Va ser molt més que un cantant divertit o un productor televisiu d’èxit: com a membre de La Trinca va protagonitzar episodis d’evolució de la cançó catalana que la van dur enllà dels seus límits i es va situar en el centre d’una nova indústria catalana de l’espectacle. Va ser una influència singular i molt notable que va produir una transformació profunda. La nova cançó catalana ha estat el fet sociocultural i sociopolític més important de la Catalunya contemporània. Només Pau Casals va ser capaç de dur el nom i la presència de Catalunya arreu del món després de la…
Autor: gabriel
Com més es parla d’intel·ligència artificial, més es distreu l’atenció del veritable problema de la comunicació global: l’apropiació corporativa d’internet i la polarització de la comunicació al voltant d’interessos que no són els del dret a la informació. No és un problema tecnològic sinó democràtic i no necessita una solució tecnològica sinó un desenvolupament social. La possibilitat d’una evolució democràtica i progressista de la comunicació ens ha estat arrabassada davant dels nostres nassos. Probablement els que fa 20 anys vam apostar per la web 2.0 vam ser uns ingenus en creure que el nou invent d’internet ens permetria evolucionar del…
La revista humorística La Codorniz, cuando salía en los quioscos en los años 60, publicaba una sección que se titulaba “Donde no hay publicidad resplandece la verdad”. Este título era parte de una concepción de la publicidad que ahora sabemos rebasada, considerada un estorbo, necesario a lo sumo, que incluso ensuciaba los contenidos ya veces los condicionaba: de ahí que su ausencia garantiza la “verdad” de lo que era publicado. Ahora ya es sólo la gente muy mayor quien llama la publicidad “propaganda”, con un tono algo despectivo, mientras que la mayoría vivimos inmersos en un mundo directa y explícitamente…
La revista humorística La Codorniz, quan sortia als quioscs als anys 60, publicava una secció que es titulava “Donde no hay publicidad resplandece la verdad”. Aquest títol era part d’una concepció de la publicitat que ara sabem depassada, considerada un destorb, necessari a tot estirar, que fins i tot embrutava els continguts i de vegades els condicionava: d’aquí que la seva absència garantía la “veritat” del que era publicat. Ara ja és només la gent molt gran qui anomena la publicitat com a “propaganda”, amb un to un xic despectiu, mentre que la majoria vivim immersos en un món directament…
Probablement ens estiguem embolicant i tot sigui més senzill. Ni crisi de la informació, ni involució del periodisme, ni alteracions profundes en el panorama comunicatiu: el que hi ha és una transformació general del que podem anomenar infocomunicació que posarà de cap per avall el món comunicacional tal com el coneixem. Vegem-ne algunes manifestacions, que són senzilles a primera vista però les conseqüències de les quals són enormement complexes. El simplisme d‟aquestes tendències i realitats només és aparent, totes indiquen cap a on apunten les transformacions que vindran. ELS JOVES NO LLEGEIXEN NOTÍCIES. Els joves no llegeixen diaris, ni els…
Estamos hablando de los años 1960-61, cuando los Beatles todavía no habían triunfado y el panorama musical local estaba dominado por artistas como Josep Guardiola o Lorenzo González. Los cantantes eran “crooners”, músicos de conservatorio empujados a ganarse la vida a sales de fiestas y aspirantes a una fama a la que sólo podían aspirar los Frank Sinatra. Els Setze Jutges, en cambio, fueron un invento surgido del espíritu travieso de un grupo de amigos vecinos de Sarrià y de un rayo de clarividencia: Miquel Porter, su hermano Josep Porter, Remei Margarit y su marido Lluís Serrahima, a quienes enseguida…
Estem parlant dels anys 1960-61, quan els Beatles encara no havien triomfat i el panorama musical local estava dominat per artistes com Josep Guardiola o Lorenzo González. Els cantants eren “crooners”, músics de conservatori empesos a guanyar-se la vida en sales de festes i aspirants a una fama a la qual només podien aspirar els Frank Sinatra. Els Setze Jutges, en canvi, va ser un invent sorgit de l’esperit trapella d’un grup d’amics veïns de Sarrià i d’un llampec de clarividència: Miquel Porter, el seu germà Josep Porter, Remei Margarit i el seu marit Lluís Serrahima, als quals de seguida…
Hemos dejado pasar unos días desde los debates y comentarios sobre el nivel de comprensión lectora de nuestra chiquillería para no interferir la conversación entre enseñantes, autoridades y expertos diversos, lo suficientemente envuelta como para añadir más leña al fuego. Ahora, la palabrería se ha apaciguado y las aguas han vuelto a su cauce, lo que quiere decir que nada cambiará para bien, a lo sumo una convocatoria de plazas de enseñantes que, malpensado que es uno, se añadirán a la tarea de hacer que las cosas continúen tal y como están. Existe una característica común a la mayoría de…
Les inquietuds que es desperten al voltant de la intel·ligència artificial són un bon símptoma. Indiquen que l’ésser humà encara té l’orella atenta al què pugui amenaçar la seva condició essencial i, per bé que sigui de manera rudimentària, continua essent capaç de revoltar-se contra la deshumanització. Això és especialment rellevant en un moment en què allò que anomenem neocapitalisme ultraliberal aspira a afavorir un transhumanisme que és un nou projecte de dominació integral sota l’aspecte dels beneficis de la tecnociència. I aquest transhumanisme pretén, a la vegada, deixar enrere els problemes de la humanitat pel simple fet d’el·liminar…
Em prenc la llicència de girar de l’inrevés el títol de l’obra fonamental d’Adam Smith mentre miro d’aclarir una mica certs estats d’ànim que han tornat a l’escena pública arran de la mort de Fèlix Millet, el saquejador del Palau de la Música Catalana. Un silenci espès sobrevola el cel de la ciutat dels prodigis i les mirades es fan esquives quan s’observa que el delinqüent era el darrer de la saga que va encarnar les ànsies de regeneració del catalanisme mitjançant l’emocionalitat musical. Era, certament, “un dels nostres” però ara fes-li un nus a la cua. Els qui han…
