no hauria de sorprendre ningú: hi ha una concentració evident dels premis perquè l’espectre que pot puntuar alt és força estret.…
Un mediodía cualquiera entre semana. Sales de clase con hambre, te esperan para recogerte a la puerta del colegio y procuras no entretenerte demasiado con menudeces como explicar cómo fue tu mañana. Llegas a casa, ayudas a poner la mesa, te sientas y enciendes el televisor: empieza Dragon Ball Z. Tal vez, el capítulo que van a dar es la decimoquinta reposición de un momento de la “Saga de Freezer”, pero te da igual, lo vas a ver igualmente. Hay algo casi religioso en lo que estás haciendo: te congregas delante del aparato de ondas catódicas a la misma hora,…
Un migdia qualsevol entre setmana. Surts de classe amb gana, t’esperen a la porta de l’escola i procures no entretenir-te massa amb detalls com explicar com t’ha anat el dia. Arribes a casa, ajudes a parar taula, t’asseus i encens el televisor: comença Dragon Ball Z. Potser, el capítol que donaran és la quinzena reposició d’un moment de la “Saga de Freezer”, però tant se val, ho veuràs igualment. Hi ha alguna cosa gairebé religiosa en això que estàs fent: et congregues davant de l’aparell d’ones catòdiques a la mateixa hora, davant dels mateixos personatges, i repeteixes el gest una…
Són gairebé les 11h del matí, l’Adrián té un examen d’aquí a una estona i està endormiscat. Va dormir poc més de sis hores, que no és gaire, però tampoc és poc. Tot i això, sent que guanyarà confiança si es beu un Monster (amb sucre, òbviament, encara no té por de la diabetis). Estarà més despert, més lúcid, més concentrat. Potser no aprovarà l’examen, però no serà perquè no estés en plenitud. La lleugera taquicàrdia que va sentir la darrera vegada no li va impedir obtenir un traç mitjanament acceptable en la redacció, així que, per què no estar-se…
Este artículo es un recorrido no-exhaustivo por la consolidación política de quien nos hizo ver la importancia de ser libres: Ayuso, o la dama libertadora. Marzo de 2019. Una semidesconocida Isabel Díaz Ayuso está enfrascada en la precampaña de las elecciones autonómicas de la Comunidad de Madrid. En este contexto, la presidenciable, que es designada apenas unos meses antes de esta fecha, da unas declaraciones que resultan un tanto extrañas: “los atascos son una seña de identidad de Madrid”. La política madrileña inicia así una deriva de reivindicación del carácter madrileño y de la libertad de poder hacer lo que…
Aquest article és un recorregut no exhaustiu per la consolidació política de qui ens va fer veure la importància de ser lliures: Ayuso, o la dama alliberadora. Març del 2019. Una semidesconeguda Isabel Díaz Ayuso està embrancada en la precampanya de les eleccions autonòmiques de la Comunitat de Madrid. En aquest context, la presidenciable, que és designada uns mesos abans d’aquesta data, fa unes declaracions que resulten una mica estranyes: “els embussos són un senyal d’identitat de Madrid”. La política madrilenya inicia així una deriva de reivindicació del caràcter madrileny i de la llibertat de poder fer allò que a…
Fa no tants anys, els joves de llocs com ara Espanya solien decidir anar-se’n de vacances sols, en parella o amb amics. Aquella mateixa joventut s’emancipava de casa dels pares a una edat primerenca i solien fer-ho també sols o en parella (i en alguna ocasió també amb amics). En general, els seus hàbits de consum i comportament tendien a ser molt atomitzats, entenent això com a pautes individuals, familiars o de grups reduïts i de confiança. Actualment, aquests temps semblen haver quedat molt enrere, i la joventut es guia per pautes molt diferents. Mai no hi havia hagut tanta…
