Quaranta-quatre anys després, el 17 de desembre passat, va traspassar Joaquín Navarro, sindicalista de CC OO a qui els pistolers que van acabar amb els advocats buscaven per assassinar-lo i va aconseguir fugir viu. Anys després del tràgic episodi, Navarro encara es sentia culpable per haver sobreviscut els sus companys. Hi ha en aquella vida i en aquell esdeveniment matèria per a una nova pel·lícula diferent de la que feu l’autor de “Muerte de un ciclista”, potser una com “El secreto de sus ojos”, de Juan José Campanella, amb Ricardo Darin, Oscar al millor film de parla no anglesa el…
Autor: gabriel
Cuarenta y cuatro años después, el 17 de diciembre pasado, falleció Joaquín Navarro, sindicalista de CCOO a quien los pistoleros que acabaron con los abogados buscaban para asesinarlo y logró escapar con vida. Años después del trágico episodio, Navarro seguía sintiéndose culpable por haber sobrevivido a sus compañeros. Hay en esa vida y en aquel suceso materia para una nueva película distinta a la que hizo el autor de “Muerte de un ciclista”, quizás una como “El secreto de sus ojos”, de Juan José Campanella, con Ricardo Darin, Oscar a la mejor película de habla no inglesa en 2009. El…
Quizá porque el nombre de Muntaner fue atribuido a una “novíssima cançó” en el moment en que apareció , a pesar de que hemos vivido la muerte de cantantes nuestros en edades mucho más jóvenes: como el mismo Ovidi Montllor, o bien Miquel Cors, Dolors Laffitte, Joan Baptista Humet o Llorenç Torres. A inicios de los años 70 parecía que la “nova cançó” se iba a quedar sin figuras de gran impacto: los nombres que encabezaban los carteles eran los que habían iniciado el movimiento, por una parte y por otra, los círculos culturales nacionalistas desconfiaban de las últimas novedades…
A mitjans dels anys 70 semblava que la nova cançó es quedaria sense figures de gran impacte: els noms que encapçalaven els cartells eren els que havien iniciat el moviment, d’una banda, i d’altra, els cercles culturals nacionalistes malfiaven de les darreres novetats populars, com ara el Grup de Folk, ja que alguns dels seus membres cantàven també en castellà i d’altres idiomes. Quan Els Setze Jutges van completar aquest nombre, es va presentar els seus membres més joves com a l’alternativa juvenil, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach (malgrat que als mateixos inicis, Maria Amèlia Pedrerol…
Ja sabem que un periodista o un columnista de la premsa no tenen ni una centmil·lèsima part del ganxo d’un futbolista. Fins i tot un comunicador de la televisió és un no ningú si no es dedica a conrear les baixes passions que exciten el cor, la melsa o la víscera que reguli les funcions polítiques de l’organisme. Per això crida l’atenció el fitxatge per part d’El País de Jordi Amat, articulista de referència fins ara de La Vanguardia i autor del llibre d’èxit de l’any, El fill del xofer, sobre Alfons Quintà, fundador de TV3. El canvi d’escuderia es…
Els qui observem la personalitat pública d’Ada Colau amb interès sincer i un sentit de la ironia benevolent per part nostra correm el risc de recórrer en excés a aquest últim ingredient quan considerem l’abandó de Twitter per part de l’alcaldessa de Barcelona. Una persona com ella, fins i tot quan mostra el seu rostre més conciliador, no caça mai sense gos. Què hi ha, doncs, en el fons de la seva retirada de Twitter? L’admissió d’una derrota en la plaça pública comunicacional, en la qual s’ha mostrat disposada a realitzar diverses performances força desacomplexades o una correcció de rumb el sentit de la qual encara no albirem? A…
Els canvis en la forma d’informar-nos està obligant les empreses periodístiques a explorar noves formes de negoci que han de transformar tant el producte com la seva relació amb el públic. No és la primera vegada que passa: fins que no es va consolidar el mitjà de comunicació com a suport publicitari rendible i útil, la informació no va esdevenir l’enorme fenomen social del segle XX, junt amb el cinema i la música enregistrada. Però al món de la informació no li agrada veure’s unit amb el de la publicitat, com si fossin dos bessons enganxats per les esquenes, i…
Los cambios en el consumo de la información están obligando a las empresas periodísticas a explorar nuevas formas de negocio que han de transformar tanto el producto como su relación con el público. No es la primera vez que pasa: hasta que no se consolidó el medio de comunicación como soporte publicitario rentable y útil, la información no se convirtió en el enorme fenómeno social del siglo XX, junto al cine y la música grabada. Pero al mundo de la información no le gusta verse unido al de la publicidad, como si fuesen dos gemelos pegados por la espalda, y…
“Si Hasél es una chispa que enciende algo latente es que hay mucha gente que va muy quemada. O que hay fuerzas con gran capacidad de provocar incendios. Una cosa no quita la otra y ambas son peligrosas”. Esto lo escribía un servidor en Twitter hace unos días –perdón por la autocita– y lo reproducía Raimon Obiols en el digital socialista L’Hora al día siguiente. No hay que dejarse tentar por la pseudointerpretación de trazo grueso, por la hipersensibilidad conspiratoria o por el culto a la catarsis en el momento en que hay que considerar esta tempestad perfecta, pero no…
El partit socialista ha guanyat les eleccions i res no tornarà a ser igual. Tant si ERC, amb qui ha empatat en escons, busca governar amb JxC amb el suport de CUP, com si durant els pròxims dies assistim a un dels espectacles de llum i de color als quals ens té acostumats la política catalana, hi haurà coses que canviaran, tant a curt com a llarg termini. No oblidem que el partit de Carles Puigdemont ha quedat tercer i ara és ERC qui lidera el nacionalisme. Sí, el secessionisme ha augmentat en percentatge de vots, però l’afebliment de JxC…
