Cuando en julio del año pasado un servidor se permitió un ejercicio de wishful thinking e imaginó como muy estimulante la posibilidad de colocar al ministro Salvador Illa al frente de la lista del PSC para las próximas elecciones autonómicas (en un artículo titulado Ponga un Illa en su vida) lo hizo precisamente porque lo consideraba altamente improbable. Lo que pretendía era subrayar lo insólito de una presencia en la escena política de Madrid ajena al guirigay permanente que allí se da, un entorno que Illa interpretó con gran inteligencia política: la bronca continuada ejercida por las derechas no es…
Autor: gabriel
Quan al juliol de l’any passat un servidor es va permetre un exercici de wishful thinking i va imaginar com a molt estimulant la possibilitat de col·locar el ministre Salvador Illa al capdavant de la llista del PSC per a les pròximes eleccions autonòmiques (en un article titulat Posi un Illa a la seva vida) ho va fer precisament perquè ho considerava altament improbable. El que pretenia era subratllar l’insòlit d’una presència a l’escena política de Madrid aliena al guirigall permanent que s’hi dóna, un entorn que Illa va interpretar amb gran intel·ligència política: l’esbroncada continuada exercida per les dretes…
Al món hi ha Gretes Thunbergs, Malalas Yousafzais i Pablos Alcaides, joves idealistes que ens fan pensar que gràcies al seu temperament ètic i decisió per a l’acció directa aquest planeta i la seva humanitat subsisteixen per la capacitat de certes persones de fer el que cal sense embuts i quan toca. Al jove de Logronyo que va sortir al carrer a netejar i arranjar les destrosses que la nit abans van fer uns brètols no li donaran el premi Nobel ni li posaran un catamarà transatlàntic per difondre la seva bona nova ecologista; a ell només li cal l’exemple de la seva mare, escombraire municipal, per ser “conscient de…
En el mundo hay Gretas Thunbergs, Malalas Yousafzais y Pablos Alcaides, jóvenes idealistas que nos hacen pensar que gracias a su temperamento ético y decisión para la acción directa este planeta y su humanidad subsisten por la capacidad de ciertas personas de hacer lo que es necesario sin reservas y cuando es el momento. Al joven de Logroño que salió a la calle a limpiar y arreglar los estropicios que la noche anterior hicieron unos gamberros no le darán el premio Nobel ni le pondrán un catamarán trasatlántico para difundir su buena nueva ecologista; a él le basta con el…
Per si no tinguéssim prou desgràcies, ara torna a Catalunya una xacra de la qual crèiem que ens havíem deslliurat: l’anticomunisme groller que busca privar de representació i visibilitat una bona part de la ciutadania. I ho fa des del cor mateix de les institucions democràtiques: a la commemoració del 40è aniversari de la refundació en democràcia del Parlament s’ha amagat l’existència del Partit Socialista Unificat de Catalunya i els seus successors. Una força representativa, sempre present i constitutiva de la fundació de la cambra des de la recuperació de la Generalitat. Com si fóssim als anys 50 entre les…
El conte de la vora del foc fabricat com a relat de la Transició vol fer veure que el pas de la dictadura a la democràcia a Espanya va ser un transcurs ordenat i plàcid, sota la direcció d’una selecció de notables i tutelat per el motor del cambio, que era com s’al·ludia a Juan Carlos des d’aquella perspectiva. En una altra línia, i més recentment, ha fet fortuna una altra fabricació, la que sosté que l’actual estructura institucional del país és el ‘règim del 78’, una manera de dir que la democràcia no és tal, o com a mínim defectuosa o insuficient. Totes dues…
El cuento de hadas fabricado como relato de la transición pretende hacer ver que el paso de la dictadura a la democracia en España fue un transcurso ordenado y plácido, bajo la dirección de una selección de notables y tutelado por “el motor del cambio”, que era como se aludía a Juan Carlos desde aquella perspectiva. En otra línea, y más recientemente, ha hecho fortuna otra fabricación, la que sostiene que la actual estructura institucional del país es el “régimen del 78”, una manera de decir que la democracia no es tal, o como mínimo defectuosa o insuficiente. Ambas visiones…
Ojalá existiera la “historia poética” del mismo modo que muchos claman por una “justicia poética”. Si así fuera, el ministro de Sanidad, Salvador Illa, habría venido a este valle de lágrimas a cerrar el círculo que abrió don Estanislau Figueras en 1873, cuando, siendo presidente del Poder Ejecutivo de la primera república española, espetó a su gobierno reunido en consejo de ministros: “Señores, ya no aguanto más. Voy a serles franco: ¡estoy hasta los cojones de todos nosotros!”. Illa, hombre prudente y discreto, no pretende, por fortuna, cumplir con semejante papel. Simplemente no cree en la antipatía como virtud política…
Tant de bo existís la “història poètica” igual que molts clamen per una “justícia poètica”. Si fos així, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, hauria vingut a aquesta vall de llàgrimes a tancar el cercle que va obrir el senyor Estanislau Figueras el 1873, quan, essent president del Poder Executiu de la primera república espanyola, va etzibar al seu govern reunit en consell de ministres: “Senyors, ja no aguanto més. Els seré franc: estic fins als collons de tots nosaltres!”. Illa, home prudent i discret, no pretén, sortosament, jugar un paper com aquest. Senzillament no creu en l’antipatia com a…
Hi ha amics que són com germans, als quals fins i tot s’arriben a estimar com si tots dos fossiu fills de la mateixa mare. En Jordi García-Soler era exactament això per a mi. Érem amics des dels 17 anys, quan ens vam conèixer als ambients de la nova cançó. Ell era ja aleshores un acreditat cronista musical a la premsa de Barcelona, després d’haver treballat a la redacció de ‘Serra d’Or’, i jo tocava amb Els Tres Tambors, grup pioner d’allò que s’ha dit rock català. De concert en concert, en Jordi i jo conversàvem sobre tota mena de…
